Societat 20/02/2022

Govern i sector no troben punts en comú per pal·liar la manca de policies locals

La figura d'agents interins es reactiva amb la rotunda oposició dels sindicats, que també qüestionen les competències dels agents covid

4 min
Un agent covid regula el trànsit en una intersecció de Bunyola.

PalmaLa manca d’efectius policials als municipis és una de les reivindicacions històriques dels ajuntaments de les Balears. Hi ha algunes qüestions que marquen el debat: Quin és el motiu real de la manca d’agents? Quines passes s’han fet per solucionar-ho? De qui és competència? Precisament, totes aquestes preguntes són les que determinen la lluita diària de sindicats i consistoris, i també –per què no dir-ho– l’arma política dins els plens municipals.

Mentrestant, el Govern ha implementat mesures temporals per pal·liar les mancances, cosa que els sindicats critiquen, perquè ho consideren tiretes i no resolen la qüestió de fons. D’una banda, hi ha l’arribada a les comissaries dels agents covid: una figura que no ha passat per alt ni al sector, ni als carrers dels pobles. De l’altra, la recuperació, a l’octubre, d’un borsí de policies locals interins. Precisament aquesta darrera mesura és la que ha generat més discrepància.

El debat dels policies interins

Per tal de tirar endavant aquest borsí, el Govern va modificar un decret de la Llei de coordinació, que inicialment no permetia aquesta figura. Ho va fer amb l’argument de la “situació extraordinària” provocada per la pandèmia i la necessitat urgent d’incorporar agents, especialment als pobles més petits. Mentre la Federació d’Entitats Locals (FELIB) celebra aquest borsí, perquè els pobles amb manco població hi tindran prioritat, els sindicats el rebutgen amb rotunditat. L’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP) és l’ens que es va encarregar de crear el borsí. La directora gerent, María del Carmen Iglesias, reconeix que “allò ideal és que la nova remesa fos de funcionariat”, però a hores d’ara el borsí continua endavant i ja només queda la darrera prova del procés selectiu.

De moment, a Mallorca hi ha 104 aprovats, 26 a Menorca i 19 a Eivissa. La idea és que tothom que superi el curs de capacitació s’integri a la borsa, que tindrà una vigència de dos o tres anys, segons explica Iglesias. De fet, la mateixa directora gerent es mostra a favor que l’interinatge sigui temporal.

“No podem tornar a tenir 400 interins”, diu el delegat sindical d’UGT a les Balears i la Policia Local de Palma, Mateo Terrassa. Segons explica l’agent i portaveu del sindicat CSIF, Agustí Sánchez, el problema resideix en el fet que, amb la interinitat, la figura d’un agent “queda totalment desprotegida” perquè, quan acaba el seu període, el policia torna a ser civil, la qual cosa “no només suposa la desestabilització laboral, sinó quedar sense suport jurídic en qualsevol diligència oberta en el moment de servei”. Per tots els representants sindicals, la solució és modificar la Llei de coordinació i, així, agilitar els tràmits per incorporar funcionariat. Cada ajuntament és l’encarregat de convocar oposicions de Policia Local, però les restriccions pressupostàries provinents de l’Estat –a causa de la llei Montoro– ho han posat difícil els darrers anys. A banda d’això, els sindicats acusen els consistoris de manca d’interès, perquè “prefereixen invertir en altres partides que en el cos municipal”, diu Terrassa. De fet, assegura que a Santa Margalida s’acaben d’eliminar vuit places, la qual cosa el batle, Joan Monjo, ha negat a l’ARA Balears. L’edil insisteix que entre enguany i l’any passat s’han creat 12 places noves de policia i són 5 i no 8 els agents covid que han contractat, “per a funcions diferents de les de Policia Local”.

Gràfic.

Els sindicats calculen que a les Illes Balears manquen entre 300 i 400 agents de policia local durant el punt de màxima demanda de serveis, en temporada alta. El mes de juliol de l’any passat, el Govern creava la figura de l’agent covid, però l’Estat en qüestiona la constitucionalitat. Actualment, ambdues administracions es troben en una comissió bilateral per arribar a un acord, assegura la directora gerent de l’EBAP. Mentrestant, des del sector policial només han plogut crítiques.

“Els agents covid són un insult als policies locals”. Així de rotund es mostra el cap de la Policia Local de Llucmajor i exdirector general d’Interior, Emergències i Justícia, Sergi Torrandell. Les queixes, a les quals se sumen els sindicats, resideixen en la manca de formació, manca de protecció i pitjors condicions laborals, com el sou.

A més de vetlar pel compliment de les mesures sanitàries, els agents covid poden custodiar, vigilar les ordenances municipals, col·laborar en la senyalització del trànsit, practicar primers auxilis, formular denúncies i fer “qualsevol altra funció que els atribueixi la legislació vigent”, segons el decret que els regula. Així, es consideren agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions. Per convertir-se en agents covid, han hagut d’ingressar en una borsa d’interins . En els requisits, els aspirants poden o no haver superat cap exercici del curs de capacitació (la part física, teòrica i psicològica), sempre que puguin acreditar el curs bàsic de policia local o de bomber.

Amb tot, mentre els policies locals es jubilen, les seves places queden buides. I el procés per accedir a la convocatòria d’oposicions és lent per part dels consistoris que accedeixen a fer-lo. Per això, la solució per Torrandell és crear la policia autonòmica. Sosté que, així, es permetria que durant la temporada alta els agents autonòmics s’incorporassin als cossos municipals, mentre que durant els mesos de menys feina es dedicarien al suport d’altres funcions.

stats