Vins prohibits (1)

EnòlegVivim en un món amb una pesada càrrega de normes i lleis que s’han legislat, en principi, per fer-nos la vida més fàcil i per tenir més seguretat. Però, com diu la dita, l’infern està empedrat de bones intencions i moltes vegades ens trobam unes normatives que donen com a resultat situacions estranyes i ben absurdes. Ara farà 5 anys, concretament el 17 de març del 2011, l’associació Slow Food Illes Balears juntament amb Bodegues Ribes, Vins Toni Gelabert i Vins Can Majoral varen dur a terme un acte davant la premsa per donar a conèixer dues varietats autòctones recuperades de l’oblit: el giró blanc i la gorgollassa. Però, sobretot, volien exposar i denunciar el seu periple administratiu, que ja durava uns deu anys, per tal de poder comercialitzar vi elaborat amb aquestes varietats. Era una situació surrealista, kafkiana, ja que mentre que hi havia varietats foranes com el riesling, el pinot noir, el tempranillo que estaven autoritzades teníem, i encara tenim, un caramull de raïms locals no autoritzats per vinificar. Aquell acte el varen anomenar ‘Tast de vins prohibits’, ja que l’Administració en prohibia la venda i, fins i tot, un dels cellers tenia precintat tot un espai ple de botelles de gargollassa com si s’hagués comès un crim.

La vinya sempre ha tingut una legislació pròpia i ben enrevessada, unes normes que s’han de complir però que, a vegades no tenen gaire sentit. A les nostres illes tenim una gran quantitat de varietats locals però quan es va fer el registre vitícola, l’any 1972, només es varen registrar les varietats autòctones més utilitzades en aquell moment (mantonegro, callet, fogoneu i prensal) i la resta, al voltant d’una trentena, varen quedar com a no registrades. L’any 2001 el celler Can Ribas de Consell exposà al Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Conselleria d’Agricultura la intenció de recuperar la varietat gargollassa, una varietat local que era molt abundant abans de l’arribada de la fil·loxera. Per posar-vos un exemple, a l’anuari agrícola mallorquí de l’any 1875, a la pàgina 35, deia: “algunas localidades, como Sancellas, Binissalem, Inca y alguna otra, en que se cultiva casi exclusivamente la Gargollassa”. Can Ribas havia trobat unes quantes plantes a una vinya d’Inca, propietat de Ca n’Amer, i a partir d’aquestes l’any 1998 havia empeltat 200 ceps per experimentar. Un procediment semblant havien seguit els cellers Toni Gelabert i Can Majoral, amb la recuperació de les varietats giró blanc o ros i el giró negre, dues varietats ja documentades l’any 1787 per Vicente Tofiño a la seva descripció de les Illes Balears i Pitiüses on diu : “ son de muy buen gusto, y tienen calidades como el pampol Rodat, Mollar, Malvasías y otros de Bañalbufar, la garnacha, Girons, la Momona de Pollenza y otros vinos blancos y tintos”. Cap a l’any 1995 es localitzaren, per part d’en Toni Gelabert, uns ceps a la vinya propietat de Sebastià Bril dels Oms, a Felanitx. De mudes d’aquesta vinya, en Joaquín Montserrat, a la finca Son Nadal en va empeltar dues tires de les varietats giró blanc i giró negre. A partir d’aquests ceps els 2 cellers començaren l’experimentació del giró blanc i del negre plantant-ne a les seves vinyes.

A partir de l’any 2001, els tres cellers continuaren la recerca i experimentació d’aquestes tres varietats i començaren amb el procediment que indicava la Conselleria d’Agricultura: fer un estudi i seguiment de les plantes i del vi obtingut durant 5 anys, a partir de la verema de l’any 2001 (la primera) i del qual s’ha de presentar l’informe l’any 2005. Però durant aquells anys la normativa europea i l’estatal va anar canviant. També hi hagué canvis en l’Administració i, segurament, alguns errors per part de tots, ja que el procediment era enrevessat i, al final del procés, depenia del vistiplau de l’administració central. Tot s’anà allargant i aquella multitud de passes cansaven els vinaters, que veien com havien passat deu anys i encara no podien començar la comercialització.

Actualment ja estan autoritzades 3 de les varietats minoritàries (giró ros, gorgollassa i escursac), molts cellers ja les han plantades i segueixen experimentant amb d’altres. Es una fantàstica follia tornar a redescobrir ceps antics, revaloritzar el nostre patrimoni. Segurament moltes d’aquestes varietats antigues no donaran els resultats esperats, però són els viticultors i els vinaters qui s’arrisquen i, per això, el més encertat seria que no hi hagués tantes normes i que poguessin tenir llibertat total en aquest camp.

Vi recomanat Gorgollassa 2014 - Celler Can Majoral (DO Pla i Llevant. Mallorca)

Al mercat ja podem trobar diversos cellers que comercialitzen gorgollassa tot sol o combinat amb altres tipus de raïms. Hi ha gent que em diu, i fins i tot m’han renyat, que no recoman cap vi de casa meva. Idò aquí en teniu un. Pioners en l’agricultura ecològica, tant les vinyes com el celler es troben a la vila d’Algaida i pertanyen a la DO Pla i Llevant. Pels amants dels vins negres més suaus, frescs, de pas elegant i que tinguin tanins dolços, se’ns presenta amb una coloració vermellenca amb tons violacis, aromes herbacis de fulla seca, d’encens, sensacions de fruita vermella, d’espècies i records florals.