Habitatge

El Fòrum de la Societat Civil exigeix una resposta valenta i un gran pacte per l'habitatge

El II Congrés que la plataforma farà el 20 de juny girarà entorn d'aquesta problemàtica

10/06/2025

PalmaEl II Congrés del Fòrum de la Societat Civil –es farà el 20 de juny a l'Estudi General Lul·lià– girarà entorn del principal problema que afecta els ciutadans de les Balears: l'habitatge. Aquesta trobada entre entitats socials, experts, representants del Govern i la ciutadania reivindicarà el dret a un habitatge digne "com a pilar essencial d'una societat justa i cohesionada", ha remarcat l'entitat en un comunicat, a més d'exigir una solució valenta i un gran pacte social per afrontar la situació. "L'habitatge és avui una qüestió clau per al futur de les Balears i el Congrés vol ser un espai de propostes, diàleg i reconeixement de la feina feta per la societat civil, els col·lectius socials i el coneixement tècnic acumulat per desenes d'entitats que treballen per garantir el dret a un habitatge digne", remarca el Fòrum, a més d'exigir-ne "una resposta valenta, estructural i arrelada al territori", i "un pacte social entre institucions, promotors, propietaris, entitats i ciutadania en general".

A més, el Fòrum alerta que "la necessitat real d'habitatge no es pot continuar utilitzant com a excusa per repetir els errors de sempre: decisions opaques, impactes ambientals irreversibles, desregulació en benefici d'uns pocs i operacions urbanístiques que passen per damunt l'interès general". Un dels eixos del debat serà la definició del que s'entén per "habitatge assequible". "Tot el que avui es promou com a solució, en realitat no ho és per a la gran majoria de la població, ni de compra ni de lloguer", assenyala el Fòrum.

Cargando
No hay anuncios

El Congrés també servirà per donar forma definitiva al document L'habitatge que volem, "una proposta tècnica i operativa que conté mesures concretes, propostes legislatives, fiscals i urbanístiques orientades a garantir el dret a l'habitatge". El document gira entorn de sis eixos estratègics: increment del parc d'habitatge públic fins al 10% del total el 2040; mesures contra l'exclusió residencial; desmercantilització de l'habitatge; governança robusta i fiscalitat justa; agilitació de llicències urbanístiques; i accions urgents a curt termini. Algunes de les iniciatives del document són la creació de bancs públics de sòl i habitatge; la reconversió d'hotels obsolets en habitatges socials; el control efectiu del preu de lloguer a zones tensades; i la implantació d'un pacte d'estat amb la participació de la societat civil per coordinar esforços i recursos.

El programa del Congrés inclou:

Cargando
No hay anuncios
  • Conferència de l'expert en polítiques d'habitatge Javier Burón –actualment és director de l'empresa pública d'habitatge de Navarra.
  • Taula rodona entre el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo; el president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, José Miguel Artieda; Iván Cuesta, del Banc del Temps de Sencelles; i Maria Gómez, del Fòrum de la Societat Civil.
  • Treball en grup sobre: disponibilitat d'habitatge i sòl; mesures d'emergència social i desmercantilització de l'habitatge; governança i fiscalitat per al dret a l'habitatge; i mesures facilitadores per al dret a l'habitatge. A cada grup hi haurà microponències d'experts en el dret de l'habitatge.
  • Exposició de conclusions i concert de Slim Hanzo & The Provider.

El coordinador del Congrés i secretari del Fòrum, David Abril, ha remarcat que "més de la meitat de persones assalariades de les Balears cobren menys de 18.000 euros anuals", uns salaris que fan impossible l'accés a l'habitatge, amb preus més de 300.000 euros i 1.200 euros de lloguer en el cas dels pisos a preu limitat. Abril ha criticat que l'habitatge sigui un negoci "tremendament lucratiu" i ha assenyalat les agències immobiliàries com a "part del problema".

Cargando
No hay anuncios

El Congrés, al qual s'han inscrit 130 participants, també tractarà el problema del lloguer turístic i de la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents, i posarà sobre la taula la possibilitat de limitar l'adquisició d'habitatges per part de ciutadans no comunitaris que no resideixin a les Illes.