El Govern té deu dies per indemnitzar amb 1,8 milions els propietaris de solars desclassificats al Vilà de Pollença
El TSJIB considera que només s'han de pagar les despeses fetes i en cap cas els hipotètics beneficis de més de deu milions que reclamaven les immobiliàries
PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha comunicat al Govern balear que té deu dies per ingressar els 1,8 milions d'euros que ha de pagar a tres societats propietàries de solars a la urbanització del Vilà, a Pollença, que es varen veure afectades per la desclassificació urbanística de la Llei 4/2008. Les societats Inversiones Multinacionales SL, Iniciativa Belmondo SL i Humberside Properties LTD eren propietàries de 18 solars a la urbanització, i varen reclamar ser indemnitzades amb 13 milions d'euros, dels quals finalment en cobraran una dècima part.
La sentència de la sala del Contenciós Administratiu del TSJIB és de novembre de 2023, però fins fa uns dies no ha agafat fermesa una vegada ha transcorregut el termini perquè les parts implicades en aquest llarg procediment hi poguessin recórrer en contra. En no fer-ho ningú, el Tribunal en dona per definitiva la resolució i demana ara a l'Executiu que la compleixi, ingressant la quantitat als representants de les tres societats. És una indemnització d'1,2 milions d'euros més els interessos, amb els quals arriba aproximadament a 1,8 milions.
En aquesta ocasió, el Tribunal Superior de Justícia ja aplica la doctrina del Tribunal Suprem, que ja va haver de rectificar una sentència en un cas idèntic, també del Vilà, rebaixant les pretensions dels propietaris perquè no havien duit a terme "totes les obligacions inherents a la seva condició de propietaris". I és que, en una sentència de l'any 2014, el Suprem va recordar a la sala del Contenciós Administratiu de les Balears que, quan es produeix una reclamació, s'ha d'estudiar si els propietaris han anat desenvolupant la urbanització amb totes les seves obligacions com a promotors o si senzillament han esperat de manera especulativa sense fer aquestes inversions.
En aquesta ocasió, el TSJIB recull els incompliments dels propietaris que en cap moment varen desenvolupar la urbanització tot i que la normativa els ho permetia. Per aquest motiu, i perquè l'actual regulació del sòl ja no preveu que els urbanitzadors tinguin drets sobre futures explotacions del sòl, el Tribunal els reconeix el dret de ser compensats només per la quantitant realment invertida en la realització dels projectes, i en cap cas pels hipotètics beneficis de més de deu milions que reclamaven les immobiliàries. Així, deixa la indemnització en 1,2 milions d'euros més els interessos transcorreguts des de la desclassificació. En total, es pot considerar que les societats cobraran aproximadament 100.000 euros per cada solar que va quedar protegit.
El cas del Vilà és un dels procediments urbanístics més longeus de les Balears, ja que feia dècades que l'Ajuntament de Pollença assegurava públicament que volia desclassificar la urbanització pel seu impacte damunt la platja de Cala Carbó. Els diferents equips de govern argumentaren sempre que la por a les indemnitzacions era el motiu de no esborrar la classificació d'aquest sòl de la normativa municipal. La mateixa sentència relata com el Pla Territorial de Mallorca (PTI) va mantenir el 2004 la condició de terrenys urbanitzables, i com l'Ajuntament de Pollença, el 2008, va aprovar un nou Pla General que incorporava també aquests sòls com a urbanitzables. Curiosament, l'aprovació del PGOU es va produir just un mes després que entràs en vigor la llei que havia protegit els terrenys.
La fórmula utilitzada aleshores pel Pacte de Progrés va ser l'ampliació de l'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) número 47, inclosa dins la serra de Tramuntana. L'argument tècnic era la importància i els valors naturals de la zona, que quedaren classificats com a sòl rústic protegit.
Després de la sentència indemnitzatòria que obliga el Govern a pagar 96 milions a Matthias Kühn per haver desclassificat 33 xalets de luxe a la urbanització de Muleta, al Port de Sóller, torna a ser actualitat el concepte del pagament a causa de la protecció del territori. En el cas de Muleta, el Govern de Marga Prohens ha retret a l'esquerra que l'aprovació de la Llei d'urbanisme l'any 2017 provocàs la desclassificació d'uns drets consolidats. Per la seva banda, els partits d'esquerres han recordat que l'origen real del conflicte, i dels drets que va aconseguir el polèmic empresari alemany els va consolidar gràcies a un acord amb el Govern de José Ramon Bauzá.
