Drets socials
Societat 19/10/2021

L'Estat donarà papers a prop de 6.000 menors i joves extutelats

El nou reglament facilita l'accés als permisos de residència i de treball del col·lectiu, que queda desemparat quan fa la majoria d'edat

3 min
Nois estrangers extutelats fan classe de llengua en un centre de formació de Mataró, en una imatge d'arxiu

Madrid / BarcelonaAnass Guennoun s'ha assabentat per les notícies de la tele que la seva vida pot fer un gir de 180 graus. "Ja havia perdut l'esperança i havia tirat la tovallola", diu ara alleugerit, després que el govern espanyol hagi aprovat aquest dimarts el decret d'estrangeria que ha de facilitar l'accés als permisos de treball a 15.000 nens i joves estrangers que, com ell, van arribar sols a Espanya. La reforma afectarà 8.000 menors tutelats i 7.000 joves, d'entre 18 i 23 anys, que es troben en risc d'expulsió perquè no poden regularitzar la seva situació. A Catalunya, se'n beneficiaran més de 5.500 entre menors i joves.

La iniciativa vol simplificar el "laberint burocràtic" que aquests nois es trobaven a l'arribar a la majoria d'edat, ja que topaven amb uns criteris "irreals", segons el ministeri d'Inclusió, que ha liderat la modificació del reglament, llargament demanada per entitats, comunitats autònomes i el Defensor del Poble o els mateixos joves afectats. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell de ministres que d'aquesta manera la llei espanyola s'homologa a la dels països europeus i també "es respecta la inversió que han fet les comunitats autònomes en aquestes persones pel que fa a formació i integració".

Per a Gunennoun, nascut fa 19 anys al Marroc, el nou marc legal arriba just a temps perquè el 14 de novembre vinent se li acaba el permís de residència que li van donar al sortir del centre de menors tutelats que va haver d'abandonar quan va fer la majoria d'edat. El noi està estudiant i li era impossible renovar el permís de residència amb els requisits que li exigien. Ara diu que està "molt content", perquè si se li facilita mantenir el NIE, té assegurada també una plaça al grau de formació professional. "Sense papers, no tens feina i només pots sobreviure", subratlla aquest jove, que viu en una residència de la Fundació Eveho, una de les entitats del tercer sector que ajuden extutelats.

Des del 2019, el Tribunal Suprem havia endurit els criteris per als permisos d'aquests joves. Un cop eren majors d'edat, per obtenir per primer cop la residència se'ls exigia una oferta laboral per un any a jornada completa o demostrar ingressos propis de 580 euros mensuals , una quantitat que augmentava fins als 2.000 euros en renovacions posteriors. Amb els canvis d'ara, residència i treball estaran vinculats i les exigències de mitjans econòmics per subsistir també es redueixen, ja que només hauran de demostrar ingressos similars al mínim vital (uns 470 euros mensuals) i podran computar-hi els ajuts proporcionats per entitats socials (habitatge, menjar o roba) o altres prestacions. Tot plegat són bones notícies, segons han valorat les entitats socials.

A Punt de Referència, una entitat que fa més de 25 anys que es dedica a donar suport als menors estrangers, veuen en aquest canvi una "gran oportunitat" per als joves perquè els facilitarà poder "emancipar-se i ser autònoms", afirma la directora de l'associació, Rita Grané, que valora que finalment s'hagi desbloquejat una iniciativa que s'havia d'haver aprovat el 24 d'agost, però les reticències del titular del ministeri d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en van aturar el tràmit fins ara.

Grané assegura que els obstacles que aquests joves troben un cop queden fora del sistema de protecció fan que la seva salut mental se'n ressenti, ja que la incertesa i la por al fracàs per no poder treballar i saber-se fora de la llei provoquen que els traumes que ja porten de casa i sobretot de la ruta migratòria s'agreugin i tinguin molts problemes de "depressió, ansietat i desequilibris psiquiàtrics".

Permís inicial per dos anys

Al text del reglament s'especificarà que les autoritzacions de residència habiliten els joves a treballar ja a partir dels 16 anys, a diferència del que passava fins ara –i els equiparen així a la població autòctona–, sempre que aquesta decisió coincideixi amb "l'itinerari d'inserció previst per l'entitat de protecció", matisen fonts del ministeri d'Inclusió. També s'incrementa la vigència de l'autorització inicial d'un any a dos anys, i la de renovació per un període de tres anys. Fins ara, aquesta renovació de l'autorització laboral era anual. Finalment, se simplificaran els tràmits per a la identificació del menor. En concret desapareix l'exigència de l'acta notarial davant el consultat i se substitueix per un informe de l'entitat competent de la comunitat autònoma.

La normativa simplificarà el procediment de documentació quan els joves són menors (es modifica l'article 196 de l'actual llei d'estrangeria). En concret, es redueix el termini per acreditar la impossibilitat de retorn al país d'origen de nou a tres mesos. Malgrat que des del ministeri de la Seguretat Social volien que es reduís a 15 dies, finalment s'ha establert el criteri del ministeri de l'Interior. Els 9 mesos eren el termini que tenien les comunitats autònomes per començar a tramitar la documentació dels menors estrangers no acompanyats i acreditar la impossibilitat de retorn. Des del ministeri d'Inclusió expliquen que ara, quan se superin aquests tres mesos, les oficines d'estrangeria documentaran d'ofici aquestes persones sense que el procediment interfereixi, però, en una possible repatriació. "No obstant, si la repatriació és procedent, s'extingirà l'autorització concedida", matisen fonts del ministeri.

stats