Santa Coloma de GramenetNo existeix el menú ideal per a tots els infants i adolescents. Cada criatura té uns gustos i unes preferències, fa més o menys activitat física i té la seva sensació de gana i sacietat. "És fonamental conèixer i respectar aquesta sensació que comença ja amb l’alletament, quan el nadó menja a demanda la quantitat que necessita. Aquesta autoregulació s’ha de continuar respectant després amb el format cullera", explica la dietista i nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Maria Manera. Hi coincideix la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Roser Martí: “Dos nens d’un mateix curs, perquè tinguin la mateixa edat, no han de menjar les mateixes quantitats. No els podem forçar si no tenen més gana, s'ha de respectar la seva sacietat”. Amb tot, els menors van generant noves necessitats nutricionals a mesura que creixen i les famílies s'enfronten a diferents reptes per a cada etapa vital.
Primera infància
Jugar amb els colors i les coccions
Els primers tres anys de vida són la base dels hàbits alimentaris. "Després de la lactància descobreixen els aliments i els comencen a tastar i acceptar. És en aquest moment que els adults han d'oferir els productes d’origen vegetal de forma primerenca i variada", afirma la també dietista i nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya Gemma Salvador. Els aliments s'han d'anar introduint progressivament i en diferents textures i coccions, però sobretot de manera que cridin l'atenció dels petits. I una bona estratègia per aconseguir-ho és que hi hagi molt de color als plats fent servir diferents hortalisses i fruites.
"Sobretot, s'ha de procurar no adulterar els aliments amb potenciadors com la sal o el sucre perquè els infants coneguin els sabors naturals", insisteix Salvador. I, si un aliment no acaba d'acceptar-se inicialment, és important no deixar-lo d'oferir, sinó buscar altres receptes per introduir-lo a la seva dieta.
Edat escolar
Fer com a mínim un àpat en família
En edat escolar caldria que els infants mengessin hortalisses tant per dinar com per sopar, farines integrals durant el dia, tres peces de fruita fresca com a mínim, una ingesta de làctics (o begudes vegetals enriquides amb calci sense sucres afegits) i proteïna animal o llegums. Però els nutricionistes sovint troben que els menús es basen en unes preferències molt marcades (dels menors o dels seus pares) i que moltes aversions estan fortament condicionades pel context familiar o per la comoditat de la preparació d'altres aliments.
"Hi ha famílies que diuen «És que al meu fill no li agrada això...», però ¿l'hi han ofert? ¿Han buscat estratègies? ¿O és que els pares tampoc en mengen?", planteja Martí. Perquè un nen mengi bé ha de tenir miralls de consum en els seus referents familiars, afegeix la nutricionista. I una de les millors maneres per fer-ho és implicar el menor en la planificació i l'elaboració dels àpats, i sobretot compartir-los en família. O, com a mínim, un al dia.
Adolescència
Vigilar les begudes energètiques i els 'snacks'
Durant l’adolescència s'encadenen molts canvis i l'alimentació no n'és una excepció. Sovint els joves s'introdueixen en el món de les begudes ensucrades, energètiques o directament l'alcohol, i la falta de temps per anar a casa a menjar al migdia o les trobades més habituals amb amics els porten a consumir més menjar ràpid i picar entre hores, en la majoria de casos productes processats gens recomanables com la brioixeria o els snacks.
"En molts instituts encara ens trobem màquines expenedores als passadissos que ofereixen majoritàriament sucre, greix i productes industrials a un preu força assequible. Si amb 2 euros poden comprar tres xocolatines, generalment no baixaran al mercat a comprar peces de fruita, a menys que tinguin aquest hàbit molt adquirit o la portin de casa", lamenta Martí.
![Dibuix de Biel Checa, 8 anys.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
