Societat 09/05/2020

Formentera, banc de proves cap a la “nova normalitat”

El relaxament del distanciament social i contradiccions en les prohibicions han marcat la primera setmana en la fase 1 del desconfinament

David Setbetes
4 min
Formentera, banc de proves cap a la “nova normalitat”

FormenteraFormentera ha començat aquesta setmana el camí cap a la “nova normalitat” vaticinada pel president espanyol, Pedro Sánchez, amb ganes de deixar enrere el desconfinament sense tenir les coses del tot clares. Per una banda, pel relaxament de les normes de distanciament social. Per una altra, per les contradiccions importades des de Madrid i Mallorca quant a prohibició, o no, tant del bany com de la navegació.

Si bé dilluns encara es notava una certa timidesa en la gent a l’hora de mantenir les distàncies, aquesta s’ha perdut relativament a les terrasses dels bars, mentre que es continua respectant a comerços i supermercats. Ha estat una primera setmana d’anar despertant que sols amb el pas del temps es podrà dir si ha duit l’illa a la vida com s’entenia abans de la pandèmia o es veurà estroncada per l’aparició de nous casos de covid-19. De moment, fins ara la triple insularitat i les mesures de prevenció han possibilitat que tan sols n’hi hagi set casos diagnosticats i una víctima mortal.

El confinament no s’ha viscut aquí com a altres bandes, perquè la major part dels ciutadans viuen a prop del bosc i del camp. No hi ha hagut grans coes als supermercats, ni excessives sancions per saltar-se l’estat d’alarma. La gent, en general, ha respectat les normes i qui ha pogut s’ha adaptat al teletreball, mentre que molts han aprofitat la interrupció d’activitats per tenir cura del terreny o fer dissabte a casa.

Destinació segura

Els propietaris dels negocis que obren tot l’any confien que la pandèmia passi de puntetes per l’illa i la seva economia, tot i que auguren un any de pèrdues. Per a Pep Costa, de la botiga d’electrodomèstics Casa Payà, és vital que Formentera sigui reconeguda com una destinació segura. Això permetria captar visitants de la resta de l’Estat quan la gent pugui desplaçar-se entre comunitats i es plantegi fer vacances. Si no, la clientela habitual, que viu del turisme i sol comprar aparells per renovar els que tenen als apartaments i cases que es lloguen a l’estiu, no farà noves adquisicions, i el negoci se’n ressentirà.

La planta hotelera de l’illa resta tancada a l’espera de les fases següents i, sobretot, què s’obrin els enllaços aeris i per mar que permetin l’arribada de turisme. El president de la Federació Hotelera de Formentera, Vicent Tur, no compta que arribin visitants fins ben entrat el juliol, i afirma que se sentiria satisfet si, en una temporada reduïda com la que es preveu, s’arriba a un 60% d’ocupació. A Formentera hi prevalen els allotjaments turístics i les cases rurals, negocis de petit format que es podrien veure afavorits si els quatre hotels grans han d’encetar la temporada amb més retard perquè no els surti a compte fer-ho abans.

Mentrestant, els locals amb terrassa, afavorits pel bon temps, ja s’han omplert de vida. La norma de mantenir dos metres de distància entre persones, però, no s’ha complert sempre i els clients sovint seien més a prop els uns dels altres. A les terrasses tampoc no hi han abundat les mascaretes ni els guants protectors. En força taules feia la impressió que tothom havia oblidat una mica la crisi sanitària i es tornaven a adoptar les distàncies curtes d’abans del confinament.

Prohibit banyar-se

La polèmica de la setmana ha esclatat amb l’aclariment, dimarts, de la Direcció General d’Emergències del Govern, que deia als ajuntaments de la costa que el bany estava prohibit. La Delegació del govern espanyol a les Balears ha referendat el veto, corregint el Consell de Formentera que havia anunciat que els ciutadans es podien banyar a la platja perquè l’ordre ministerial no ho prohibia explícitament. Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que es va difondre dijous però duia data de dimarts, va acabar de carregar la polèmica assegurant que patir un contagi de covid-19 per banyar-se a la platja o a la piscina és “molt poc probable”.

El cas és que la gent ha anat a la platja. No de manera massiva, però si en solitari o en petits grups que ocupaven una petita part dels immensos arenals que té l’illa. Feia calor i l’aigua estava un poc freda, però hi havia ganes de platja després de tant de confinament, i molts ciutadans no acaben d’entendre que des de Madrid s’imposi la prohibició del bany, quan el nombre de residents que hi ha ara mateix a l’illa permet un ús racional de les platges mantenint les distàncies de seguretat. I més quan malgrat la prohibició del bany sí que es permet la pràctica esportiva de la natació. De moment, no s’ha interposat cap denúncia a ningú per banyar-se o nedar a les platges de Formentera.

Tampoc no ha faltat polèmica sobre la possibilitat, o no, de navegar pel litoral formenterer. La carta enviada dimarts per la Direcció General d’Emergències autoritzant la navegació d’esbarjo en la fase 1, quedava anul·lada posteriorment pel Govern balear i es passava a aplicar l’ordre ministerial 247/2020 que, a efectes pràctics, prohibeix la navegació d’esbarjo i l’entrada als ports de les Illes Balears de tots els vaixells i embarcacions utilitzats amb finalitat recreativa, esportiva o en arrendament nàutic independentment de la seva procedència. La mateixa norma s’aplica a les embarcacions fondejades a l’Estany del Peix o en varadors i magatzems fora de zona portuària. Per tant, sols es pot navegar en caiac, vela lleugera o surf de vela.

El confinament dels humans i la primavera han permès aquests dies que es vegin a l’illa escenes poc habituals, com ara bancs de barracudes a dins del port de la Savina, i aus, sargantanes o escarabats que han aprofitat la disminució del trànsit rodat i de la presència humana per conquerir territoris fins ara massa sorollosos o perillosos. Els formenterers que vulguin veure el got mig ple -i puguin fer-ho- podran gaudir els propers mesos d’una tranquil·litat i uns paisatges inèdits des de fa dècades a l’illa.

stats