Coronavirus
Societat 03/11/2022

Jeffrey Lazarus: "Els governs que diuen que per posar fi al covid n'hi ha prou amb vacunar els avis posen en risc la salut de tothom"

Epidemiòleg i cap del grup de recerca en sistemes de salut de l'ISGlobal

5 min
Jeffrey Lazarus, el cap del grup de recerca en Sistemes de Salut de l'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació la Caixa.

BarcelonaFa gairebé tres anys que el coronavirus va sacsejar les nostres vides, i, encara que els governs han girat full i advoquen per tornar a fer una vida el més normal possible, el simple fet d'haver de portar la mascareta al transport públic és un recordatori que la pandèmia no ha arribat a la seva fi. Malgrat la inacció política, d'incògnites encara n'hi ha un munt, com ara quanta gent pot emmalaltir de covid persistent. Aquest dijous la revista Nature ha publicat un estudi amb 386 experts d'arreu del món amb 57 recomanacions en sis àrees principals –comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats– perquè els estats es preparin davant l'amenaça "persistent i global" que continua suposant el covid. L'ARA entrevista el primer autor de l'informe, Jeffrey Lazarus (San Francisco, 1969), expert en polítiques de malalties infeccioses i sistemes de salut de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

L'estudi assenyala que aquests tres anys els països han donat respostes fragmentades i unilaterals al covid i sovint inadequades.

— És exactament això. I ho hem vist en l'àmbit mundial, però també a casa nostra, entre el govern espanyol i el català. Potser és senzill creure que el fet que els experts no estiguin d'acord amb els polítics i els governs entre ells no és nou, però per primer cop gairebé 400 experts de 112 països s'han unit per fer-los una estirada d'orelles i dir-los: "Ja que vosaltres no preneu decisions entre vosaltres, ni col·laboreu, ni teniu una estratègia comuna, nosaltres us proposem un llistat de recomanacions sobre què heu de fer". Aquest estudi és una crida a l'acció. I no són recomanacions a la lleugera: hem treballat aquest document durant tot un any, l'hem votat fins a tres cops i hi hem introduït més de 5.000 comentaris al llarg d'aquestes revisions.

Quines són les guies que més poden impactar en aquest control de la pandèmia, segons el vostre estudi?

— D'una banda, cal que els governs tinguin un enfocament complet que involucri i mobilitzi tots els sectors de la societat, i, de l'altra, que aquesta estratègia no es basi únicament en vacunar la gent gran.

¿Aquesta falta de coordinació política i d'objectius clars ens han perjudicat en el control de la pandèmia? Què es podria haver fet?

— Hem vist una oposició de vegades sistemàtica en contra de les mesures i això no pot anar així, els governs han de col·laborar entre ells. A Catalunya i Espanya necessitem grups encara més amplis que treballin com preparar-se i què fer amb la pandèmia ara. Sé que hi ha grups treballant-hi, però crec que el grup espanyol fa dos mesos que no es reuneix i no sé què hi ha de més important. El meu suggeriment és que Catalunya faci el mateix que recomanem en aquest estudi i es faci un grup amb molts actors de la societat que puguin debatre i votar. Perquè preparar-nos per la pandèmia no és una qüestió únicament d'epidemiòlegs. Al nostre equip no només hi ha experts en malalties infeccioses, també hi havia antropòlegs, advocats, sociòlegs, gent que entén la societat i com es comporta. I no cal que tinguin idees o enfocaments idèntics: jo no sé a quins partits polítics estan adscrits els 385 experts amb què hem fet l'informe, però sí que, malgrat no estar d'acord en tots els punts, hem aconseguit col·laborar per arribar a un llistat de recomanacions global que permeti controlar la pandèmia sense agreujar el cost socioeconòmic ni posar en més risc els més vulnerables.

Alguns dels reptes que subratlla l'estudi són que encara desconeixem el risc de reinfecció, que hi ha una baixa vigilància de les noves variants que s’expandeixen globalment, menys interès per vacunar-se i l'eclosió del covid persistent.

— Exacte. Alguns ja es coneixen des de fa temps i d'altres són més nous. Però el que està clar és que els polítics que diuen que ja no cal fer res o que ho fien tot a la quarta dosi de la vacuna als avis posen en risc la salut de tothom, l'economia i la mateixa societat. No entenen el virus, però tampoc han après res del que hem passat. Fa dos anys vam perdre la societat tal com la coneixíem, el virus continua mutant i no és cert que vagi perdent severitat amb el temps. Aquesta crida no busca ficar la por al cos de ningú, sinó exigir als governs que es preparin per al que pugui venir i que puguin reaccionar conjuntament. I crec que Catalunya ho pot fer perquè la conec des de fa set anys i em consta que la seva gent vol protegir la seva salut, la seva economia i el seu estil de vida.

A Espanya s'han aprovat mesures amb molta divergència entre els experts. Per exemple, durant molt de temps portàvem la mascareta al carrer i a les escoles i mentre els uns demanaven treure-la, els altres demanaven mantenir-la.

— Ho sé. La majoria d'experts que conec estaven en contra de la idea de mantenir la mascareta al carrer. I a la pràctica això ha confós la població, que no sabia si l'havia de portar o si servia d'alguna cosa, i no només perden la confiança en els governs, sinó també en la ciència. Aquesta és de les pitjors crisis a què ens hem enfrontat.

No se n'ha après res?

— Alguns territoris n'han après més que d'altres. En el cas d'Espanya hem vist una lluita entre el govern i les disset comunitats autònomes, i desafortunadament la política sempre hi ha tingut un paper preponderant. Recordem quan el País Basc va prendre la decisió d'exigir el passaport covid als espais d'oci i restaurants, que era una mesura que després es va desplegar a tot l'Estat, i inicialment els tribunals la van tombar. Hem tingut problemes seriosos sobre el funcionament de la societat i per això, en el nostre estudi, vam incloure advocats d'alt nivell que poguessin distingir entre la llei i les decisions sobre la salut. Soc molt sincer quan afirmo que, a mesura que avançava el temps, creia que aniríem millorant, però també admeto que pensava que amb la vacuna en tindríem prou, i ara sé que no és així.

I els governs ens diuen que fem vida normal i que només la gent gran es vacuni.

— Però, tot i que ho sembli, no estem fent vida normal. Aquí utilitzem les mascaretes al transport públic, i hi estic molt d'acord, però això significa que la pandèmia no s'ha acabat. Coses així que són senzilles s'han de mantenir. Aquest estudi no demana tancar res o alterar la quotidianitat de ningú com va passar abans, només que els governs tinguin un pla per protegir la població, i no només la gent gran. Qualsevol persona està exposada al virus i al covid persistent per més en bona forma que estigui, i això ho estem veient. Fins ara s'ha pensat sempre en el nombre de morts, que ha sigut dramàtic, però no podem oblidar-nos dels ferits; és a dir, de la gent que pateix covid persistent. En parlem molt poc, però tots coneixem persones que, després de contagiar-se, pateixen fatiga, problemes neurològics o cardiològics, o als ronyons. La xifra va creixent. ¿A quantes persones estan disposades a posar en risc els governs?

stats