Sant Antoni

Sant Antoni: Frases fetes i festeres que potser no coneixes

La fraseologia popular diu molt de la societat que la fa servir

Ball del dimoni gros a Manacor
Sant Antoni
Maria Sastre
14/01/2024
1 min

PalmaLes dites es transmetien de generació en generació de manera oral, però amb els canvis socials el seu ús és cada vegada més infreqüent. Aquí tens un recull de les que ens recorden la festa de Sant Antoni –també la de Sant Sebastià–, els elements de la celebració o la meteorologia del moment. Són frases fetes, la majoria extretes del Corpus de fraseologia de les Illes Balears, un treball de Bàrbara Sagrera Antich.

Coses del temps
  • Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred

    Aquesta, com altres frases fetes, fa referència a la data de celebració de Sant Antoni, el 17 de gener, època de fred. Una altra és ‘Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer’

  • Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que tot l’any fa

    Els dies al voltant de Sant Antoni i Sant Sebastià solen ser dels més freds de l’any. Com que afectava molt la vida de la gent, són molt nombroses les dites sobre meteorologia.

  • Per sant Antoni gelades i per sant Llorenç calorades

    Aquí es compara els fenòmens lligats a la temperatura habitual. Si al voltant del 17 de gener el camp està afectat de les gelades, al voltant del 10 d’agost hi està per la calor.

  • Si plou per Sant Antoni, pluja del dimoni

    La relació entre sant Antoni i el dimoni, el bé i el mal, és omnipresent a les expressions d’aquests dies, també o especialment per a la festa quan és passada per aigua.

  • Per Sant Antoni ja es comença a fer el Toni, i per Sant Sebastià ja es comença a bojejar

    Si cap a mitjan gener ja fa fred i el que anomenam mal temps, dia 20 d’aquest mes, que és la festivitat de Sant Sebastià, encara en sol fer més.

  • Per Sant Antoni, una passa de dimoni

    Vol dir que a mitjan gener el dia s’allarga de manera ben coneixedora. Si per Sant Antoni el dia creix una passa de dimoni, per Nadal va créixer “una passa de pardal”.

Els foguerons, un dels elements centrals de les celebracions de Sant Antoni
Parlant de la festa
  • El gener festes té per triar: els Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià

    L’esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni

  • A festa major em convides

    Com que es considerava que una de les millors coses de l’any era participar a la festa major, la frase la diu qui manifesta la satisfacció per la proposta que li fa qualcú. 

  • Festes passades, coques menjades

    Té moltes similituds amb una altra frase feta que es deia sovint: “Déu ens guard d’un ja està fet”. I és que d’allò que ja és passat i no es pot tornar enrere, no cal preocupar-se’n.

  • Allà on ets, fas la festa

    Es fa servir per definir aquelles persones que es troben bé a qualsevol banda, que no se senten externes ni s’enyoren quan són fora de ca seva.

  • Les festes, per a alguns, són pestes

    Són dies d’abusos, els de les festes majors. S’abusa de menjar, de beure i també de vetllar i de tot això el cos se’n ressent, sobretot el d’aquells que més s’hi donen.

  • Mengem i bevem, que a la mort ja hi arribarem

    Amb aquesta expressió es manifesta la despreocupació pel futur o, si més no, la consciència del fet irremeiable de la mort, es faci allò que es faci.

  • Després d’haver begut, el més sec ja no és eixut

    Amb l’alcohol la llengua s’amolla i fins i tot els més tímids la mostren més falaguera. Després de beure també es poden dir coses que d’altra manera no es dirien.

  • Tirar la casa per la finestra

    A l’hora de fer espinagades, ningú no mira prim. Aquesta dita fa referència a fer la festa abundant, sense escatimar gens, fent demostracions excessives d’alegria. 

Cada any les festes de Sant Antoni tenen més adeptes
De la vida
  • Hi ha més dies que llonganisses

    Quan s’ha de fer una cosa que necessitarà temps i no hi ha gaire pressa per afrontar-la ni acabar-la es diu que hi ha temps a voler per fer-la

  • Fugir del foc i caure a les brases

    Aquests dies de foguerons, convé recordar una frase feta que vol dir que es pot sortir d’una situació de perill o dolenta i, així i tot, caure en una altra de pitjor.

  • Tenir un pacte amb el dimoni

    Es diu d’aquelles persones que semblen joves tot i no ser-ho. Es deia que qui no envellia com la majoria havia venut l’ànima al diable a canvi de l’aspecte jovenívol. 

  • El dimoni sap més per vell que per dimoni

    És una dita que no ha perdut ús amb el pas del temps. Vol dir que només el fet de tenir una vida llarga dona moltes experiències i coneixements pràctics. 

Foc i dimonis arreu de Mallorca i Menorca
Advertències
  • Foc colgat, crema més que el destapat

    Tot allò que està ocult però que alhora està actiu, bullint o cremant, ja siguin idees, sentiments o projectes, pot tenir més força que allò que es veu a la primera

  • El dimoni fa olles, però no fa tapadores

    La persona que comet un delicte no sol pensar a eliminar totes les proves que el poden delatar. D’aquí l’advertència: a qui fa coses mal fetes al final se’l descobreix.

  • Quan el dimoni fa com que resar, llavors pensa com t’ha d’enganar

    Aquesta dita serveix per advertir de les suspicàcies que han d’aixecar aquells que han demostrat que no són bones persones quan aparentment fan una bonda exagerada.

  • Allà on no hi ha sang, no es fan botifarrons

    Els lligams familiars són molt presents a les dites populars. Aquí es remarca la força del parentesc; si no n’hi ha, la resta de motius tenen poca força per a l’acció.

L'espectacle piromusical, un dels moments més esperats pels poblers
L’actitud
  • D’Antonis i ases, n’hi ha per totes les cases

    El nom d’Antoni és comú a les Illes, tant que es fa servir per dir que pertot hi ha persones de tota mena, també problemes. En castellà se sol dir en todas partes cuecen habas.

  • Sap el dimoni on es colga

    En la fraseologia popular hi ha moltes expressions per dir que qualcú és molt llest. “Sap el dimoni on es colga”, “és un dimoni” o “és més viu que un dimoni” en són algunes.

  • Estava que el dimoni se l’enduia

    Endur-se el dimoni, una persona, vol dir que està molt irritada, presa d’una gran còlera, i per això no pot mantenir-se al seu lloc ni amb una actitud tranquil·la i correcta. 

  • Tenir foc dins les sabates

    Es fa servir per definir aquelles persones que sempre van escapades, que tenen molta pressa o que tot ho fan massa a la correcuita, com si qualque cosa els cremàs. 

  • És com el porquet de sant Antoni

    El porquet sempre està al costat de sant Antoni a la imatgeria religiosa. Per això aquesta frase es diu per qualificar qualcú que es fica en tot.

El ball del dimoni gros de Manacor amb Sant Antoni
Riquesa i pobresa
  • Ferma els cans amb llonganisses

    Es diu de qualcú que va sobrat de doblers, d’aquella persona que no només no ha de mirar prim, sinó que neda en l’abundància i gasta de més.

  • Anar-se’n al dimoni

    Anar-se’n al dimoni, com anar-se’n en orris, en la fraseologia popular de les Illes vol dir fer fallida, arruïnar-se, perdre els doblers que es tenen.

  • Pocs diners, pocs Sants Antonis

    Les celebracions, poc o molt, obliguen a una despesa. Qui va magre de doblers, no en té tampoc o sobretot per a la festa, que sovint és el primer que s’ha de treure de sobre. 

  • Qui vol foc, amb el dit el cerca

    Per obtenir una cosa s’ha de fer l’esforç de cercar-la, encara que aquest esforç pugui dur molèsties o entrebancs. En espanyol diuen allò de quien algo quiere, algo le cuesta. 

  • Ha estat com fer botifarrons

    Abans gairebé tothom feia matances i feien molts de botifarrons. Aquesta frase feta, similar a l’espanyola salen como churros vol dir que es fa amb molta facilitat. 

  • La feina en diumenge, el dimoni la se menja

    Aquesta dita recorda que els diumenges són el dia de descans per a la tradició cristiana. Per això, es recomana no fer-ne advertint de la seva inconveniència.

stats