Societat
Societat 01/01/2021

Filantrops ambientals: els mecenes de l’ecologisme

Entitats com la Fundació Marilles i IbizaPreservation es nodreixen de donacions personals per tirar endavant projectes conservacionistes

Kike Oñate
5 min
Filantrops ambientals:           els mecenes           de l’ecologisme

Palma“Tinc una estreta relació amb les Balears des de fa més de 35 anys, i tenen un lloc especial en el meu cor”, confessa l’impulsor de la Fundació Marilles, Rogier van Vliet, que en només tres anys ha aportat 1,2 milions d’euros per millorar la conservació de la mar balear. Van Vliet no és l’únic filantrop adinerat que inverteix una part de la seva fortuna en la protecció del medi ambient illenc: quasi una vintena més, per exemple, fan donacions cada any, juntament amb empreses i fundacions, a IbizaPreservation. Amb aquests doblers l’entitat pitiüsa desenvolupa projectes centrats en l’eliminació dels plàstics d’un sol ús, l’impuls de la producció i el consum d’aliments locals, la protecció de la posidònia i el manteniment d’un observatori ambiental.

Rogier van Vliet fa més de 15 anys que va crear la Fundació Adessium, la qual ha invertit milions d’euros en la conservació del medi marí d’Europa i la Mediterrània, explica a l’ARA Balears. “Les hores que he passat a la mar navegant m’han permès conèixer més la bellesa de la costa balear, però també la seva fragilitat”, diu. Durant les seves estades en família a Mallorca i les Pitiüses ha comprovat que el medi “està en risc” i això el va animar a engegar Marilles. A més, creu que cal continuar invertint en conservació malgrat la crisi sanitària. En cas contrari, diu, “serà difícil garantir l’estabilitat econòmica de les Balears i el benestar dels seus ciutadans”.

Van Vliet destaca que a les Illes hi ha gent amb “molt de capital”, però lamenta que, malgrat això, destinen pocs doblers a protegir el medi marí. La Fundació Marilles pretén capgirar aquesta situació engrescant nous filantrops. “El nostre compromís és ferm i continuarem donant suport a la iniciativa amb l’objectiu que les Balears siguin un referent mundial en la conservació del medi marí”, assegura. El director de la fundació, Aniol Esteban, explica que ja han encetat projectes a mitjan i llarg termini relacionats amb la millora d'àrees marines protegides, un estudi sobre la qualitat de les aigües de bany de les cales de Menorca i un programa per reduir l’impacte de la pesca accidental de taurons. També han fet l’informe Mar balear, que pretén sintetitzar totes les dades disponibles sobre el seu estat en un sol document.

El director explica que fins ara han rebut els 1,2 milions per part d’Adessium i donacions de fundacions estrangeres, com ara MAVA i Flotila. Enguany, però, han aconseguit la primera aportació significativa per part d’una entitat balear, Fundatur. “Esperem que sigui la primera de moltes”, apunta. El projecte que dirigeix vol reforçar la cultura de la filantropia a les Balears, que actualment hi és “poc present”, especialment pel que fa a l’impuls de projectes ambientals, segons Esteban.

Eivissa, bressol de filantropia

“Tinc molts amics a les Balears, i cada vegada que les visit qued fascinat per la seva espectacular bellesa natural i per com els seus habitants han aconseguit protegir aquest patrimoni ambiental únic”, afirma el financer i filantrop ambiental Ben Golsmith. Juntament amb William Aitken i Serena Cook, va promoure el 2008 la creació d’IbizaPreservation, una resposta a la progressiva degradació ambiental de les Pitiüses causada pel creixement basat en el turisme de masses. L’entitat va funcionar fins al 2015 amb el suport administratiu de l’Ecology Trust, la institució benèfica anglesa fundada per la família Goldsmith. De fet, el financer britànic és l’impulsor de la Conservation Collective Network, una xarxa de fundacions locals que es dediquen a fer projectes ambientals a illes. L’organització va ajudar a crear Mallorca Preservation Fund i Menorca Preservation Fund el 2017, inspirades en l’entitat eivissenca.

Rebecca Frayn és escriptora i cineasta i inverteix a IbizaPreservation. Fa vint anys que va conèixer Eivissa i es va comprar una casa a l’illa. Quan va veure la degradació ambiental que patia, va decidir ajudar a preservar la biodiversitat i la natura d’un territori que considera “especial”. Lamenta que s’hagi ampliat tant l’aeroport i que el Govern permetés construir autopistes. “Això està accelerant que els recursos hídrics s’esgotin”, apunta. A la família de Frayn sempre els ha agradat el nord d’Eivissa, perquè és més verge, i per això hi varen comprar una possessió abandonada que té 500 anys, explica. La intenció de la cineasta és fer-hi una granja basada en principis sostenibles per demostrar que és possible viure en harmonia amb la natura. “Quan vaig començar a llegir sobre agricultura regenerativa, vaig saber que a l’illa només es cultiva un 2% del que es consumeix; és una bogeria”, afirma.

A través d’IbizaPreservation Frayn, es va posar en contacte amb altres persones de l’illa que feien projectes similars. La seva finca funciona amb energia solar i disposa d’una font pròpia i un sistema per aprofitar l’aigua de pluja. Els 300.000 metres quadrats del terreny s’havien cremat el 2011, i han pogut aprofitar-ho per substituir el monocultiu de pins per altres arbres i plantes locals. L’escriptora també destaca que han posat 50 ruscos d’abelles i que practiquen la permacultura. “Esperam que la gent pugui veure el projecte quan estigui completat perquè s’inspiri en formes de viure més sostenibles”, diu emocionada per formar part d’una comunitat creixent de persones que volen ajudar el planeta. “Com diu l’ambientalista budista Joanna Macy, estam en el gran canvi”, conclou.

També hi ha filantrops ambientals que fan donacions més modestes per ajudar a la conservació. El president del GOB, Amadeu Corbera, recorda que Margaret Patton, una britànica que havia estat sòcia de l’entitat durant molts anys, ha deixat en herència a l’organització una finca de dues quarterades a Sóller. “Ara estam pensant com gestionar-la”, apunta l’activista, qui afegeix que estan treballant per poder establir contactes amb filantrops ambientals.

stats