El GOB torna a activar les delegacions de Manacor i Felanitx per reforçar la lluita local del territori

PalmaA principi dels anys 80 el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) tenia 25 delegacions arreu de les Balears. Un boom, entre el 1982 i el 1983, que fou conseqüència directa d’una modificació estatal que posava en risc el territori costaner de les Illes, “tal com ara passa amb el rural”, explica Xavier Garí, membre de la nova junta del grup ecologista. Aquest perill va activar un procés d’increment del pes local en les accions de protesta per aconseguir aturar, entre d’altres, projectes constructius a l’Albufera, Mondragó (Santanyí), la Punta de n’Amer (Sant Llorenç) i, posteriorment, Cala Petita (Manacor).

Foren sobretot els municipis costaners els que més s’implicaren en la defensa, al mateix temps que Palma i municipis grans de Mallorca com Manacor i Llucmajor constituïren punts de reforç del discurs proteccionista. “Després la xarxa ja es va ampliar a altres municipis del Pla, per exemple, que formaren les seves pròpies agrupacions”. Una tasca que la nova junta del GOB, constituïda ara fa set mesos, vol reprendre començant pels llocs on més socis manté: Manacor i Felanitx.

Ja fa un quart de segle que l’any 2000 es va produir la darrera gran trobada d’agrupacions locals, a Son Servera. Fruit d’allò va sorgir també la darrera campanya potent del GOB: ‘Mallorca al límit. És hora d’aturar’. “Foren moments molt actius encara, perquè en paral·lel s’anaven fent tallers d’educació ambiental a les escoles”. Dos vessants, un de més naturalístic i l’altre de clar caràcter de denúncia urbanística, que complementaven una feina bidireccional de suport i activitats.

I així idò, per què s’ha perdut aquest espai de conscienciació de ‘proximitat’?: “No s’hi ha dedicat el temps que seria necessari durant aquests darrers anys, és així de clar”, diu Garí. “Després va arribar la crisi del 2008 i es va optar, a poc a poc, per centralitzar les feines des de Ciutat” i pivotar un discurs més genèric, “sense tanta dinamització de primera mà”.

Ara, i després de l’elecció de la nova junta a final de 2024, liderada per Teresa Cuennet, el que se cerca és activar novament aquella motivació que va dur els veïns a lluitar contra els col·lapses que ara tornen a posar (o continuen posant) en perill recursos hídrics i de territori sensible. “Durant els darrers anys hem anat molt a pitjor, per això també hem de tornar a aquell esperit”. “Es tracta de descentralitzar a través d’activitats, sobretot”.

50 anys i un poc més de 6.000 socis

Fundat el 1973, durant aquests més de 50 anys el GOB ha anat transitant de l’estudi de les aus endèmiques a la lluita per la conservació d’un territori cada cop més afectat pel mercat constructiu i especulatiu. “La proposta i el compromís, durant els darrers mesos, han estat començar per posar en marxa les delegacions on mantenim més socis”, és a dir, Manacor, amb 250, i Felanitx, amb 131. Ja hi hem començat a mantenir les primeres reunions”.

A Mallorca el grup encara manté 15 municipis amb més de 100 socis, encara que Garí reconeix els problemes per tenir un control efectiu del nombre i la necessitat d’actualitzar telèfons i direccions de correu electrònic, a fi de tornar a una comunicació periòdica.

A Felanitx, on curiosament el grup local encara estava constituït com a tal, ja s’hi ha fet una primera reunió agrupativa, on s’ha fet palesa la necessitat d’una renovació generacional, mentre que a Manacor s’estan perfilant les primeres trobades amb l’objectiu segur de fer-ho realitat.

Precisament, Manacor va aprovar, al ple municipal de maig, a proposta dels grups municipals MÉS-Esquerra, PSIB-PSOE i AIPC-SYS, una moció conjunta en rebuig a les actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant Projectes Residencials Estratègics (PRE) a municipis amb més de 20.000 habitants com Manacor. “Primer hem d’acabar els urbanitzables previstos… només després ja podrem parlar d’altres actuacions. Si no, no té sentit”, subratlla el batle, Miquel Oliver.

Ara, i després de l’aprovació parlamentària, amb el suport del PP i Vox, de l’anomenada llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl, que, entre altres coses, permetrà requalificar sòl rústic com a sòl urbà per poder construir més habitatge a les Balears, “la reorganització local té més sentit que mai”, diu Garí.

Demanat per com fer-se soci del GOB, explica que es pot fer “directament a partir del web, des d’on es pot triar si pagar una quota mensual o bé una d’única”. Actualment, el GOB té 6.180 associats, que paguen una quota mínima mensual d’un poc més de 5 euros.