El Govern investiga la perillositat dels e-cigarrets

BarcelonaL’Agència Catalana del Consum ha enviat al laboratori mostres del model de cigarret electrònic que va explotar al domicili d’un veí de Vilafranca del Penedès dissabte passat i li va provocar cremades greus als braços i l’esquena. Consum, un organisme autònom de la Generalitat, analitza ara si el producte té alguna “deficiència comuna” o es tracta només d’un cas aïllat. L’agència va localitzar dimecres passat el model de cigarret i el punt de venda on es va comprar -un estanc-, gràcies a la col·laboració dels Bombers de la Generalitat i de la mateixa víctima. Ara està pendent d’agafar altres mostres del mateix producte que es comercialitzen a l’establiment, que està tancat per vacances.

En el cas que les anàlisis -els resultats de les quals no se sabran fins d’aquí uns dies o potser setmanes- confirmin que el producte té alguna deficiència, l’Agència Catalana del Consum llançarà “una alerta” a la xarxa estatal del sector. A la pràctica, la decisió suposaria la retirada de la marca i del model d’e-cigarret. La difusió d’aquestes alertes, que són molt habituals, no només afecten l’Estat sinó que també passen a la xarxa europea. “L’objectiu és que els altres països comprovin si també comercialitzen aquest producte concret”, detalla el subdirector general de disciplina de mercat de l’Agència Catalana del Consum, Albert Melià. Incidents a banda, Consum ja tenia en el seu punt de mira els cigarrets electrònics. De fet, aquest estiu ha iniciat un estudi sobre la seva seguretat. “Hem enviat tres o quatre mostres de cigarrets electrònics a analitzar”, detalla Melià.

Else-cigarrets es van convertir en un fenomen social que es va estendre sobretot el 2013 i que es va traduir en l’obertura de centenars i centenars de botigues especialitzades. Aquest boomva agafar per sorpresa les administracions, que van intentar a corre-cuita regularitzar el consum d’aquests dispositius. La Generalitat va encapçalar la iniciativa per combatre aquest buit legal i va prohibir-ne l’ús en dependències de l’administració, l’únic àmbit en què té competències. Aquesta regularització va provocar mimetisme per part d’algunes comunitats autònomes, cosa que va forçar el ministeri de Sanitat a prohibir-ne per llei l’utilització en centres sanitaris i educatius, en el transport públic i en espais de les administracions públiques. On sí que es pot fumar és en bars i restaurants.

El buit legal, però, es manté en la fabricació dels e-cigarrets. “No hi ha una regulació específica. El que s’aplica és la norma general de seguretat europea”, admet el subdirector general de disciplina de mercat de Consum. Aquesta normativa diu que el producte -sempre tenint en compte quin és el seu ús- no pot presentar “risc” per a les persones. S’entén com a risc algun tipus de dany o lesió, just el que va patir el veí de Vilafranca del Penedès, que va necessitar atenció hospitalària. Els fets van passar quan la víctima recarregava el dispositiu. A causa de l’explosió es va incendiar el matalàs on estava estirat l’home. Aquest, però, no és l’únic accident greu causat per aquest tipus de cigarrets. Fa just una setmana un home de 62 anys va morir a Wallasey, a Anglaterra. En el seu cas quan el dispositiu va explotar es va incendiar una màquina d’oxigen que tenia just al costat i que necessitava per motius de salut. La investigació duta a terme per la policia britànica apunta que el causant de l’explosió podria ser que el carregador dels cigarrets no era de la mateix marca que el dispositiu.

El boom s’ha desinflat

L’Associació Nacional del Cigarret Electrònic (ANCE) insisteix que els dos accidents estan provocats per un “ús incorrecte” del producte i que és “injust” que es criminalitzi el sector. “Cada cop que hi ha algun incident s’ataca el cigarret electrònic”, lamenta el seu president, Manuel Muñoz. Tant l’Agència Catalana del Consum com l’ANCE són partidaris que es creï una regulació específica per al sector. “Ho hem sol·licitat al ministeri de Sanitat i sabem que ja hi està treballant”, assegura Muñoz. Des del departament de Salut es desaconsella l’ús del cigarret electrònic perquè no hi ha “evidències suficients” que demostrin que ajuden a deixar de fumar. Alhora, recorda que Brussel·les va aprovar el primer trimestre de l’any una nova directiva que endureix la normativa sobre el tabac, que els governs europeus tenen dos anys per adaptar a les legislacions estatals.

La regularització del seu consum i les advertències contra els efectes nocius d’aquests dispositius han provocat que el boom, amb la mateixa velocitat que va créixer, es desinfli. Al maig havien caigut fins a un 70% les vendes de cigarrets electrònics i, de retruc, un 60% dels establiments on es distribuïen van tancar. “El que s’ha produït és una regularització del sector. Els oportunistes que creien que farien diner fàcil han acabat tancant i s’han quedat els bons professionals”, explica Muñoz. Segons l’associació, part dels bons professionals, però, també s’han vist perjudicats per l’atac “constant” que pateix el producte. “És fals que siguin perjudicials per a la salut. No hi ha hagut cap víctima pel consum de cigarrets electrònics”, insisteix Muñoz.

Mesures per a una bona utilització del producte

El recanvi, del mateix fabricant

Cada marca de cigarret electrònic fabrica els seus propis recanvis. Des de l’Agència Catalana del Consum es recomana que aquests recanvis siguin del mateix fabricant que el dispositiu. De fet, la persona que va morir a Anglaterra va ser precisament per haver utilitzat un carregador d’una altra marca.

Producte homologat

El dispositiu s’ha d’adquirir en un establiment homologat, ha de ser d’un fabricant reconegut i s’ha de comprovar que especifiqui que ha passat tots els controls mínims de qualitat.

Precaució amb la bateria

A l’hora de carregar-la s’han de seguir les instruccions del prospecte. L’error més comú és deixar-la carregar tota la nit, un fet que pot provocar que es cremi, si el model no té cap sistema de seguretat.

Tractament terapèutic

Els cigarrets electrònics alliberen nicotina directament als pulmons. Cap dels substitutius de la nicotina aprovats com a tractament per deixar el tabac, com el xiclet i el pegat, ho fan.