El Govern fixa el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a Agama

El Govern ha fixat el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), segons han anunciat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "És el termini màxim perquè, si no, no tindrem capacitat de maniobrar, ni per revertir la situació", han afegit. Fonts del sector primari han afegit que Agama comprarà llet a un dels tres productors que actualment n'hi ven fins dia 31 d'octubre del 2026, però han remarcat que, a partir del 31 de març, aquesta llet ja no l'elaborarà a Mallorca perquè acabarà el contracte de lloguer de les instal·lacions que Damm té amb comercial Bordoy.

La situació d'Agama preocupa els pagesos i les associacions agràries. El coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Gaià, ha advertit al Parlament que el tancament de l'Agama serà "un atemptat contra la sobirania alimentària" de les Balears. També ha enumerat altres qüestions que preocupen els pagesos, com la manca de consideració social i els efectes del canvi climàtic. "Quin país del món es pot permetre prescindir de la indústria lletera? És molt important i continua essent un producte reclam en els supermercats, que és el que ha duit el sector estatal i mallorquí fins allà on són", ha subratllat.

Gaià ha lamentat que no s'ha fet autocrítica suficient i que ningú no ha estat "prou valent" per posar el crit en el cel pel tancament d'Agama. "Els interessos d'un grup empresarial no poden estar per sobre dels d'un poble. Tancar Agama és un atemptat contra la sobirania alimentària de la gent de les Balears", ha incidit.

Efectes del canvi climàtic

El coordinador d'Unió de Pagesos, lluny d'oferir dades als diputats, ha exposat la situació a la qual fan front els pagesos diàriament per donar arguments sobre el fet que "el sector primari és el gran aliat per a lluitar contra el canvi climàtic". En el mateix sentit, ha criticat que "no existeix consciència sobre la seva importància" i ha subratllat que "gestiona el 80% del territori de l'Arxipèlag", malgrat que aglutina pocs treballadors.

El sector agrari és "molt important", no només per la seva feina de produir aliments, sinó "per cuidar el territori". "No ens podem permetre el luxe de tenir una terra abandonada", ha assegurat. També ha alertat sobre les pèrdues econòmiques del sector primari a causa del canvi climàtic i ha posat l'exemple d'una vinya que, a causa de la reducció de la collita, ha ingressat un 90% menys enguany. "S'imaginen què passaria si els hotelers tinguessin una reducció dels seus ingressos del 90%? Tothom voldria fer alguna cosa, el Consolat, el Parlament, el Consell... Els qui patim el canvi climàtic perdem ingressos, perquè som empreses, i els qui tenen l'atenció són els qui allarguen les temporades perquè així li ho permet el canvi climàtic", ha exposat.

El secretari general d'aquest sindicat, Sebastià Ordines, ha defensat que, tant a escala climàtica com per preservar el sector primari balear, seria necessari incrementar el percentatge de consum de producte local als establiments turístics –per llei és obligatori un 3%– i a les administracions. "La compra pública és molt poc local. L'administració hauria de fer bandera, com li exigim al sector turístic, del producte local. La millor manera d'ajudar els pagesos és que ens comprin els productes. No volem ajudes, sinó que comprin", ha subratllat.

La nova llei agrària

D'altra banda, Ordines ha considerat que l'avantprojecte de la llei agrària, contra la qual ja han presentat al·legacions, "és poc agrària". A parer seu, aquesta normativa "hauria de ser per defensar els pagesos i allò que produeixen, però permet ampliar un 25% les edificacions per a les agroestades i continuar construint en sòl rústic. No creim que continuar mastegant Mallorca a aquesta velocitat ajudi a mitigar els efectes del canvi climàtic", ha sostingut.

Una de les al·legacions d'UP és "rescatar" la figura de Zona d'Alt Valor Agrícola (ZAVA) i emmarcar-hi "tota Mallorca". "Si volem apostar per la sobirania alimentària i pel producte local no ens queda més remei que tenir finques per sembrar", ha dit Ordines i ha advertit sobre l'escassetat d'aigua –ha reclamat que es prohibeixi la construcció de pous per a usos domèstics.

Ajudes i relleu generacional

Gaià ha lamentat l'"obsessió" de Vox amb l'Agenda 2030 que, encara que ha admès que podria provocar una pèrdua de productivitat "a Alemanya o a Sòria, a les Balears ha beneficiat els pagesos" a causa de les ajudes derivades de la Política Agrària Comuna (PAC), que han permès que "els qui ho han fet bé hagin tingut més recursos i hagin pogut fer inversions".

El coordinador d'UP ha desmentit que "els pagesos visquin subvencionats". Segons ha remarcat "més del 20% dels pagesos professionals de les Balears estan fora del sistema d'ajudes". Ordines ha afegit que el 50% del sector primari de l'Arxipèlag rep subvencions de la PAC inferiors a 5.000 euros. "Queda clar que si les explotacions no guanyen diners no hi haurà relleu generacional. No és atractiu per a cap jove, i passa molt, treballar tot l'any per a perdre diners", ha dit.

Retrets a Vox

Gaià ha considerat que la Comissió del Canvi Climàtic de Parlament "va néixer amb el peu equivocat" perquè "varen fer president a un senyor que no hi creia", en referència al portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez. "Avui ha vingut, se n'ha anat… És molt estrany això per a nosaltres i ens sap greu. Si la gent sabés què cobren per fer aquests papers...", ha denunciat.

El 23 de setembre el partit de Santiago Abascal va formalitzar la sortida de la comissió perquè, a parer seu, l'organisme s'ha convertit en "un fòrum al servei de la ideologia climàtica globalista, promoguda per l'Agenda 2030". Rodríguez va manifestar el rebuig de l'extrema dreta cap a aquestes estructures que, segons va considerar, "no responen a les necessitats dels ciutadans, sinó als dictats ideològics d'una agenda criminal que celebra el seu desè aniversari".

Per la seva banda, La diputada del PSIB Malena Riudavets ha aplaudit les paraules de Gaià i ha esperat que "el PP no torni a fer president a un partit que no creu en el canvi climàtic ni dona suport a les mesures que el sector primari necessita".