El caos de Costes: bars, piscines i habitatges amb la concessió caducada

PalmaSi a les Balears es menja una paella vora mar, es beu un mojito per veure la posta de sol o es puja a una embarcació privada des d’una urbanització, és molt probable que es faci sobre una ocupació del domini públic maritimoterrestre que, en el millor dels casos, ja ha caducat. A les Illes hi ha unes 250 concessions vigents, però el nombre de les extingides –i que, per tant, ja no tenen drets legals­– arriba a les 1.000. Es podria pensar que, una vegada ha acabat el període de concessió, l’ús en desapareix, però en la majoria de casos no és així. La pressió humana per treure profit de la costa, ja sigui per poder amarrar la barca al portal del xalet de torn o directament per muntar-hi un bar o restaurant, no ha deixat de créixer des de fa mig segle. I gràcies a la Llei de costes del 1988, l’Estat té la capacitat d’autoritzar o no aquestes activitats, atenent suposadament el principi de l’interès general i l’esperit de la norma. “Només hi ha d’haver a vorera de mar allò que no es pugui fer a l’interior”, diu la llei. Res més lluny de la realitat. Després de 25 anys, el resultat és “un veritable caos”, admeten els empresaris que hi tenen interessos, els ecologistes i fins i tot advocats que en tramiten expedients i que demanen no ser identificats.

L’ARA Balears ha examinat una trentena d’expedients a partir de la documentació que es publica al Butlletí Oficial de l’Estat i que es poden veure en el gràfic de la dreta. La situació és d’incompliment constant i sistemàtic de la normativa. L’exemple més habitual, com passa al restaurant El Toro, és el d’una concessió que caduca –en aquest cas fa ja 20 anys–, el propietari hi recorre en contra i perd la sentència. En principi, en aquesta situació s’extingeix el dret del particular a continuar explotant el domini públic. Però els fets van per un altre camí i el negoci continua obert, com ocorre també amb el restaurant El Peñón i amb desenes de casos al llarg del litoral, amb piscines d’hotels completament dins domini públic.

Hi ha un altre grup més cridaner: el dels que mai no han tingut un títol habilitant. És el cas del restaurant Bungalow, que el 2022 ha rebut l’ordre de retirar-se de damunt domini public, després de dècades d’activitat sense cap permís explícit. També el dels 30 habitatges i jardins que ocupen el domini públic a la platja dels Francesos (Alcúdia) sense cap concessió. Quant als negocis de restauració i casetes de Cas Capellans, no existeix tampoc cap autorització perquè l’Estat encara no ha fet el que es coneix com a partió, la delimitació d’on acaba el domini públic.

Devuit treballadors i 1,3 milions d'euros: les xifres de la transferència de Costes