Geshe Tsering Palden: “Qui té una vida feliç? Qui té pau interior”

La paraula geshe és semblant a la de doctor aquí. Però en aquest cas els estudis universitaris de filosofia tibetana es perllonguen durant 20 anys. Al seu pas pel centre Lama Tsongkhapa de Palma, aquest venerable lama, que pateix l’exili i viu en un centre tibetà a Madrid, ha volgut compartir la seva saviesa.

Quina és la pregunta que més vegades us han fet?

En general, les persones em demanen qüestions espirituals i que tenen a veure amb la filosofia budista, però també em fan preguntes relacionades amb la vida. També molta gent em demana com hem de millorar per viure millor o com hem de pensar perquè aquest pensament m’ajudi a viure millor.

I quina és la resposta? Què s’ha de fer per millorar la vida?

Hi ha persones que volen una vida feliç pensant que si tenen coses materials, ho seran, però això no és correcte. No és així perquè en el món hi ha molta gent que té moltes coses materials però no és feliç. Llavors aquesta no és la resposta. Qui té una vida feliç? Qui té pau interior; llavors, aquesta persona ja és feliç.

Aquest seria el secret?

Si algú aconsegeix aquesta pau, ja tindrà una vida de felicitat absoluta.

I es pot aconseguir la pau interior per sempre?

És clar que sí. Molta gent l’ha aconseguida. També necessitam les coses materials, per poder menjar, tenir un sostre, però sobretot té molta relació amb el teu pensament, amb la teva manera de pensar per aconseguir la pau interior.

Hi ha un ordre d’aprenentatge per cultivar la ment positiva? Per exemple, primer la compassió, després la paciència i posteriorment la generositat?

El més important és saber cada individu quin problema té. Hi ha diferents tipus de ment negativa, empipament, orgull, etc. Hi ha qui té molts problemes amb la paciència. Aquesta persona ha de començar des de la paciència i una altra que té tendència a empipar-se molt, hauria de començar a practicar des de la compassió. La persona que té molt d’orgull, tots els seus dies el seu orgull li pica. Aquest problema de la malaltia de l’orgull és una malaltia molt freqüent, sempre ha de posar en pràctica l’antídot de l’orgull: respecte cap a les altres persones. Cada persona coneix quin és el problema especial que té. Des d’allà ha de practicar. De vegades l’orgull és positiu i altres és molt negatiu. Des del meu punt de vista, molta gent mescla els dos orgulls. Després no sap com utilitzar-lo; per aquesta equivocació de pensar que van junts, crea molts problemes. Hem de saber diferenciar-los. Hi ha qui diu això és cultura, costums, però hi ha coses bones que són importants que s’han de respectar i passar d’una generació a l’altra. Però si són coses que fan mal o molesten als altres, per què guardar-ho? Aquestes coses dolentes les hem de rebutjar. No són necessàries.

La ment positiva es pot reduir a l’amor?

En la filosofia budista s’estudia aquest tema. Per exemple, hi ha la generositat de la compassió, la generositat de l’ètica i d’altres. La compassió de la paciència, de la generositat, la compassió de la saviesa. N’hi ha moltes, tot està dedins.

Per vosaltres, els corruptes no són lliures, sinò víctimes de la ment negativa. Qui n’ha patit les accions com pot entendre que no són culpables?

Jo he de parlar sobre la realitat. Tots cream problemes per la nostra ment negativa, la gent fa mal, és corrupta a causa d’aquesta ment. Nosaltres els budistes veiem la ment negativa. Però no es tracta d’una qüestió gens fàcil. Un monjo del Tibet, que és molt practicant, un dia que va venir el Dalai Lama al Dharamsala a l’Índia li va mostrar el seu sentiment. El monjo li va dir que tenia por perquè de vegades perdia la seva compassió cap als xinesos. Ell sempre els mirava sense intentar perjudicar-los. Els xinesos ens varen fer fora a molts de nosaltres i hi ha sis milions de tibetans que han quedat dedins i que actualment pateixen. I nosaltres que som tibetans no podem anar al Tibet. Però aquest monjo, de la manera que tracta els xinesos, no els perjudica. I és que en realitat no són els xinesos, és la ment negativa dels xinesos la que ha matat els tibetans. És 100% la seva ment.És difícil d’entendre, però si treballam, podem arribar a aquest nivell de comprensió.

Per què tenim tendència a contaminar, a destruir? Per què destruim el planeta si es tracta d’una acció nociva per a nosaltres?

Tot el problema ve de les nostres mancances de coneixement. Manca saviesa. Tot té relació. El nostre cos, la nostra salut estan relacionats amb l’alimentació, i aquesta amb el medi ambient. El problema en el món també és que molta gent només mira el benefici propi, passi el que passi. Això és per l’adhesió a un mateix, a l’ego. Al principi pot ser que obtingui benefici, però al final també surt perjudicat, perquè si un té una fàbrica que contamina, també respira el mateix aire, encara que només miri els doblers. Perquè aquesta persona és un de les 6.000 milions d’éssers humans que viu en el planeta.

Per aprendre l’autèntica saviesa que alimenta la ment positiva, què s’ha de fer?

Primer cal obrir la ment, perquè tots els coneixements ara són interdependents i molts poden venir de fora d’Espanya, però hi ha qui no ho vol i la seva ment està tancada. Si jo aprenc és per al meu benefici. Tampoc no s’ha de pensar que ja tens prou coneixement; això també és tenir tancada la ment. Cal obrir-se al món, a llocs allunyats. Què hi ha al planeta?, quins costums?, quins ens poden beneficiar? Igualment, nosaltres els tibetans hem d’aprendre coses de la cultura espanyola. Tot té relació. Primer s’ha d’obrir la ment, perquè si està tancada, com pots desenvolupar la saviesa? Després cal estudiar, investigar. I tot això ens beneficia per poder viure millor, tenir més relaxació i una bona relació amb la família.

Un consell pràctic per a la vida quotidiana?

Molta gent té problemes que vénen del seu pensament negatiu i de les accions negatives. Aquests problemes no surten espontàniament. És important conèixer d’on ve el problema i així ja el pots controlar. Per exemple, si tens un forat al sostre, quan plou es banyarà el pis, però si no mires cap amunt, cap al sostre, i només et dediques a fer net amb el pal de fregar, no resoldràs el que et passa. Avui fas net, demà també, la setmana següent també. Quan acaba el teu problema amb les goteres? Mai. Si repares el sostre, aquest problema s’ha acabat. [Moltes rialles] Si fas això, la teva vida quotidiana serà feliç [més rialles].