Societat 28/01/2022

Genigma: un joc per a mòbils per fer avançar la recerca sobre el càncer

El joc pretén obtenir un mapa de l'ADN de cèl·lules canceroses

3 min
El joc Genigma utilitza la intel·ligència col·lectiva per fer recerca.

Si esteu farts de navegar amunt i avall dels timelines de les diverses xarxes socials o de jugar al Candy Crush mentre aneu en metro o en tren, ara podeu aprofitar aquest temps per fer avançar la ciència sense deixar de jugar. Aquest és l’objectiu de Genigma, un videojoc que han llançat el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) per fer progressar la investigació en càncer.

“N’hi ha prou amb uns minuts per fer una partida”, explica Marc Martí-Renom, investigador ICREA del CRG i el CNAG-CRG que encapçala la recerca científica que hi ha al darrere de Genigma, l’objectiu de la qual és obtenir un mapa detallat de l’ADN de cèl·lules de diversos càncers perquè es puguin fer servir a tots els laboratoris del món. Per investigar el càncer, els científics treballen amb les anomenades línies cel·lulars. S’obtenen de pacients i s’utilitzen a centres d’arreu del món. Tot i que aquestes cèl·lules permeten estudiar la malaltia i, per exemple, dissenyar i assajar tractaments, el seu material genètic no es coneix amb gaire precisió. Avui dia es coneix força bé el genoma humà, però aquest coneixement s’ha obtingut a partir de l’ADN de persones sanes. Per tenir un mapa precís de l’ADN de les cèl·lules canceroses, “podem utilitzar algoritmes d’intel·ligència artificial i supercomputadors, però aquests mètodes tenen limitacions”, diu Martí-Renom. “Per això ens vam plantejar fer un joc”, afegeix.

Genigma està disponible per a iOS i Android en català, castellà, anglès i italià. Comença amb un tutorial molt complet perquè els jugadors tinguin clara la mecànica del joc, que consisteix a ordenar sèries de peces de manera que s’obtingui una puntuació com més alta millor. Aquestes peces corresponen a fragments d’ADN i la puntuació s’obté a partir de criteris científics basats en la relació entre aquests fragments. A mesura que s’aconsegueixen puntuacions altes i se superen rècords d’altres jugadors, es guanyen monedes i cartes amb píndoles divulgatives sobre la ciència que hi al darrere del joc. A més, cada jugador pertany a un clan, que cada setmana competeix amb un altre clan per resoldre més sèries de peces i obtenir més punts. Les monedes permeten fer coses com, per exemple, canviar de clan. “És un joc de lògica”, explica Elisabetta Broglio, responsable al CRG de ciència ciutadana, una manera de fer recerca científica que compta amb la participació de la ciutadania com a recurs fonamental. “La gràcia del joc és que planteja problemes que no estan resolts”, apunta.

Intel·ligència de grup

El criteri per considerar que una ordenació proposada pels jugadors té interès científic és que assoleixi la puntuació més alta i que l’hagin aconseguit un mínim de 40 persones. Un cop identificades aquestes ordenacions, l’equip científic analitzarà si tenen sentit biològic. Abans de llançar el joc, el mètode es va provar amb unes peces que corresponien a fragments d’un gen sa ben conegut, i els resultats obtinguts pels jugadors es van correspondre amb la seqüència correcta del seu ADN. Per tant, tal com diu Martí-Renom, els científics esperen que “la intel·ligència de grup de la població sigui més coherent que els algoritmes i els resultats tinguin sentit biològic”.

En aquests moments, el problema que es pot resoldre a Genigma té a veure amb el cromosoma 17 d’una línia cel·lular de càncer de mama. En aquest cromosoma hi ha una gran quantitat de gens relacionats amb aquest càncer, entre els quals el que es coneix com a BRAC1, les mutacions del qual són responsables del 40% de casos de càncer de mama hereditari. A mesura que els jugadors vagin resolent aquest cromosoma se n’hi afegiran d’altres. “Si hi juguen 30.000 persones, podem tenir una solució per aquesta línia cel·lular en pocs mesos”, pronostica Martí-Renom. Aleshores serà el moment d’afegir altres línies cel·lulars, corresponents a càncers d’ovari, ossos, coll d’úter i leucèmia.

Genigma s’ha dissenyat mitjançant un procés de cocreació de dos anys i mig en què han participat 500 persones, entre les quals hi ha científics, professors, estudiants, professionals sanitaris, periodistes, representants d’organitzacions de pacients, aficionats als jocs i professionals del desenvolupament de jocs. “El procés m’ha obligat a sortir de la meva bombolla, m’ha posat despullat davant de la gent i això m’ha enriquit”, valora Martí-Renom. “Hem vist com els científics canviaven la manera de veure moltes coses”, explica Broglio. “I això és el que volíem”, conclou.

stats