Una història d’abusos a l’Escolania de Montserrat destapada 50 anys més tard

BarcelonaValentí Torra va recuperar el nom de Jordi Torra l'any 1980, quan va abandonar el monestir de Montserrat i va deixar la seva vida de monjo per casar-se. Abans de penjar els hàbits va arribar a ser prefecte de l'Escolania de Montserrat -és a dir, màxim responsable de l'organització que engloba el cor, la residència i la formació escolar dels menors-, un càrrec de gran responsabilitat que va deixar després d'abusar de dos menors. "Els nois estaven a la fresca, en erecció, i se'm va escapar la mà", relata Torra a l'ARA. Reconeix que va fer "tocaments lleus" a un escolà –dubta sobre què va passar amb el segon noi– i assegura que va ser un cas aïllat, un error d'entre "10.000 oportunitats" que va tenir, ja que va ser prefecte entre el 1960 i el 1968, dormint en una habitació contigua als menors durant més de vuit anys.

A punt de fer 90 anys, els fa aquesta setmana vinent, diu que té la "consciència tranquil·la" pel que va passar i com va actuar: manté que va ser ell qui quan va veure la "mala maror" que hi havia a l'Escolania després d'aquell incident va demanar a l'abat Cassià Just que l'apartés. A més, assegura que va parlar amb les famílies dels nois, que van acceptar les seves explicacions i amb qui va mantenir contacte durant molts anys, fins i tot després d'abandonar el monestir.

Abans de l'estiu, Torra va admetre els abusos a l'actual abat, Josep Maria Soler, que va assabentar-se dels fets per un informe que van fer arribar a l'abadia els antics escolans d'aquella època, que al veure com sortien a la llum pública els abusos del germà Andreu Soler van decidir traslladar a Montserrat el que recordaven d'aquell any 1968. En la seva trobada amb l'abat, Torra va donar el nom de les dues víctimes, tot i que quan la comissió encarregada de la investigació va contactar amb elles, una va negar els fets i l'altra els va confirmar.

En un primer moment, Torra va negar a l'ARA els fets

El 20 de març d'aquest any, però, unes setmanes abans que l'abat contactés amb ell per preguntar-li sobre l'informe que havien fet els antics escolans, Torra va negar a l'ARA les acusacions, asseverant que tot havia sigut un malentès. En una conversa amb aquest diari al portal de casa seva, l'exmonjo va relatar que dos nois es queixaven de dolors a la zona genital i els va explorar per comprovar si tenien fimosi. Un d'ells el van acabar operant, va recordar llavors. Segons aquest relat, la mare de dos escolans d'aquella època, una persona reconeguda en l'àmbit polític i cultural a Catalunya, va aprofitar aquest episodi per emprendre una campanya contra ell. Torra va afirmar que la dona estava "enamorada" d'ell i que tenia una "obsessió", i per això, al veure que no la corresponia, va decidir escampar que ell havia abusat d'uns escolans. "Em va fer molt mal", va sentenciar.

Un dels fills nega aquesta versió i confirma que la seva mare els va explicar que hi havia hagut abusos a l'Escolania. Aquest tema mai es va aclarir del tot: els nois no van saber qui va patir els abusos i, fins i tot, les suposicions que van mantenir durant més de 50 anys eren errònies: es pensaven que les víctimes eren unes i, en realitat, mig segle després, Torra va admetre els abusos a uns altres nois.

El febrer d'aquest any, quan l'ARA va preguntar per primera vegada sobre Valentí Torra, la resposta de Montserrat va coincidir amb el relat de l'exmonjo. Els religiosos més antics també parlaven de la història de la mare enamorada, però ningú recordava cap situació d'abusos ni se sabien els motius pels quals Torra va deixar de ser de manera fulminant prefecte de l'Escolania. Tampoc en els escrits de l'abat Cassià hi havia cap explicació. Amb l'informe dels antics escolans i la conversa amb Torra i les víctimes, els responsables de la comissió i la mateixa institució ara saben el que va passar. I pren significat, per exemple, que l'abat anotés al seu dietari el 8 de març del 1968: "Reunió dolorosa amb els pares dels escolans". Ara tot s'entén.

Quatre dies més tard d'aquella trobada amb les famílies, Torra ja no era a Montserrat. Va anar-se'n al monestir de Solius durant tres mesos i posteriorment a Anglaterra, d'on va tornar al cap d'uns mesos: se li permetia integrar-se novament a la comunitat, però allunyat dels menors. A partir de llavors, va fer de secretari de l'abat i després va encarregar-se de la biblioteca fins al 1980, quan va abandonar Montserrat i es va casar. Torra manté que els viatges que va fer a Anglaterra i després a París van ser per formar-se com a bibliotecari i no com a càstig imposat per l'abat.

"El cas del pare Valentí era conegut, es van fer reunions amb les famílies, se'n parlava obertament", recorda un dels antics escolans. Mentre els antics escolans intentaven fer memòria i preparaven el seu informe, l'ARA també va contactar amb desenes d'homes que, entre els anys 1960 i 1968 van ser escolans a Montserrat, per esclarir què havia passat a l'Escolania amb Valentí Torra. Molts dels homes, que aleshores eren nens, recordaven el rebombori d'aquell mes de març del 1968. Cap, però, va explicar que havia patit abusos. L'ARA va decidir no publicar la història fins a trobar les víctimes dels abusos o tenir la confessió de l'agressor, que, finalment, va arribar en una segona conversa, ja sense ni rastre de la suposada fimosi dels menors abusats.