'Gràcies': la paraula que et pot alegrar el dia a tu i als que t'envolten

Barcelona“Gràcies, àvia, per mirar-me amb aquests ulls”. “Gràcies, amic, per presentar-me els teus amics”. “Gràcies, germana, per ser la meva millor copilot”. Gràcies, gràcies i més gràcies. Per què sovint ens costa tant dir aquesta paraula tan senzilla? Una paraula que no només pot alegrar el dia a la persona a qui va destinada, sinó també a un mateix. 

Sota aquesta premissa s’acaba de publicar el llibre Gracias (Plan B, 2022) de l’il·lustrador 72 Kilos, pseudònim d’Óscar Alonso. Es tracta d’un llibre de gran format on, a través de diferents il·lustracions, l’artista mostra centenars de maneres de donar les gràcies a la seva família, parella, companys de feina o veïns. També dona les gràcies a llocs i moments que han contribuït a fer-lo millor persona. Per què ho fa?

“Sentia la necessitat de donar les gràcies a certes persones que estan al meu voltant. Un cop em vaig posar a profunditzar, vaig veure que no només era una cosa meva, sinó que moltes persones estan a un gràcies de completar una mica la seva vida o la relació amb algú proper”, reflexiona Óscar Alonso. I no són poques les persones a qui es pot donar les gràcies. Durant el seu exercici d’introspecció, l’il·lustrador es va adonar que hi havia molts motius per fer-ho: “Es pot donar les gràcies a l’entrenador que, quan eres petit, et va inculcar el valor del compromís amb l’equip i no te n’has adonat fins ara; o a aquella dona de l’autobús que, amb la seva conversa, t’ha alegrat el dia”.

Éssers interdependents

Una altra reflexió a la qual ha arribat l’artista és que, “encara que la paraula gràcies estigui molt incorporada al vocabulari, com quan dius gràcies al cambrer que et serveix el cafè, hi ha moltes altres situacions que, amb les mateixes síl·labes, et permeten transmetre un significat molt més profund i important”. 

I sovint no som gaire conscients dels beneficis que això pot aportar. “L’agraïment és un reconeixement no tant de jo com a ésser vulnerable, sinó com a ésser interdependent. Em fa reconèixer que jo soc qui soc i visc com visc gràcies també a la presència i l’ajuda de l’altre”, explica Mireia Cabero, psicòloga, professora de la UOC i fundadora de Cultura Emocional Pública.

“Per tant, en aquest acte d’agraïment es concentren diferents eixos psicològics que són molt positius per a la construcció de la pròpia identitat, perquè és fonamental construir-nos identitàriament com a éssers forts, però també com a éssers vulnerables”, segueix la psicòloga. Amb això no vol dir que el reconeixement de la vulnerabilitat impliqui que la nostra identitat hagi de quedar malmesa. “S’ha de dir amb autoeficàcia, però amb el sentiment que necessito l’altre, li reconec i li agraeixo perquè em permet seguir sent una persona encara més completa i capaç”, matisa.

I encara més: la investigadora Barbara Fredrickson, especialista en psicologia positiva, va fer un estudi on concloïa que l’agraïment és una de les deu emocions que més puntuen en el benestar emocional. És a dir, que ajuda a l’hora de construir relacions afectives i fer vincles de qualitat.

Aprendre a agrair

Si hi ha tants beneficis a l’hora de donar les gràcies, per què de vegades costa tant donar-les? “Vivim en una societat on acostumem a buscar sempre allò que ens falta, no pas allò que hi és”, explica Cabero. “Per tant, tenim un estil més crític que no pas agraït i ens és més fàcil buscar tot allò que no funciona, allò que s’ha de millorar o criticar”, segueix.

“També hi ha una creença errònia que ens diu que si jo agraeixo, estic mostrant una vulnerabilitat meva, i vivim en una societat on les vulnerabilitats no sempre han estat ben enteses”, reflexiona Cabero, que creu que, a més, no tothom percep la seva vulnerabilitat ni percep l’altre com a algú necessari per a la seva vida. “Ens estan dient que hem de ser independents i que hem de construir unes vides més lliures de les altres persones. Tot això ens va en contra. Ens hem d’adonar que som éssers interdependents que necessitem els altres per ser més complets”, opina.

Per poder donar les gràcies o acceptar-les quan algú ens les doni, la psicòloga ens dona una sèrie de consells. Per començar, un s’ha d’adonar de quines necessitats té. ¿Hi ha alguna cosa que no puguis fer sol i en què necessitis ajuda? Escolta’t. El segon pas és saber adonar-se de quan l’altre t’està oferint ajuda. Un cop ho faci, fes-li un reconeixement i agraeix-li. “Però no només es tracta de dir gràcies –matisa Cabero–. També s’ha de dir per què dones les gràcies. Si et donen un cop de mà a la feina, pots dir: gràcies, perquè amb la teva ajuda he pogut acabar més ràpid, o ha quedat millor el projecte –posa d’exemple–. O gràcies, perquè amb aquest article més persones sabran com és d’important fer aquest petit gest tan beneficiós”.