La gentrificació de Palma, un fenomen cada dia més evident
Barris com Pere Garau, Foners i el Camp Redó acullen la població que fuig del centre perquè no pot assumir l’augment del preu dels lloguers
PalmaNo és només que ho sembli, sinó que les dades ho evidencien. El centre de Palma es buida i els residents canvien de domicili als barris de lloguers més assequibles. Pere Garau, el barri d’acollida de nouvinguts per excel·lència, és el que registra un major augment poblacional, amb 778 habitants més respecte de l’any passat. El segueixen Foners, amb 403; el Camp Redó, amb 329, i Son Gotleu, amb 326 residents nous.
Per contra, les barriades on la població decreix són Son Espanyolet, amb 86 habitants manco, i la Llotja-el Born, amb un descens de 38 residents. Els preus de lloguer a la zona més de moda oscil·len entre els 800 i els 1.500 euros al mes. No és tothom qui ho pugui pagar.
També decreix la població en barris més perifèrics però amb els privilegis dels nuclis residencials, com per exemple el Secar de la Real i la Bonanova.
Creixement exponencial
Palma no deixa de créixer, però de cada vegada ho fa d’una manera més exponencial. Si al llarg dels darrers anys el creixement se situava entre dos mil i tres mil habitants, aquest darrer any ho ha fet amb sis mil habitants nous, 3.254 homes i 2.820 dones; és a dir, setze mil més respecte de l’any passat. S’arriba ja als 440.772 habitants. Un dels motius perquè això ocorri, segons explica el responsable de la Unitat de Dades Corporatives, Tomàs Lladó, és la favorable situació econòmica i les possibilitats de feina que ofereix la ciutat.
Moviments migratoris
La població italiana és la que més puja, amb 873 habitants. Així, si el 2010 es registraven 6.358 habitants italians, el 2017 n’hi havia 9.683. També ho fa la provinent de Sud-amèrica, com Colòmbia, amb 719 habitants, i la dels països de l’Est, com Romania, amb 385 habitants, i Bulgària.
Pel que fa a la població provinent dels països nòrdics, també ha pujat, tot i que ho ha fet de manera progressiva i estable els darrers cinc anys. El 2017 es comptaven 1.456 habitants d’origen suec, 172 noruecs i 348 danesos.
D’altra banda, si els darrers anys s’havia produït una davallada considerable de nouvinguts provinents de països de Sud-amèrica, durant el 2017 s’ha trencat aquesta tendència i torna a registrar-se un augment important d’aquesta població. Així mateix, es produeix un lleuger augment dels habitants originaris de països africans, sobretot provinents del Marroc (291). I igualment dels que arriben de països asiàtics com la Xina, l’Índia i el Pakistan, amb una tendència a estabilitzar-se.
Les nacionalitats que disminueixen en nombre d’habitants són Nigèria, amb 32 menys; Guinea, amb tres, i Tunísia, amb deu.
Així, Palma té ja 348.973 habitants espanyols, 49.060 de comunitaris i 42.739 de la resta de països.
La tinent de batle de Funció Pública, Aurora Jhardi, assegura que “Palma continua sent una ciutat atractiva on residir, una ciutat diversa, multicultural i de cada vegada més integradora”.
Gentrificació
Segons l’informe de l’observatori de gentrificació de Palma, elaborat per Iniciatives XXI, durant la darrera dècada s’ha incrementat notablement el volum d’estrangers residents a Palma i també se n’ha diversificat la procedència.
Segons l’estudi, les Illes Balears es mantenen al capdavant com la comunitat autònoma que registra un major pes de compra d’habitatge per part d’estrangers, en aquest cas amb el 35,61%, de manera que en creix el pes relatiu pel que fa al 2014, quan va aconseguir el 32,63%. És a dir, que de cada 100 compradors d’habitatges a les Balears, 35 són estrangers.
