El Govern allarga la privatització dels ports de les Illes

CiutadellaEl Govern balear, amb el suport de Vox, ha aprofitat la reivindicació de l’associació de clubs nàutics per perpetuar les concessions actualment en marxa en tres quartes parts dels ports de les Illes que tenen privatitzada la gestió. Amb la idea d’actualitzar la Llei de ports vigent des de fa vint anys i adaptar-la a la normativa estatal, proposa allargar la gestió indirecta dels ports i marines des dels 35 anys actuals a 50 o, fins i tot en casos molt excepcionals, a 75 anys. La novetat, que permetria estendre les concessions que inicialment han d’acabar el 2040 fins al 2055 o 2080, ha motivat els recels de l’oposició. En especial del PSOE, que ha qüestionat al Parlament “els interessos personals que es poden amagar” rere aquesta proposta.

El diputat socialista Marc Pons, antic conseller de la matèria, hi ha posat noms i llinatges: Juan Manuel Lafuente Mir. L’actual conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua que, segons ha admès en seu parlamentària, encara no ha decidit si accepta l’herència per compartir amb el seu germà la gestió dels amarraments del port d’Addaia, al nord del Mercadal.

Conflicte d’interessos

“Accepti o no, el conflicte d’interessos ja és prou evident”, remarca Pons davant el fet que un dels concessionaris presumptament afavorit sigui familiar directe del conseller. “S’incompleix el Codi Ètic i la Llei de bon govern”, afegeix, motiu pel qual demana que es retiri de la llei tot el que fa referència a la prolongació de la concessió a les 12 marines existents.

Però la sospita dels socialistes va més enllà dels lligams del conseller. En la lletra petita de la iniciativa presentada a finals de juliol i presa en consideració aquesta mateixa setmana hi figura també la possibilitat que, a més de disposar d’un major temps de concessió, les empreses privades que gestionen les marines puguin aixecar grans superfícies comercials a les seves instal·lacions. “Fins a 20 metres quadrats per amarrament; és a dir, que gestionant-ne 150 poden edificar un centre comercial de 3.000 metres quadrats”, calcula Marc Pons. “I no només això, sinó que a canvi de poder gestionar 15 anys més els ports, hauran de pagar un màxim d’un 40% més a l’Administració. Això equival a un 2,5% anual, equiparable a l’IPC. A qui volen enganar?”, es queixa.

Per tal de no aixecar sospites i garantir una millor gestió dels ports autonòmics, el diputat del PSOE creu que “seria millor convocar un nou concurs, de tal manera que qui el guanyi et garanteixi ja les millores de tot tipus que s’exigeixen avui en dia”. En aquest sentit, l’ampliació de terminis que es proposa a la reforma hauria de beneficiar només els clubs nàutics i les entitats sense ànim de lucre, “que són les úniques que fan una funció veritablement social i esportiva i a les que cal protegir des de l’Administració”.

Consolida el “model dual”

El director general de Ports i Transport Marítim, Antoni Mercant, destaca que ha estat, precisament, la iniciativa de les associacions de clubs nàutics i de marines la que ha empès el Govern a proposar-ne la reforma. De fet, apunta la importància que tindrà la nova llei per consolidar els “dos models” que conviuen en la gestió dels 43 ports de titularitat autonòmica a les Balears, a part dels 4.000 amarraments que controla de manera directa l’Administració: “El model dels clubs nàutics, que fan una valuosa promoció de l’activitat social i esportiva i teníem por que es mercantilitzassin, i les marines, que són entitats mercantils que gestionen instal·lacions cada vegada més modernes i que, com ens diuen, necessiten noves inversions per tal d’ajustar-se a tot el que ara se’ls reclama pel que fa a la sostenibilitat, la recollida i el tractament acurat de residus o l’estalvi d’aigua. Aquestes inversions requereixen ampliar-los el termini de concessió perquè puguin amortitzar-les i és el que estam fent”.

La llei estatal, que ara es vol “harmonitzar” amb l’autonòmica, ja permet des del 2011 ampliar les concessions als ports de Palma, Eivissa, Alcúdia i Maó, però Autoritat Portuària encara no l’ha aplicada, per diferents motius. Sí que es farà en els ports que depenen del Govern, que “disposen en general de bons gestors i bones instal·lacions”, explica.

Només Andratx i Cala en Bosc al marge

Mercant s’empara en la “gran pau social i empresarial” que ha donat la Llei de ports del 2005 per tal de promoure’n ara la modificació, donant un major marge als actuals concessionaris. Només dos en queden al marge: el port d’Andratx, on la gestió està judicialitzada des de fa 23 anys, i la dàrsena esportiva del llac de Cala en Bosc, a Ciutadella, en estat precari des que aquest mes d’abril passat caducàs la concessió concedida fa 30 anys a Nexport i Ports no la prorrogàs.

Mercant recorda que, segons el redactat de la llei, els concessionaris han de fer inversions equivalents a almenys el 20% del cost de la instal·lació que gestionen i que totes han d’estar degudament justificades. “Només els donam més seguretat econòmica i jurídica”, diu el director general, qui nega rotundament que amb aquesta iniciativa s’estigui fomentant l’especulació i l’enriquiment de les empreses privades. “Volem evitar l’especulació brutal que hi ha en l’àmbit marítim, que sempre s’ha vist com un pastís molt golós per a les empreses del sector”, apunta Mercant, per qui l’únic objectiu de Ports és, “simplement estimular la inversió perquè es modernitzin les instal·lacions, amb les mateixes condicions que els ports de l’Estat”.

El cànon concessional s’incrementarà, però no tant com es podia preveure perquè, diu el director general: “No volem que l’adjudicació de la gestió dels nostres ports es converteixi en una subhasta. Ens és més important que es pugui invertir i posar unes tarifes màximes”.

“L’usuari també en sortirà guanyant –afirma–, ja que disposarà de millors instal·lacions i unes tarifes ajustades. Precisament, si no s’ampliàs el termini de concessió, les empreses tindrien la temptació de repercutir la pujada del cànon en el petit usuari, però donant-los més anys de marge ho impedim”. Mercant remarca que “Ports té capacitat d’intervenir en aquest àmbit, i prevaldrem que es doni lloc a les barques més petites per garantir que la nàutica popular es pugui mantenir”.

Pel que fa a l’ús comercial de les futures instal·lacions, Mercant li treu ferro, ja que els amarraments que es dediquen a aquesta activitat, sigui en forma d’embarcacions xàrter, turístiques o varadors, tot just representen el 17% de la cabuda de les marines de gestió indirecta i entre el 6 i el 8% en el cas dels clubs nàutics. “És una proporció menor de la que esperàvem i que, per tant, té marge de créixer en el futur”, comenta.

El que no toca la proposta del PP i Vox és la impossibilitat d’ampliar els ports ja existents. Manté, per tant, el que es va aprovar a la llei del 2005 i deixa l’augment de la demanda d’amarraments en mans dels camps de boies que totes dues administracions, l’estatal i l’autonòmica, estan impulsant a diversos punts de les Illes. Segons els seus càlculs, el juny de l’any que ve ja es disposarà de 900 llocs de fondeig regulats, fins i tot a zones protegides.