El Govern lliura les restes de Joan Ferrà Ferrà, assassinat pel franquisme, a la seva família

PalmaEl Govern ha organitzat aquest diumenge un acte d'homenatge a Joan Ferrà i Cristòfol Barceló, dos residents a Galilea i víctimes del feixisme que varen ser assassinats l'agost de 1936 i enterrats a la fossa comuna del cementeri de Calvià. La jornada s'ha iniciat a les deu del matí amb la Caminada per la Memòria, que ha partit de Son Font, a Calvià, per arribar al migdia al cementeri de Puigpunyent, on s'ha celebrat l'acte institucional.

Hi han participat familiars de la víctima, inclòs el seu fill, juntament amb la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera. També hi han pres part els batles de Calvià i de Puigpunyent, Alfonso Rodríguez i Antoni Marí, respectivament, a més de representants de Memòria de Mallorca i l'historiador Manel Suárez, encarregat de la investigació històrica sobre la fossa de Calvià.

Cal recordar que aquesta és una de les dues víctimes, juntament amb Juana Baño, que s'han pogut identificar fins ara a partir de les restes localitzades al cementeri de Calvià l'octubre de 2018, fruit de les intervencions duites a terme per la Societat Aranzadi dins el Pla d'Actuació de Fosses de 2018, impulsat pel Govern. A les Illes s'han intervingut tretze fosses, de les quals s'han pogut recuperar les restes d'una setantena de cossos, 25 dels quals han estat identificats gràcies a les anàlisis d'ADN i estudis antropològics.

Joan Ferrà i Cristòfol Barceló, assassinats i enterrats a Calvià

Com va explicar l'ARA Balears, Joan Ferrà Ferrà era jornaler, va néixer a Puigpunyent però vivia a Galilea. Tenia 36 anys quan el mataren i era casat amb Francesca Bordoy Vich, amb la qual va tenir dos fills, Francesc i Antoni. El vespre del 24 d’agost del 1936, un camió carregat de feixistes calvianers i andritxols va arribar a Galilea, on varen detenir quatre homes. Francesca Bordoy Vich demanà al falangista si podia donar una jaqueta al seu marit -Joan Ferrà Ferrà- per si agafava fred, i li contestà: “Allà on va no en passarà, de fred”. Durant aquells primers mesos d’una guerra que al municipi calvianer només es traduí en repressió d’uns cap als altres, els falangistes mataren gent amb total impunitat, sempre aprofitant la nit i la beguda per assassinar aquell veí amb qui discrepaven ideològicament, per quedar-se amb els seus béns materials o simplement perquè els destorbava. D’ençà d’aquella nit, Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló Mora no tornaren mai més.

“Quan anaven per la carretera que va de Puigpunyent a Calvià, a l’altura del desviament cap al coll de la Creu, intentaren desarmar el falangista que anava darrere amb ells, però el conductor els va reduir”, contà el net de Ferrà, Joan Ferrà Martorell. Els varen transportar per la carretera de Calvià fins que varen arribar al quilòmetre 15,7, just abans d’arribar a la guixeria que hi ha anant cap a Palmanova. Els feren baixar del vehicle i allunyar-se. “Els posaren tots quatre junts i dispararen, però anaven tan beguts que només encertaren el meu padrí i en Tòfol”, relatà Ferrà. Just en aquell moment, els altres dos varen començar a córrer, els dispararen i només en feriren un a la mà. Pogueren amagar-se dins la foscor de la garriga i veure el dramàtic final que els esperava a Barceló Mora i Ferrà Ferrà. “Al meu padrí el remataren amb la culata de les carabines després de disparar-li a l’estómac”. Barceló Mora morí de diversos trets al cap.

Els dos fugitius varen caminar durant tota la nit fins que varen arribar a la possessió de Son Sastre, on els curaren i els donaren auxili durant uns dies. Després, varen partir cap a Puigpunyent, on es varen entregar a la Guàrdia Civil. Així varen salvar la vida. L'endemà al matí, alguns veïns de Calvià varen poder escoltar la narració dels fets per part d’un dels assassins. Quan es queixaven que dos dels detinguts havien aconseguit fugir, la seva esposa li va donar la solució: “Idò una altra vegada fermau-los i ja veuràs com no us tornaran a fugir”.