Identificat el primer cas de VIH resistent a qualsevol tractament

BarcelonaEn la lluita contra el virus de la sida, el VIH, s’han aconseguit desenvolupar fins ara 26 medicaments repartits en cinc famílies diferents amb capacitat per controlar la infecció. L’únic requisit perquè l’eficàcia del tractament sigui la desitjada és que es combinin dos o més fàrmacs per evitar que el virus trobi vies d’escapament, com la generació de resistència, i segueixi infectant el pacient. Normalment l’estratègia funciona. Se sap, no obstant, que almenys el 10% de noves infeccions són degudes a virus que han generat resistència a un o més fàrmacs. Mai fins ara, però, s’havia detectat cap cas d’un pacient que presentés insensibilitat a gairebé tots els tractaments disponibles, cosa que obre la porta a noves vies d’infecció. El cas, identificat per investigadors de l’Institut de Recerca sobre la Sida, IrsiCaixa, s’ha publicat a la revista The Lancet Microbe.

Tot i que es tracta d’un sol cas, la troballa és especialment rellevant. En condicions normals no és infreqüent que el VIH acabi generant resistència a un fàrmac concret. El fenomen sol ser degut a la capacitat de mutació del virus, de manera que un canvi sobrevingut en el codi genètic viral fa que el fàrmac perdi eficàcia. Per aquest motiu, i en el decurs dels anys, s’han desenvolupat cinc famílies d’antiretrovirals i fins a 26 fàrmacs orals per superar la resistència sobrevinguda. Cada un ataca una part concreta del cicle de replicació del VIH, de manera que la combinació de dos o més fàrmacs aconsegueix controlar i fins i tot reduir fins a límits quasi indetectables el virus de la sida.

El pacient identificat va ser diagnosticat l’any 1989 amb 41 anys. Des d’aleshores fins al 2015, havia pres fins a 14 medicaments diferents sense acabar d’aconseguir mai controlar la infecció. Al novembre d’aquell any va començar un tractament amb antiretrovirals de nova generació. Mig any després, es va comprovar que tampoc no funcionava. Anàlisis genòmiques i experiments amb cultius cel·lulars del virus d’aquest pacient han permès determinar que és resistent a 25 dels 26 fàrmacs orals actualment disponibles, explica Carmen Puertas, investigadora d’IrsiCaixa i primera autora de l’article. Molt probablement, afegeix, la inferior eficàcia dels tractaments administrats durant els primers anys i una possible falta d’adherència terapèutica o irregularitat del pacient en el seguiment del tractament haurien pogut contribuir a aquesta resistència generalitzada.

¿Això vol dir que hi podria haver una variant de VIH multiresistent a qualsevol tractament? “No necessàriament”, respon Javier Martínez Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i coordinador de l’estudi. “És un cas únic que ens alerta de la possibilitat de multiresistència i, per tant, de noves vies d’infecció”. “El cas il·lustra el risc potencial de les multiresistències en el camp del VIH, tot i la diversitat d'antiretrovirals que hi ha”, corrobora Puertas.

Per a casos d’aquesta mena l’única opció disponible serien fàrmacs injectables, que fan pràcticament inviable l’adherència terapèutica si s’han d’administrar diàriament. Per aquesta raó els investigadors insisteixen en la necessitat de revisar els casos en què s’hagi identificat multiresistència i de desenvolupar nous fàrmacs antiretrovirals amb una certa urgència per tancar la porta a noves vies d’infecció. Tot i no haver-hi risc “de salut pública”, indica Martínez-Picado, “si ha aparegut un cas, en podrien aparèixer d’altres”.