El Govern no podrà 'arreglar' per llei la situació dels xibius il·legals del litoral
El Tribunal Constitucional ha suspès la llei gallega de costes i una normativa específica que pretenien reduir-ne el control del govern central
PalmaAmb la costa, l'Estat no té bromes. Aquesta és la conclusió de l'anàlisi del recurs d'inconstitucionalitat presentat per l'Estat a la llei del litoral feta pel govern gallec, de la qual el màxim tribunal espanyol n'ha suspès prop de la meitat del seu contingut, i ha deixat sense efecte les parts essencials de la norma. A les Balears, l'executiu de Marga Prohens ja va anunciar que vol elaborar també una llei de costes per poder garantir la continuïtat de xibius i altres explotacions litorals que no compten amb els permisos preceptius. Per fer-ho, haurà de tenir en compte l'experiència gallega si no vol que el Constitucional també en suspengui l'aplicació.
De la llei gallega, el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès articles, precisament, que van en la línia de "l'atorgament i gestió, quan procedeixi, dels títols habilitants per a la utilització del litoral", com també tota la previsió "d'instruments per dur a terme" la gestió d'aquest litoral. És cert que, a diferència de les Balears, Galícia no té les competències en matèria de costes. Però també ho és que el traspàs que ja ha fet el Govern espanyol a l'Executiu balear inclou moltes limitacions estrictes i específiques a l'hora de prendre decisions sobre les autoritzacions i les concessions, especialment les ja existents. En un informe recent que va avançar l'ARA Balears, precisament l'Advocacia de l'Estat es pronunciava molt clarament sobre la qüestió, i recordava que per a qualsevol concessió o autorització al litoral illenc és preceptiu un informe del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Els articles 1, 2 i 3 de la llei gallega, que plantegen l'assoliment de la gestió del litoral, i el 24, que fins i tot en desenvolupa un pla de gestió, han quedat suspesos. En la mateixa línia i també a proposta de l'Estat, el Constitucional ha suspès dos articles de la llei d'acompanyament dels pressupostos gallega que pretenia 'colar' una limitació temporal a la potestat que atorga la normativa vigent per actuar contra les construccions il·legals al litoral. Una vegada més, el Ministeri per a la Transició Ecològica deixa clar que és seva la competència d'ordenar el litoral i el TC ha admès a tràmit el recurs, fet que ha deixat també en l'aire l'aplicació de la norma gallega.
Compromisos electorals
Cal recordar que la presidenta del Govern, Marga Prohens, va visitar fins a dues vegades l'iIla de Formentera quan era candidata per parlar d'un tema que el PP coneix bé i que sap que preocupa molt els habitants de la pitiüsa menor: l'acció de Costes per posar ordre i limitar l'activitat dels bars i restaurants que no tenen els permisos o els han caducat. Prohens es va comprometre a dur a terme diferents accions polítiques, a tots els nivells, per intentar que l'Estat tingui en compte la particularitat de Formentera. En aquell moment, Prohens no comptava amb el fet de trobar-se un govern estatal en mans de l'esquerra i, en tot cas, encara no s'havia produït l'actuació de Madrid i del Constitucional per aturar l'intent gallec de rebaixar les exigències de compliment normatiu als negocis costaners.
No només Formentera té problemes amb negocis a primera línia de mar, que és precisament la franja que governa amb molt de zel la Dirección general de Costas de l'Estat. A les Illes, hi ha prop de 1.000 piscines, terrasses o bars amb autoritzacions extingides que continuen actius. Molts d'aquests negocis intenten sense èxit una legalització, alguns d'ells com el Bungalow amb mobilitzacions ciutadanes i tot. Però els experts recorden que la llei és igual per a tots, i que la llei de costes estatal, que data de 1989, parteix de la base que la franja litoral és de domini públic i, per tant, és l'Estat qui autoritza els usos privatius i lucratius, sempre en règim de concessió i, per tant, amb data de finalització. Alguns dels que mouen l'opinió pública, com el mateix Bungalow, no han disposat mai del títol habilitat que exigeix la normativa.
A més, els especialistes no es cansen d'insistir que, tot i haver assumit part de les competències en Costes, Madrid se n'ha reservat el bessó: "Hi ha hagut un traspàs d’algunes funcions, però les competències com a tals no s’han transferit, perquè són exclusives de l’Estat. Tampoc és res nou, perquè és el mateix que ha passat en els altres casos, com Andalusia, Canàries i Catalunya”, va explicar fa uns mesos una font del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Per tant, Marga Prohens i el seu equip hauran de filar prim i veure com encaixen les promeses amb la realitat de la legalitat i el control ministerial.
