El GOB considera que el cas sobre la caducitat sistemàtica d'expedients ha demostrat la incapacitat sistemàtica de Medi Ambient

PalmaEl Jutjat d'Instrucció número 6 de Palma ha decidit arxivar la causa oberta contra l’exconseller de Medi Ambient Miquel Mir i part de l’antiga cúpula de Medi Ambient del Govern per un presumpte delicte de prevaricació respecte de la caducitat sistemàtica d'expedients a la Conselleria. Fonts jurídiques han explicat a l'ARA Balears que no era fàcil mantenir oberta la investigació tot i la querella formulada en el seu moment per la Fiscalia de Medi Ambient, "ja que per als delictes de prevaricació cal identificar molt bé la intencionalitat, i en aquest cas sembla que era sobretot desídia sistematitzada". El jutjat precisament ho arxiva perquè considera que preses les declaracions, no es pot considerar que els expedients caducassin de manera deliberada. 

El cas havia estat impulsat per la Fiscalia de les Balears, a partir de nombrosa documentació aportada pels agents de Medi Ambient, que es mostraven frustrats per la gran quantitat d'expedients iniciats amb denúncies seves i que dormien als arxius de la Conselleria fins a la seva data de caducitat administrativa. Una pràctica que curiosament passava especialment en els casos referits a les electrocucions d'aus. Els agents varen aportar documentació referent a cinc anys durant els quals varen aixecar centenars de denúncies que mai no es varen tramitar a l’Administració per iniciar-ne els corresponents procediments sancionadors. Aquest volum d’expedients acumulats havia passat també per la ja desapareguda Oficina Anticorrupció.

El GOB ja ha reaccionat a la notícia i ha afirmat que "es posa en relleu un problema més profund: la incapacitat de l’Administració per tramitar i sancionar de manera efectiva centenars de denúncies ambientals".

Els agents denunciants varen expressar la seva “desesperació” per la manca de tramitació de centenars de denúncies que consideraven que havien de donar lloc a expedients sancionadors efectius. A més de les denúncies pròpies, també s’hi incloïen atestats del Seprona de la Guàrdia Civil que, segons els denunciants, tampoc varen ser gestionats amb la diligència necessària.

Una instrucció judicial que trasllada el debat al terreny administratiu

La jutgessa instructora ha conclòs que no hi ha prou indicis de dol ni voluntat deliberada de les autoritats per justificar una acusació penal, i ha atribuït l’estancament de l’activitat administrativa a la complexitat burocràtica, a la càrrega de feina i, sobretot, a la manca de recursos humans especialitzats per gestionar el volum d’expedients. Aquesta explicació coincideix amb la versió que havia donat l’Executiu quan la justifica per falta de mitjans disponibles, però qüestionada pels agents i entitats.

Per al GOB, però, la resolució judicial deixa al descobert una "fallida estructural del sistema de protecció ambiental". Des de fa anys l’organització ecològica denuncia que la manca de personal tècnic i administratiu per instruir expedients sancionadors condemna moltes denúncies a morir dins d’un calaix, i que la prescripció de procediments –que impedeix arribar a sanció– és la regla més que l’excepció. Aquesta insuficiència de recursos, afirmen, converteix l’esforç d’inspecció sobre el territori en una tasca simbòlica si després no pot culminar en conseqüències reals.

Context de malestar intern i canvis administratius

Aquesta situació s’inscriu en un context de canvis en la tramitació interna que varen generar malestar entre els mateixos agents al principi d'aquesta legislatura: des de fa mesos, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha imposat que les denúncies es presentin a través d’un registre intern en comptes del Registre General, un canvi que segons fonts internes dificulta la traçabilitat i transparència dels expedients. Alguns han criticat obertament que es tracta d'una iniciativa per minvar la seva tasca inspectora.

Paral·lelament, els agents han expressat preocupació pel fet que directrius internes limitarien la seva autonomia operativa per investigar o obrir actes de denúncia, la qual cosa generaria tensió sobre quina és exactament la seva funció i marge d’actuació dins l’ordenament ambiental.

La legislació ambiental és paper banyat

Per al GOB, l’arxivament penal del cas no hauria de fer decaure l’exigència d’unes estructures administratives que funcionin amb eficàcia: cal dotar la Conselleria de Medi Natural de personal suficient i especialitzat perquè totes les denúncies aixecades pels agents es puguin transformar en procediments sancionadors i es resolguin dins els terminis legals, evitant-ne la prescripció. Sense aquest pas, alerten, la legislació ambiental acaba essent “paper banyat”, dependent de la voluntat i mitjans que l’Administració decideixi destinar-hi.