Ciutat
Societat 07/10/2023

Antoni Deudero: “Com que és gratuït, hi ha qui puja al bus per estalviar-se caminar una estoneta. És un efecte no desitjat”

Regidor de Mobilitat i Polígons Industrials de l'Ajuntament de Palma

7 min
El regidor de Mobilitat i Polígons Industrials de l'Ajuntament de Palma, Antoni Deudero.

PalmaEl regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma, Antoni Deudero (Palma, 1971), va ser director general de Ports i Aeroports durant la legislatura de José Ramón Bauzá. Ara aspira a trobar un equilibri a Ciutat entre l’espai per als vianants, el transport públic, el cotxe privat i mitjans com les bicicletes o els patinets. I deixa clar que el seu àmbit de feina gira entorn de la circulació de vehicles i persones i no tant del medi ambient.

El transport públic de Palma no serà gratuït el 2024, però heu dit que es bonificarà a col·lectius com joves i gent gran. Ho fareu independentment del nivell econòmic dels beneficiaris?

— Segons la normativa, els jubilats, els  menors de 16 anys i les persones amb una situació econòmica de vulnerabilitat tenen el bitllet de l’autobús bonificat. El govern espanyol està en situació d’interinitat i no sabem què passarà amb els pressupostos del 2024. L’ajuda que fa que la gent no pagui quan puja a l’autobús ve del govern d’Espanya i ha de continuar venint per mantenir la situació del  2023, cosa que no està garantida. Nosaltres posam fil a l'agulla per no tenir una situació no prevista l’any que ve. Com que hi ha una forquilla de bonificacions vigents, l’aplicarem de manera pràcticament immediata, passi el que passi. Aquest és el marc que tenim previst si no arriben doblers del govern espanyol a l’EMT.

Què fareu si arriben aquests recursos estatals? 

— Procuraríem mantenir unes bonificacions molt àmplies, però no tenim clar que sigui gratuït al 100%. De gener a setembre del 2022 hi va haver 27 milions de passatgers, i els mateixos mesos del 2023 n’hi ha hagut 39 milions. És un increment del 44%. És brutal. Dins d’aquest ventall de creixement, una part important no són usuaris de cotxes que passen a emprar el transport públic perquè sigui gratuït. Són persones que van caminant i, com que el bus és gratuït, hi pugen per fer dues aturades i s’estalvien caminar una estoneta. O persones que van amb el patinet i normalment no són usuàries de l’EMT, i aprofiten que és gratuït per ficar-hi el patinet i estalviar un quart d’hora o vint minuts de bateria. Això està identificat pels tècnics i és un efecte no desitjat del fet que la gent no pagui. Volem que les persones que ho han de menester tinguin el transport públic bonificat, però una bonificació universal no ens sembla una solució, i més tenint en compte que l’ajuda del govern d’Espanya no està garantida, perquè ja va dir que era una ajuda limitada i extraordinària. No hem de pensar que és per sempre.

El foment del transport públic ajuda a millorar la qualitat de l'aire i la salut dels ciutadans, i contribueix a la lluita per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Us preocupa que l'eliminació de la gratuïtat dels busos incrementi l'ús del vehicle privat i els embossos?

— Hem pres una mesura concreta. Dins de l'anell de les Avingudes, que separen el centre de la resta de la ciutat, provam una tarifa universal de 5 euros per 24 hores, perquè els cotxes que venen cap a Ciutat puguin quedar a determinats aparcaments de l'SMAP [carrer de Manacor, la Riera i Santa Pagesa] tot el dia i es pugui anar de les Avingudes al centre caminant, en transport públic o amb BiciPalma. Això ho vàrem aprovar fa tres setmanes i ens ajuda a minvar l'excés de vehicles cap al centre històric, que és on hi ha una saturació més gran. Des del primer PMUS [Pla de Mobilitat Urbana Sostenible] fins avui, ens hem trobat que tota l'activitat d'anar en contra del cotxe i multar els vehicles just ha aconseguit minvar-los d'un 47% a un 45% durant 10 o 12 anys. S'ha de poder oferir un sistema alternatiu de transport. Si no es té, l'usuari agafarà el vehicle privat. El bessó de la mobilitat és la mobilitat. Que després hi ha conseqüències climàtiques contra les quals s'ha de lluitar? Sí, però, en primer lloc, hem de parlar de mobilitat. I la mobilitat sostenible passa per una fluïdesa, un transport públic alternatiu i, més tard, també per lluitar contra el tema climàtic. Però no podem parlar només de canvi climàtic en un PMUS, el gruix del qual està vigent parla principalment de clima i no de mobilitat.

No us preocupa que aquests preus tinguin un efecte crida i que hi hagi més persones que vinguin en cotxe a Palma en lloc de fer-ho en mitjans com el tren?

— Entenc que la persona que ja té el costum i l’hàbit de fer servir el transport públic no farà un canvi pel fet de tenir el pàrquing a 5 euros. El que sí que aconseguirem és que aquest 45% d’usuaris de cotxe no arribin fins al centre de la ciutat i puguin quedar a l’anell que hem previst de pàrquings dissuasius. Volem veure com funciona això.

Per què feis servir la paraula ‘dissuasius’ si són aparcaments que no eviten que els cotxes entrin dins la ciutat?

— Es tracta de minvar la càrrega de cotxes de les Avingudes cap a dins. Per això són dissuasius.

Com heu trobat l’EMT? 

— En una situació de manca de gestió. Calia reforçar els tallers amb assistència externa per minvar la quantitat de busos que hi ha aturats, perquè els contractes havien caducat el 2022 i no s’havien renovat. La feina s’havia centrat a tirar endavant projectes per demanar ajudes europees. Per donar un servei correcte i de freqüències raonables, l’EMT ha de menester entre 180 i 190 busos al dia, fins a 200 en hores punta. Però quan vàrem arribar n’hi havia 150. Així, es publicaven uns horaris ficticis per no perdre els certificats de qualitat, però després no es complien. El que hem fet nosaltres no és retallar, sinó publicar els horaris reals. A més, si passam de 27 a 39 milions de passatgers, és molt difícil donar cobertura a aquest creixement. Ara ha sortit la licitació per contractar ajuda externa als tallers, hem contractat nou mecànics més i hem tirat endavant la renovació de la plaça de cap de taller. Amb aquests reforços, s’ha començat a revertir la situació. De 150 vehicles operatius i entre 80 i 90 de romputs, hem passat a 171 busos que donen servei i 18 a disposició per si un vehicle s'avaria o s’ha de fer un reforç. Això és gestió. També ens hem trobat una situació laboral complicada. Tenim entre un 10% i un 15% del personal de baixa, moltes de les quals per depressió. Hem tornat a obrir canals de comunicació per veure quins problemes hi ha i què hi podem fer.

Com reforçareu l'EMT? Hi haurà línies noves?

— Hi ha el projecte del bus elèctric, que estava lligat a la posada en marxa de 12 punts de recàrrega per a un primer lot de 12 vehicles. S'havia executat la compra dels busos, però només s'havia instal·lat un punt de recàrrega. Ara ja estan muntats i el gruix ha funcionat. Per primera vegada està en marxa una línia 100% elèctrica, que és la 10. És una fita important. Si arribam a tenir una mitjana d'entre 180 i 190 vehicles disponibles, tenim damunt de la taula sol·licituds d'associacions de veïns per recuperar línies antigues, com la 15 [Arenal]. Però ara aspir a cobrir el que tenim. Una persona no pot tenir 55 minuts d'espera a una aturada, i això està passant. També hem de reforçar algunes línies, com la 19 [UIB], amb vehicles antics. Fins que no tinguem el que és bàsic cobert, no podem començar a fer canvis.

S’ha parlat de revertir mesures com el tancament del carrer Unió, mentre que ciutats importants treballen de valent per minvar el nombre de vehicles. No és anar en contra dels temps?

— En el cas del carrer Unió, un parell d’entitats del petit comerç varen proposar al batle tornar a obrir-lo al trànsit. El batle va dir que demanaria que s’estudiàs. Però la nota de premsa que varen fer deia que el batle ho promourà. Nosaltres no volem entrar en debats, sinó que s’estudiï tècnicament i després es prengui una decisió.

Pensau fer més carrers per a vianants o en llevareu?

— Això és més complicat. La nostra prioritat és encarregar una auditoria per saber com està la situació del carril bici, l’ús d’aquests carrils per part de vehicles elèctrics de mobilitat personal que van molt més ràpid i sobre els carrers amb limitació a 30 quilòmetres. Cal valorar la situació actual, les possibilitats de creixement, com resoldre punts negres i la protecció dels vianants. A partir d’aquí començarem a prendre decisions, però no abans. Volem protegir els vianants, que han d’anar per la vorera pensant que no els atropellarà un patinet o una bicicleta; les bicicletes i els patinets han d’anar tranquils sense provocar ni que els provoquin un risc; i les persones que vulguin emprar el cotxe l’han de poder emprar. Però no és una lluita en contra de ningú, sinó que es tracta que la persona pugui escollir i que Palma li ofereixi un ventall de solucions per fer una cosa raonable, sostenible mediambientalment i que hi hagi mobilitat també. 

Ampliareu les zones ORA?

— El PMUS recull el creixement de la zona ORA. Hi ha associacions de veïns que han rebut un efecte ‘fuita’ de cotxes que no hi aparcaven habitualment i que ara ho fan perquè són zones adjacents a l’ORA. Ens demanen implementar-la. El 2024 és un any per revisar el PMUS i aprofitarem aquesta eina per analitzar quines coses no funcionen correctament i mirar com quedaria l’ORA. No tenim previst canviar l'ampliació. 

I les zones ACIRE?

— Les zones ACIRE es mantindran com estan. No hi ha una inquietud d'incrementar-les.

Per què heu demanat una pròrroga per implantar la zona de baixes emissions (ZBE) a finals del 2024 en lloc de fer-ho enguany?

— Perquè no arribam a fer una ordenança municipal de ZBE. La tramitació d’una ordenança pot arribar a ser d’un any i mig i només hi havia un esborrany que s’havia encarregat a una empresa externa, però no s’ha tramitat. S’han de fer tots els informes pertinents i cada passa que es fa suposa dos o tres mesos. Parlam d’un any i mig de gestió. A més, el 95% de les ciutats de més de 50.000 habitants no compliran el calendari. No és un problema de Palma, sinó general. 

Serà a l’interior de les Avingudes?

— L’esborrany del projecte diu que serà així, i va lligat a ajudes europees. En principi això no es mourà perquè ja s’ha passat per tot i no tenim gaire marge. 

Heu dit que no descartau ampliar el carril bici, però tampoc heu afirmat que sí que ho fareu. 

— Tenim idea de fer-ho a la zona de Son Espases i també impulsarem BiciPalma, encara que hem desistit dels recursos europeus perquè no es podia complir amb el calendari. Malgrat tot, BiciPalma continuarà com estava previst, però amb recursos propis. 

No em queda clar si impulsareu el carril bici.

— Això ho dirà l'auditoria. De moment, nosaltres no hem llevat cap metre de carril bici. En el cas de la plaça d'Espanya, ja estava en el projecte [eliminar-lo] i nosaltres l'estam complint.

Què suposa eliminar un projecte com el del tramvia a l’aeroport?

— Un alè.

Per què?

— Si hi ha hagut vuit anys de govern amb una idea clara que es volia fer el tramvia, per què no està fet? S’ha llançat tot un procés a un any vista i no tenim cap partida als pressupostos. Si hi ha aquests doblers, que venguin i farem una línia electrificada de busos que podrà donar un servei fluid, sense tancar carrers ni provocar problemes amb els veïns ni controvèrsies. 

stats