Guillem Ferrer: “Cal canviar l’educació dels coneixements per la de la saviesa”

PalmaFa quinze anys que Guillem Ferrer (Inca, 1955) va impulsar les trobades ‘Educació per la vida. Terra, ànima, societat’, que reuneixen, aquest cap de setmana a Pollença, experts en educació holística amb centenars de docents i famílies. Qui va ser clau en la innovació de Camper -en va ser el director creatiu durant quinze anys-, sol dir que un dia va deixar les sabates perquè volia caminar. Cofundador del moviment Poc a Poc, parla de l’espiritualitat i l’ecologia com “els pilars de la nostra vida”. Parla de l’“educació invisible” i, sobretot, parla de la felicitat com “un estat natural que duim dins”. Assegura que és feliç.

Creis que és felicitat, el que veim al voltant?

Focalitzam les nostres vides en l’exterior, com si la felicitat fos a fora. A l’exterior hi ha moments de felicitat, però no és la felicitat. L’hem de cercar al nostre interior, és un estat natural que tots duim dins. Si mires arreu és clar que hi ha motius per tancar-te dins ca teva i no sortir. És una mirada exterior i superficial. En canvi, amb una mirada cap a dins, descobrim que tenim una capacitat immensa de compartir, d’ajudar i de canviar les coses. I això ens dona una força extraordinària, ens fa feliços. La professora Katherine Weare, que és aquests dies a ‘Educació per la vida’, va escriure ‘ Els educadors feliços canvien el món’ (Ed. Kairós). Jo hi afegesc: les persones felices canvien el món.

A poc a poc.

S’ha consolidat córrer, és el signe de l’època. Però quan correm ens perdem la vida. Diuen que la saviesa dels mestres és aquietar-se, escoltar i observar. Així s’arriba a la saviesa. Cal canviar l’educació dels coneixements per la de la saviesa. No volem professors autoritaris, sinó que acompanyin. Les persones, en origen, som com una llavor, la miram i no veim l’arbre que du dins. Però hi és, i no necessita escola, ni mestres, sinó que l’acompanyis, un poc d’aigua, bona terra...

Ens voleu dir que no necessitam les escoles?

No vaig tenir una educació reglada. Als 11 anys, el pare em va fer un certificat per deixar-la. Sovint pens que si hagués anat a l’escola no seria qui som. Probablement m’haurien tallat les ales. M’he educat amb la gent del carrer. El que vull és assenyalar el fracàs d’un sistema educatiu que ensenya matemàtiques, a llegir, a escriure, per no ensenya ni espiritualitat ni ecologia, que són els dos pilars de la nostra vida. Compte que quan parl d’espiritualitat no em referesc a les religions ni a les creences, sinó a l’autoconeixement i a l’autorealització. En tot cas...

En tot cas, què?

No vull perdre energia ni temps a anar contra un sistema educatiu obsolet, que només prepara per ser treballadors i consumidors. M’estim més posar l’energia i invertir en la nova educació, i que aquesta manera d’entendre-la sigui cada vegada més majoritària.

Vós fa poc més de 15 anys éreu dissenyador d’una marca de sabates, un consumidor.

I vaig deixar les sabates perquè volia caminar . Em vaig adonar que no volia ser un cosumidor, sinó una persona, un ésser humà. Havia arribat a les sabates sense saber-ne, sense anar a escola, però m’interessaven. I el que vull donar a entendre és que d’allò que veritablement ens interessa en duim un mestre a dins. La família i l’escola haurien d’ajudar a treure el que duim dins. La persona ha de cercar i demanar els coneixements, no els hi han d’imposar.

Parlau de “l’escola invisible”. Això què és?

L’escola invisible la formen les famílies i docents que acompanyen l’infant en el camí del descobriment del seu món interior i dels seus talents. És la que t’ajuda a saber qui ets. De fet, el millor regal que pots fer a la humanitat és saber qui ets. Tenim por davant les grans preguntes, com quin és el sentit de la vida, i són preguntes que hem de dur a l’escola. Totes aquestes preguntes tenen resposta. Estan dins tu.

Siguem pràctics: digau un parell de coses concretes que faríeu per millorar l’educació.

Que la família agafi consciència que cada infant és únic, lliure i autònom, i que l’han de respectar i acompanyar. A l’escola: eliminar els llibres de text i els exàmens. Cada nin és inqualificable. Hi insistesc, és un ésser únic, amb uns talents innats singulars, que s’ha de deixar desenvolupar, en comptes de matar-li la creativitat. Què volem, que ens duguin com a menets o tenir capacitat i autonomia per decidir? De tot aquest món exterior de globalització, comercialització, militarització, només en sortirem cultivant l’interior.

Hi haurà qui us qualifiqui de predicador kumbaià.

No som un predicador, som una persona lliure. Dic el que pens. A més, si algú em diu “predicador” o “kumbaià”, bé, ho respect, com qualsevol opinió. I si m’insulta, tampoc no li contestaré. Em protegesc amb mi mateix i sempre intentaré donar una resposta de no-violència, que és el que em fa sentir millor persona.