Sostenibilitat
Societat 26/09/2022

Guia per fer tots els àpats del dia sense malbaratar aliments

Us proposem plats per aprofitar les restes de menjar que acostumen a quedar a la nevera, un primer pas per no llençar aliments

4 min
Una persona llençant menjar a les escombraries

BarcelonaA ser sostenible se n’aprèn, ningú neix ensenyat. Tot el contrari, perquè hi ha molts motius que menen cap al camí oposat. Els horaris de feina extensos, el presentisme laboral (que en moltes oficines ha tornat) i, sobretot, una indústria alimentària que malda per donar-ho tot bo i cuinat poden fer que els aliments es malbaratin. Per això, a ser sostenible se n’aprèn, perquè cal tenir la consciència ètica que ens diu que el menjar no es llença, que tot s’aprofita, que les restes o puntes de la nevera són oportunitats per crear plats nous i, el més important, que cuinar és una activitat essencial, a la qual s'ha de destinar temps. Dir el contrari és falsejar la veritat.

Per no malbaratar els aliments es necessiten hores, però ¿que no en fan falta també per fer esport o per mirar sèries? El plaer que pot aportar un plat cuinat per un mateix pot ser tan gran com qualsevol altra activitat destinada a cuidar-se. De manera que refugiar-se en el concepte “no tinc temps per cuinar” podria ser comparable amb el “no tinc temps per llegir”. Si no se’n té, és perquè no es vol buscar. Fer un sofregit i un fumet el cap de setmana i congelar-lo després vol dir tenir la base preparada de molts àpats que es poden enllestir amb facilitat. Però tampoc no cal fer fideus a la cassola cada dia, perquè el sofregit pot ajudar a donar profunditat a una pizza casolana mateix, feta amb pa torrat i altres restes de menjar que es tinguin a casa. Us donem idees que us permetran proposar-vos ser sostenibles des del primer àpat del dia fins a l’últim, i intentar-ho més dies.

A l’hora d’esmorzar

L’esmorzar de primera hora i el del mig matí són àpats ideals per aprofitar el pa del dia anterior o d’altres dies. Els entrepans, els biquinis o les torrades són algunes opcions, i aquestes últimes es poden menjar amb melmelades fetes exprés. Per fer-les, es parteix de fruita madura –la que ja no agradi tant de menjar a mossegades– i es cou en una cassola amb una cullerada petita de sucre i quatre gotes de llimona. “Es necessiten deu minuts de cocció perquè tots els ingredients s’ajuntin”, explica la cuinera Ada Parellada, que assegura que, un cop cuita, no caldrà ni triturar-la, perquè no s’hauran fet servir grans quantitats d’ingredients. “Ja estarà preparada per posar-la damunt de les torrades”, diu.

Una neva plena de productes

Els lactis o begudes vegetals, habituals en els esmorzars, també s’han d’aprofitar bé. “Quan veiem que les dates de caducitat dels iogurts estan al límit els podem menjar amb un grapat de fruita seca o un muesli que ens podem preparar nosaltres mateixos coent fruita seca a la paella amb una mica de mel”, diu la cuinera. Sobre la caducitat dels iogurts, Ada Parellada ha alertat en més d’una ocasió que no és sostenible adquirir al supermercat els que estan més allunyats del dispensador fred, perquè si tothom fa el mateix els primers iogurts, amb dates de caducitat pròximes, acabaran fent-se malbé.

Per a l’esmorzar de mig matí, recomanar plàtans madurs o pastanagues que fa dies que ronden pel calaix de les verdures és agosarat. “Els plàtans madurs, que són boníssims, són difícils de portar amunt i avall si no se’n té molta cura; i les pastanagues, per menjar-les amb palets, són molt bones a mig matí però s’han de tenir les condicions adequades a la feina per fer-ho”. Millor pensar en peces de fruita que siguin més fàcils de transportar.

A l’hora de dinar

Obriu la nevera i hi trobeu un plat amb arròs blanc bullit, un altre plat arraconat amb un pebrot vermell i, potser encara, una cuixa del pollastre a l’ast del cap de setmana. “El resultat és un arròs de miques, un plat únic deliciós que haurà integrat tots els ingredients”, diu la cuinera Ada Parellada. Per començar, les verdures, cuites o crues, es tallen a trossos petits i es couen a la paella amb un raig d’oli d’oliva verge. A continuació s’hi posa la cuixa de pollastre també tallada a daus petits i, per acabar, s’hi afegeix l’arròs. Es remena perquè s’hi integri tot bé. I ja estarà a punt. “Totes les verdures que es tinguin, ni que siguin trossos petits, hi poden lligar, amb un arròs; l’única amb què cal vigilar és l’albergínia, que sí que requereix que es cogui molt bé perquè crua no és bona”, diu. Si encara s'hi vol donar un amaniment final –i si el volem exòtic–, hi podem posar un rajolí de soja, un de mel i gingebre ratllat. També es pot fer un amaniment més nostrat, un romesco, per exemple, suggereix la cuinera. “I el romesco també es pot fer d’una manera senzilla, perquè es pot bullir una cabeça d’alls en un bol amb una gota d’aigua i tapat al microones durant cinc minuts. Després, es retira. I es fa el mateix amb un parell de tomàquets. Quan ja estan cuits, fora del microones, es trituren amb quatre avellanes i un rajolí d’oli d’oliva verge”, explica la cuinera. I ja estarà fet el romesco exprés per a l’arròs de miques.

A l’hora de berenar

Els batuts i els liquats ens poden ajudar a acabar-nos les fruites que volten per casa i que ja estan madures. Amb els batuts també hi podem afegir els iogurts o les begudes vegetals que estan a punt de caducar.

A l’hora de sopar

El gran recurs dels sopars són les cremes de verdures, nutritives, saboroses i, sobretot a l'època de fred, reconfortants. Per fer-les més denses es poden acabar amb uns daus de pa sec, que es poden torrar a la paella amb un raig d’oli d’oliva. Els llegums també són ingredients que conformen plat. “Podem fer-ne hummus, el triturat de cigrons, que podem tenir cuits d’un altre dia”, diu la cuinera, que afegeix que els sopars també són el moment per gastar els racons de formatge. “Si és un formatge molt sec, barregeu-lo amb una mica de llet i de nata i foneu-ho tot plegat en una cassola al foc perquè n’obtindreu una crema de formatge que podreu fer servir per guarnir qualsevol plat”, conclou la xef. Només cal prendre consciència, canviar la mirada i introduir un punt d'originalitat per començar la batalla contra el malbaratament a casa.

Planificar els àpats no estarà mai passat de moda

“Abans de comprar aliments nous, mira què tens a la nevera”, recomana la cuinera Ada Parellada. O dit d’una altra manera: “Planifiqueu què voldreu cuinar cada dia de la setmana a partir del que ja teniu comprat”. El cas és que planificar i fer llista no està passat de moda, sinó que és una mesura de sostenibilitat per no improvisar quan es té gana. “Si comprem amb gana i amb la idea d'«a veure què trobo» és quan pot ser que adquirim aliments que després es malbaratin a casa”, diu Parellada, que afegeix que dues opcions infal·libles per aprofitar els aliments són congelar i coure. “Si coem, endarrerim el temps perquè el menjar es faci malbé”. I si congelem per descomptat que també.

Gastrorecup, el clam de la restauració contra el malbaratament alimentari

Gastrorecup és el nom amb què la cuinera Ada Parellada va idear uns sopars d’aprofitament d’aliments que durant set edicions va fer al restaurant Semproniana. Aquest dimarts 27 de setembre hi torna, també al Semproniana, però aquest any compta amb el suport del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A més, a la iniciativa s’hi han sumat més restaurants, repartits pel país. Dimecres 28 de setembre, l’organitzador del sopar Gastrorecup serà el restaurant La Cava, a Tàrrega; dijous 29, Can Xapes, a Cornellà del Terri, i divendres 30, Albert Guzman, a la població de la Ràpita.

“Aquest any comencem una prova pilot amb quatre restaurants, i treballem perquè a les pròximes edicions hi hagi més restaurants que s’adhereixin a fer àpats a partir d’aliments que, per un motiu o altre, estan fora del circuit alimentari”, explica la cuinera Ada Parellada, que afegeix que la marca Gastrorecup la va crear amb la finalitat que la restauració se la fes seva. “Junts hem de conscienciar que es poden fer àpats amb aliments que, quan els menges, no saps si estaven descartats per entrar al mercat o no”, diu. I posa un exemple: “Cuinem amb una poma macada o petita, i no amb una de llençada a les escombraries”, detalla la cuinera per aclarir el concepte de “malbaratament alimentari”.

stats