Fiscalia demana més de 230 anys de presó per a Penalva i Subirán

PalmaMés de 230 anys de presó. Aquesta és la xifra que sumen les penes que demana la Fiscalia Anticorrupció per al jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán, instructors del cas Cursach. Segons ha informat Europa Press aquest dilluns, la Fiscalia ha remès el seu escrit d'acusació al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) en el qual demana obertura de judici oral contra ambdós, quan no han passat ni dos mesos després que Bartomeu Cursach quedàs absolt.

En concret, Penalva s'enfronta a 118 anys i Subirán, a 121 pels delictes de revelació de secrets, obstrucció a la justícia i detencions il·legals. D'aquesta manera, descarta el delicte de coaccions. A més, la Fiscalia sol·licita 162 anys d'inhabilitació i 59.400 euros de multa per al jutge i 162 anys d'inhabilitació i 72.600 euros de multa per al fiscal.

Així, la Fiscalia ha formulat el seu escrit d'acusació a partir de les instruccions dels casos Cursach, Sancus, ORA, IME i Madame, en els quals també estan involucrats els membres del Grup de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional Blanca Ruiz, José Luis García, Miguel Ángel Blanco i Iván Bandera. Aquests també estan acusats dels delictes de revelació de secrets, detenció il·legal, prevaricació i obstrucció a la justícia. En aquest cas, sol·liciten penes que sumen més de 340 anys de presó.

Cinc anys d'investigacions

Els fiscals Tomás Herranz –el mateix del cas Cursach i que va demanar perdó als acusats entre llàgrimes– i Fernando Bermejo han elaborat un escrit de 32 pàgines en què expliquen com entre els anys 2013 i 2018 el jutjat d'Instrucció número 12 de Palma va tirar endavant diversos procediments penals per investigar determinats fets, en els quals van intervenir els sis acusats. Durant aquest període, la Fiscalia detalla com els mitjans de comunicació van divulgar informació de les investigacions judicials del cas Cursach, ORA i IME amb informacions "facilitades pels acusats i sense que evitassin o impedissin la seva divulgació ni investigassin qui filtrava la informació".

Juntament amb això, el Ministeri Fiscal manté que les detencions de 15 persones en el cas ORA es van fer arran d'un testimoni "de contingut completament inconcret i especulatiu". En aquest sentit, indiquen que després d'una "molt deficient investigació", els acusats van practicar detencions, pressions a detinguts, investigats i testimonis i enviaments a la presó.

El paper de Gijón

Per un altre costat, la Fiscalia al·ludeix a la detenció de l'expolític del Partit Popular Álvaro Gijón, el seu germà i els seus pares, amb la motivació de "pressionar-lo" i la imputació a cada un de diversos delictes "inexplicablement". Després de les declaracions, els pares van quedar en llibertat, però el Ministeri Fiscal explica que el germà de Gijón va continuar arrestat "sense cap motiu que ho justificàs".

En referència a Gijón, els fiscals va argumentar que "els investigadors s'havien fixat com a meta demostrar la seva implicació i entre tots van decidir les detencions de la seva família per exercir pressió sobre el polític". Amb tot, la Fiscalia descriu set fets més en les instruccions judicials del cas Cursach en què s'inclouen pressions de Penalva, Subirán, Blanco, Bandera, Ruiz i Reguera a diferents testimonis i detinguts, entre ells el director general del Grup Cursach, Bartomeu Sbert. Per això, sol·liciten indemnitzacions per a 15 detinguts de 6.000 euros per a cadascun per la privació de llibertat i danys morals.