Societat 23/09/2022

El Govern diu que té preparats els torrents per a “condicions de normalitat”

Aquesta setmana fa un any que les pluges inundaren Menorca i a l’octubre en farà quatre de la torrentada a Sant Llorenç des Cardassar

6 min
Ara fa un anys de les pluges que descarregaren a Menorca 124 litres per metre quadrat, 100 dels quals en només una hora.

Palma/MaóMenorca va patir fa just un any les pitjors pluges que es recorden, aiguats que varen deixar fins a 124 litres per metre quadrat, 100 dels quals caigueren en només una hora. El municipi més afectat fou Ferreries, on el torrent es va desbordar i provocà danys al polígon industrial, a causa del trencament de canonades d’aigua. El torrent de Son Grabot també es va desbordar, inundà els camps, i al final del barranc d’Algendar, a la desembocadura de la Cala Galdana, la força de l’aigua ocasionà desperfectes a les embarcacions.

El proper 9 d’octubre farà quatre anys del dia que el cabal del torrent de Begura de Salma, que passa per Sant Llorenç des Cardassar , va arribar a registrar un pic de 442 metres cúbics per segon. La torrentada va afectar més de 400 cases i deixà 13 víctimes mortals.

Ara com ara, després de les primeres plogudes de la temporada, la directora general de Recursos Hídrics del Govern balear, Joana Garau, reivindica la feina continuada que s’ha fet de manera generalitzada a totes les illes i afirma que “els torrents estan preparats per funcionar en condicions de normalitat”. Així mateix, reconeix que en el cas de pluges extraordinàries “poden existir trams més compromesos, per una qüestió d’ocupació del terreny de l’aigua per part dels humans”.

La Conselleria de Medi Ambient assegura haver actuat per millorar els torrents: “Ho vàrem fer a totes les zones i es varen deixar fetes les coses més urgents. I ara que tenim el projecte integral elaborat i les autoritzacions donades, se’n faran més”. “Si es produeixen concentracions de 40 o 50 litres per metre quadrat no hi ha d’haver cap problema”, concreta Garau, com a missatge de tranquil·litat. Les tasques de manteniment i conservació dels torrents que fa la Direcció General de Recursos Hídrics “es fan sempre per evitar el risc per a les persones”, assegura. Això és, a les entrades i les sortides de nuclis urbans; allà on interessa que l’aigua agafi velocitat; en els terrenys plans, perquè els torrents perden força en aquests punts i l’aigua hi pot quedar estancada; en aquelles infraestructures que poden suposar un obstacle, i a zones on hi ha acumulacions de sediments o proliferacions molt grans de canyes, amb l’objectiu que facin de laminadora i retinguin l’aigua.

“Les inundacions, com les sequeres, són inevitables, el que hem de fer és adaptar-nos a la situació i minimitzar el risc tant com sigui possible”, ha declarat la directora general. Per aquest motiu, recorda que la normativa europea estipula que les millors solucions són les basades en la naturalesa, “en detriment de les grans infraestructures que donen sensació de seguretat, però que al final no poden vèncer l’aigua, que anirà pel seu propi camí”.

Pel que fa a les construccions situades arran dels torrents, exposades al risc, la Direcció General recorda que “entre les actuacions previstes al Pla de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI) hi ha la prevenció en l’àmbit urbanístic”. En concret, es preveu que els ajuntaments coneguin les possibilitats d’inundació i incorporin el PGROII a la seva planificació urbanística. A les Balears, les actuacions a zones inundables des del 2001, i no només en Àrees amb Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSIS), requereixen autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics. Així, “es garanteix que els projectes prevegin el risc d’inundació i es prenen les mesures necessàries per minimitzar-lo”, afirma.

La Direcció General de Recursos Hídrics té en tramitació la revisió del Pla de Gestió del Risc d’Inundació. Preveu una inversió de 133 milions d’euros en els pròxims sis anys. Els doblers aniran destinats a la de prevenció –25,5 milions per a manteniment i conservació–, protecció –106 milions d’euros per a obres, infraestructures i restauració –, preparació –un milió d’euros per a sistemes primerencs i de coordinació– i la resta en mesures de recuperació.

Els danys s’insentificaran

El professor de Geografia Física de la UIB Miquel Grimalt explica que “la principal causa de les inundacions a les Illes és la combinació de diversos factors naturals i l’acció humana”.  A més, assegura que “encara que no augmenti la incidència de grans aiguades, el que s’incrementarà sí o sí és el nombre d’inundacions que provoquen danys”. Segons l’expert, “el risc depèn d’un component físic —en aquest cas la intensitat de precipitacions i la generació de cabals importants— i d’un component social”. Per tant, Grimalt considera lògic que hi hagi una pujada proporcional del nivell de risc i de conseqüències catastròfiques “si hi ha hagut –com és el cas del nostre territori– un increment exponencial de la densitat de població, de l’ocupació del territori i també de desplaçaments en vehicles dels seus habitants”.

El 9 d’octubre farà quatre anys de la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar.

Els diferents motius que identifica el geògraf són les precipitacions d’intensitat fora mida, i la força i velocitat que pot arribar a agafar l’aigua, recollida a través de la xarxa torrencial, “amb capacitat d’arrossegar molta càrrega sòlida i malmetre qualsevol estructura”. Té molt clar que “els humans també hi hem influït, i no em referesc a allò que habitualment es comenta de cimentar, cremar boscos o conrear en pendents; el que hem fet els habitants de les Illes és farcir els nostres camps amb obstacles perquè l’aigua no hi pugui córrer amb facilitat”. També, concreta que cimentar el territori i asfaltar els camins influeix principalment en les torrentades habituals, no en les catastròfiques.

Aplicar mesures de soca-rel

“La neteja dels torrents servirà per impedir o dificultar que les revingudes ordinàries no vessin els límits dels canals habituals dels torrents i no botin els ponts, però de cap manera evitarà les grans torrentades”, diu Miquel Grimalt, pel que fa a les actuacions de prevenció. A més a més, qüestiona que moltes vegades l’eliminació de la vegetació és excessiva. “Sovint es magnifica l’efecte salvífic d’aquestes mesures, que són útils per a quan ve una torrentada petita, però no necessàriament influeixen de manera positiva en les grosses”, assegura. El geògraf de la UIB ha declarat una certa preocupació perquè es confongui la necessària neteja dels torrents amb una campanya d’arrasar la vegetació de ribera, que faci un mal ecològic innecessari. 

Grimalt explica que hi hauria d’haver mesures de tres tipus: preventives i d’ordenació del territori, com delimitar les àrees inundables o regular les activitats; educatives, per “recuperar la cultura del risc que feia que els illencs tinguéssim consciència del perill”, i mesures sobre les infraestructures. “Hi ha ponts que són escandalosament insuficients, edificis que entorpeixen el pas de l’aigua, canalitzacions mal dissenyades... Cal redissenyar estructures, enderrocar aquelles que fan nosa i evitar, així, que les condicions empitjorin”, assenyala. “Totes aquestes solucions són estructurals, a un mitjà o llarg termini, però són les úniques solucions que poden alleugerir de manera clara el problema, atacant-ne l’arrel”. Afegeix l’expert que les mesures es poden complementar amb major eficiència en la predicció i els avisos.

Menorca reclama al Govern

Per la seva banda, el conseller insular menorquí de Medi Ambient, Josep Juaneda, recorda que el ple del Consell de Menorca acordà per unanimitat l’any 2021 un seguit d’accions relacionades amb la gestió dels torrents. Aquestes passaven per fer pública la planificació anual de conservació de la xarxa hidrogràfica, actualitzar l’inventari d’infraestructures hidràuliques i revisar el pla de riscos d’inundacions i incrementar els recursos humans de l’administració per accelerar les autoritzacions a particulars. A més, una vegada actualitzat l’inventari d’infraestructures públiques i revisat el pla de riscos d’inundacions, es demana rectificar o reparar aquelles instal·lacions que fossin necessàries, sempre d’acord amb les diferents administracions i entitats.

El coordinador del GOB Menorca, Tòful Mascaró, es mostra preocupat perquè les intenses pluges del setembre passat podrien repetir-se enguany, com una demostració més dels efectes del canvi climàtic. De fet, Mascaró ha recordat que la pedregada del mes d’agost ja va ser “un seriós avís”. De les intervencions del Govern, afirma que aquestes “són puntuals” i que fa falta una “visió global”. Així mateix, Mascaró considera que l’Executiu autonòmic “no ha fet els deures” referents a la neteja de torrents, i demana una gestió integral de tota la conca. “Tot el que es va parlar quan es varen produir les torrentades s’ha difuminat”, concreta. Malgrat entendre que són tasques que requereixen més d’un any d’actuacions, considera que “s’hauria d’haver plantejat com es fa la gestió de la conca, i ningú s’ha dirigit a nosaltres”.

stats