Quan ser guapa és un problema per treballar

BarcelonaSi és guapa no pot ser llesta. Si és lleig o gras no pot treballar de cara al públic. Tot i que la discriminació per l'aspecte físic a la feina no està permesa, encara hi ha empreses que ho fan. Però tota la culpa no és només dels caps de recursos humans quan fan les entrevistes per contractar algú, ja que aquest tipus de prejudicis els tenim tots. Quan el 14 de maig va sortir la notícia que el president de les Illes Balears, José Ramon Bauzá, havia contractat Miss Balears 2009 per fer-li de secretària personal, tothom va pensar el mateix. L' exmiss , Verónica Hernández, de 25 anys, té dues carreres (periodisme i comunicació audiovisual) i domina l'anglès i l'alemany, a més d'altres mèrits. ¿Que sigui una noia atractiva la fa menys vàlida per a una feina com aquesta?

Més enllà del que pensi cadascú d'aquest cas, es torna a posar sobre la taula l'etern conflicte entre quin grau d'importància té l'aspecte físic en el lloc de treball: si ser massa lleig o fins i tot si ser massa guapo et perjudica. Francesc Quer, expert en potenciació de la imatge i coach especialitzat en organitzacions, explica: "Hi ha diferents tipus de tasques dins d'una empresa en què la imatge pot jugar més o menys a favor. Una persona que tracta amb el públic pot ser molt atractiva però, si no és prou simpàtica amb la gent, llavors l'atractiu no serveix de gaire".

Prejudicis a priori

De la cantant Susan Boyle a la miss Verónica Hernández

El problema que tindrà al principi la nova secretària del president Bauzá, Verónica Hernández, seran els prejudicis. Un cop superi el xiuxiueig darrere seu, la seva bona o mala feina dirà si és una persona que pot desenvolupar bé aquesta tasca, més enllà del seu atractiu. El mateix li va passar a la famosa periodista esportiva de Telecinco Sara Carbonero -parella d'Iker Casillas-, i encara no s'ha tret de sobre del tot l'etiqueta, en especial després d'algunes errades sonades en directe.

A l'altre extrem dels prejudicis trobem el cas de la cantant escocesa Susan Boyle. El 2009 es va presentar a un concurs de la televisió del Regne Unit, Britain's got talent -semblant al Tu sí que vales -, i abans de sentir-la cantar, el jurat i el públic ja la van jutjar amb la mirada pel seu aspecte físic: uns 50 anys, baixeta, lletja, amb un vestit molt poc elegant i mal pentinada. Però quan va entonar les primeres notes de la famosa cançó I dreamed a dream, d' Els miserables , tothom es va posar dret hipnotitzat amb la seva veu fantàstica, i es van oblidar de la seva imatgeTu sí que vales I dreamed a dream, Els miserables , tothom es va posar dret hipnotitzat amb la seva veu fantàstica, i es van oblidar de la seva imatge. Un cas semblant al de Rosa López -la Rosa de España-, del primer Operación Triunfo , en aquest cas per la seva obesitat. El psicòleg Francesc Quer, però, sí que creu que la bellesa és important a la feina: "L'aspecte físic és important i ens ajudarà a posicionar-nos respecte als altres i sempre juga a favor. Ser atractiu és un element més que ens pot ajudar a influir més en la relació que tenim amb els altres".

Atractiu irresistible

Als EUA van acomiadar dues dones per ser massa guapes

La bellesa física també pot ser motiu de discriminació. Dues dones van ser acomiadades de la seva feina amb l'únic motiu que eren massa atractives i distreien els seus companys. A Debrahlee Lorenzana, una porto-riquenya de 33 anys que treballava a la delegació de Nova York del Citibank, la van fer fora de la feina el 2010 perquè vestia de manera massa provocativa. "La combinació entre les seves corbes corporals i la seva manera de vestir impedia als seus caps i companys de treball masculins fer correctament la seva feina", es va defensar l'empresa després de la denúncia de Lorenzana.

I el 2012, Melissa Nelson, de 32 anys, feia deu anys que era l'ajudant d'un dentista d'Iowa fins que la seva dona es va adonar que es fixava massa en ella, i li va demanar al seu marit que la fes fora. I ell ho va fer. L'ajudant ho va denunciar, lògicament, però el més xocant del cas és que el Tribunal Suprem d'Iowa li va donar la raó al dentista -per set vots a zero (tots homes)- perquè va considerar que Melissa Nelson era una "atracció irresistible" per al seu cap, i això posava en perill el seu matrimoni. El dentista, James Knight, va declarar durant el judici: "Això és com tenir un Lamborgini al garatge i no poder-lo conduir".

Diferent país, diferent llei

No tots els casos de discriminació provada acaben igual

Ni el Citibank va ser obligat a readmetre Debrahlee Lorenzana, ni tampoc el dentista a tornar a contractar Melissa Nelson, cosa que demostra que la legislació per discriminació a la feina funciona diferent als Estats Units que a Europa. A l'estat espanyol, per exemple, recentment un treballador de l'aeroport d'Alacant-l'Altet va guanyar el judici contra l'empresa d'assistència a terra i va haver de ser readmès, i ara hi segueix treballant. Aquest home tenia un contracte fix discontinu i va passar una revisió mèdica rutinària per a l'empresa en què destacava la seva obesitat. Després d'aquell informe, l'empresa no el va tornar a contractar més, i l'home els va denunciar.

La sentència d'aquest jutge és pionera a Espanya. I no és que abans no hi hagués hagut casos de discriminació per l'aspecte físic, però mai abans s'havien pogut provar. Com explica l'advocat laboralista Ricardo Morante, "en els casos de discriminació a la feina per raons físiques, el més difícil és demostrar-ho".

"Els guapos són els raros"

Una obra parla del primer lloc on es discrimina: l'escola

Des del 9 de maig fins al 30 de juny s'està representant al Teatre Gaudí de Barcelona l'obra Els guapos són els raros . "Representa el primer moment a les nostres vides on ens topem amb la discriminació pel nostre aspecte físic, a l'escola i a l'institut", explica l'autor i director de l'obra, l'actor Enric Cambrany. Tracta de tres nerds -els marginats de la classe- que estan farts de ser-ho i volen convertir-se en els guais.

"L'obra està escrita a partir de vivències meves, i jo com a actor m'he trobat últimament que ja no importa tant la nostra qualitat artística com a actors, sinó si tens un determinat perfil. Els actors ens podem tenyir o ens podem aprimar o engreixar si el paper ho reclama, som camaleònics, i últimament hi ha mandra i es busca l'actor que doni el perfil, més enllà de la seva qualitat", es lamenta Cambrany, que acusa els directors de càsting de deixar-se portar per la "mandra".