Gairebé el 90% dels ajuntaments de les Balears suspèn en transparència, segons la UAB
La universitat assenyala que nou anys després de l'aprovació de la normativa, el nivell de compliment dels consistoris és molt baix
PalmaEl 88% dels ajuntaments de les Balears incompleix la Llei de transparència que obliga les administracions (estatal, autonòmica i municipal) a publicar a les seves pàgines web tota aquella informació d'interès ciutadà. El 24% restant treu una nota inferior a 1 sobre 10.
Així, només 8 dels 67 municipis compleixen amb el que s'estableix per llei en matèria de transparència, segons els resultats de l'avaluació de transparència de les webs dels 67 ajuntaments de les Illes i dels quatre consells insulars realitzada pel projecte Infoparticipa, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per la seva banda, Santa Eulària des Riu i Inca obtenen un excel·lent i el segell de reconeixement de l'entitat. En conjunt, les webs corporatives dels ajuntaments balears tornen a suspendre en transparència, majoritàriament, segons es desprèn de l'anàlisi feta el juliol per la universitat catalana.
Al desembre de 2015 va entrar en vigor la Llei de transparència que obliga les administracions central, autonòmica i local a publicar en les seves pàgines web la informació d'interès per al ciutadà. Gairebé nou anys després, el grau de compliment de la normativa a les Balears és molt baix, segons aquesta anàlisi. Pel que fa als municipis aprovats, 4 d'ells són a Menorca; 2, a Eivissa, i 2, a Mallorca. Pel que fa als consells, aproven tots menys el de Formentera, amb un 1,2. Els consells de Mallorca, Menorca i Eivissa obtenen els tres la mateixa qualificació, un 5,1 sobre 10 en transparència.
Els ajuntaments amb aprovat el 2025 són Santa Eulària des Riu, Inca, Calvià, Ciutadella, Maó, Sant Lluís, es castell i Sant Antoni de Portmany. Només dos municipis de les Balears aconsegueixen excel·lent: Santa Eulària amb una nota de 9,6) i Inca (amb un 9), i tots dos obtenen el 'Segell de reconeixement'. Per obtenir-lo, els ajuntaments han de complir entre el 75 i el 95% d'indicadors, segons el nombre d'habitants del municipi.
La majoria de municipis (44 de 67) obté notes molt baixes, no superen el 25% de compliment, i 15 es troben entre el 25 i el 49%. Sant Antoni obté un 6,5 sobre 10; Ciutadella, un 5,9; Maó, un 5,6; es Castell, un 5,4; Sant Lluís, un 5,2, i Calvià, un 5. Les pitjors notes les treuen Fornalutx (amb un 0,3), Ariany, Vilafranca de Bonany i Maria de la Salut (amb un 0,4 en els tres casos); Escorca, Muro i Montuïri (amb un 0,6) i Campanet (amb un 0,7). Tampoc arriben a l'1 els ajuntaments de Consell, Llubí i Mancor de la Vall (0,8) i Lloret de Vistalegre, es Migjorn Gran i Puigpunyent (0,9).
El model de la UAB valora la presència d'informació, que aquesta sigui completa, intel·ligible, fàcilment localitzable i actual. Algunes dades, a més, han d'anonimitzar-se si afecten particulars en compliment de la Llei orgànica de Protecció de Dades (LOPD). A les Balears hi ha un empitjorament en general, que es deu fonamentalment a la no actualització de la informació.
El model d'anàlisi, dissenyat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona (LPCCP, UAB), actualment constituït com a grup de recerca ComSET (Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència), integra 52 indicadors.
Aquests indicadors valoren dos tipus de criteris de validació: que hi hagi informació actualitzada referida de la gestió i que estigui correctament situada i fàcilment localitzable. La metodologia té en compte dues grans variables: 'Transparència de la corporació' i 'Informació per a la participació', segons explica la investigadora responsable del projecte, la doctora Marta Corcoy. Finalment, l'estudi apunta que els municipis que incompleixen amb la Llei "són clarament susceptibles de rebre una sanció econòmica o de suspensió de càrrec públic".
