Les Illes sols generen l'1,5% d'energia neta

PalmaQue les Illes Balears no compliran els objectius de l’Agenda 2030, basats en la reducció dels impactes ambientals sobre el planeta, no és nou. Però, segons els darrers càlculs dels experts, vindrà just aconseguir-ho el 2050. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe anual 2021-2022 realitzat pel comitè d’experts per a la transició energètica i el canvi climàtic de les Balears, que aquests dies s’ha fet públic i que fa una crida “urgent” a l’acció per, almenys, alentir el procés de degradació ambiental actual.

L’energia és un dels puntals de l’informe, i on les Balears registren una puntuació més preocupant. Una vegada descomptat tot allò que “desvirtua” el mesurament de les renovables, queda al descobert que les Illes únicament produeixen avui dia un 1,5% d’energia completament neta. La resta, que es diu que està a prop del 10%, o no és neta o no es fa a les Illes. Així, els experts recorden que, “d’una banda, s’inclou com a renovable el 50% de la incineració de residus sòlids urbans, i de l’altra, també una part de l’electricitat importada de la Península, que suposa un percentatge molt més elevat que el produït a les Balears”, afirma l’estudi que signen Pau de Vílchez, Ramon Pujol i Aitor Urresti. Per tant, prop del 10% que figura com a xifra oficial de referència de l’energia renovable que es consumeix a les Balears amaga dos elements que no deixen de ser una trampa: comptabilitzar la crema de residus sòlids urbans com a renovable (al 50%) i computar la renovable que entra per cable. Si es descompten ambdós elements, la realitat és que les Illes només produeixen un 1,5% de renovables, tot i que hi hagi una sensació d’haver avançat molt a causa dels no poc polèmics parcs solars en sòl rústic.

Els experts recorden que la Llei de canvi climàtic fixa en el 70% l’energia neta que han de tenir les Balears el 2050. “Es posa en evidència l’enorme esforç que caldrà fer”, conclouen. Els especialistes de la UIB són conscients que els darrers temps ha augmentat considerablement la implantació de renovables, sobretot de plaques solars. De fet, el 2021 hi va haver un augment d’un 58% sobre els 12 mesos de l’exercici anterior. En concret, la solar fotovoltaica va produir 186 GWh però, amb el retard existent, “caldrien 10 anys amb un ritme anual similar al volum actual en tramitació” per poder agafar el pas que marca la normativa i els acords internacionals per mitigar el canvi climàtic.

Rigidesa normativa

Segons l’informe, a l’hora d’aconseguir implantar de manera massiva i eficaç l’energia renovable en l’àmbit de l’autoconsum domèstic, hi ha un escull molt important, que és la rigidesa normativa en matèria urbanística. “A partir de normes aprovades fa dècades, que no preveien l’emergència climàtica, se’n frena la implementació, i per això cal ajustar la normativa en entorns urbans”, demanen amb fermesa els tres experts principals que han elaborat el document.

Destaquen els experts de la UIB que el dret a l’autoconsum, un concepte que apareix per primera vegada en una llei el 2019, “permet la instal·lació de panells fotovoltaics en cobertes sense que s’hi puguin establir prohibicions generals”. És a dir que, d’alguna manera, recorden a les administracions que no tenen la potestat d’impedir amb normatives que els particulars posin plaques als seus terrats i teulades.

Emissions

Precisament aquest clam dels especialistes a l’hora de substituir les energies convencionals és perquè la producció d’electricitat i el transport són els dos principals causants de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i altres impactes per contaminació ambiental. Així, tot i que l’objectiu internacionalment pactat és tornar a l’índex d’emissions del 1990, les dades confirmen que, malgrat haver baixat del pic del 2008, que va arribar als 11.014 quilograms de CO2 equivalent, els 8.600 quilograms del 2019 encara queden molt lluny dels 6.061 del 1990 a les Balears.

Una de les preocupacions d’aquests experts és que la situació de dependència d’un model econòmic molt depredador de recursos no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat dècada rere dècada. “Si l’any 1990 el transport i la generació d’energia suposaven el 73,5 % de les emissions globals de les Balears, el 2019 ja eren el 82,38%”, expliquen.

D’aquest binomi generació d’energia i transport, la segona part de l’equació, a conseqüència de l’increment de l’activitat turística i dels seus derivats, fa que a poc a poc la mobilitat vagi camí de ser l’activitat responsable del 50% de les emissions.

Per tot plegat, una de les propostes dels estudiosos és la de “reduir el flux de turistes que arriben a les Illes”. No hi ha cap altra manera de mitigar els impactes ambientals, asseguren. Una afirmació que arriba mentre se succeeixen les notícies de l’Ajuntament de Palma, que cerca nous mercats i més turistes, especialment nord-americans. Tot i aquesta disfunció entre analistes i gestors públics, en el supòsit que fos possible reduir el nombre de turistes, els experts no s’atreveixen a donar una xifra. “És molt complex i no es pot donar una xifra sense una anàlisi en profunditat de la qüestió. Precisament vull fer un estudi a partir de la base de dades covid i veure les implicacions biofísiques de la pandèmia”, indica Ivan Murray, que també ha col·laborat en l’elaboració de l’estudi i per qui la reducció violenta de l’activitat el 2020 pot servir per veure com es comporta el medi.

Però no es pot atribuir tota la culpa als visitants, sinó a un model de vida que tots els experts qualifiquen d’absolutament insostenible. “Cal afrontar sense dilació la mobilitat dels residents, desplegant un pla ambiciós que redueixi l’ús del vehicle privat en favor del transport públic i del transport a peu, en bicicleta o en vehicles elèctrics de mobilitat personal”, asseguren. Si no es modifiquen hàbits, la preocupant tendència, conclouen, no canviarà.