“Faré ioga amb una aplicació. Trobava a faltar treballar el cos”

Aquesta quotidianitat és extraordinària. Tot i que parli de la rutina setmanal, s’engloba dins l’excepcionalitat del temps que estam vivint. L’estat d’alarma em va agafar a Barcelona, on encara estaré segurament la setmana vinent. Vaig anar-hi perquè tenia hora divendres a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per cercar uns documents que necessitam per a una exposició. Aquell cap de setmana vàrem tancar el museu i dilluns tot l’equip treballava des de casa. Estic en contacte amb amics de Venècia i molt seriosament ens aconsellaven tancar-nos, ens avisaven de la serietat i perillositat de la situació que s’estava generant.

Com serà la meva setmana confinada? Em llevaré mitja hora més tard que habitualment, esmorzaré i, encara amb pijama, ja m’asseuré a l’ordinador. Vull dir, em rentaré la cara amb aigua fresca i començaré. No tenc aquesta obligació de vestir-me i caminar fins al museu. Faré ioga amb una aplicació, encara que no tots els dies. He reprès la pràctica, n’havia deixat de fer des de que vaig començar al museu. Trobava a faltar treballar una mica el cos.

En acabar, contestaré alguns correus i em posaré en contacte amb tot l’equip. Amb l’estat d’alarma, continuarem centrats a reforçar els continguts online. Òbviament, tot el calendari d’exposicions i activitats anual s’ha modificat.

Com de costum, dinaré tard. Prepararé el dinar amb el meu company i mirarem les notícies. Intentam veure més d’una cadena per contrastar com ens expliquen la situació uns i altres. Amb la premsa feim igual. A l’horabaixa continuaré treballant, i segurament algun dia de la setmana tindré alguna reunió, sempre online, amb professionals del sector.

Per a mi no és tan diferent el fet de treballar a casa perquè hi estic molt acostumada. A més, no tenc nins i reconec que això em pot ajudar. A l’equip hi ha companys amb nins que ho tenen complicat i els que no en tenim, els ajudam.

En algun moment sortiré a comprar al supermercat. La primera setmana anava amb guants i mocador, ara ja hi he incorporat la màscara. Agraesc tenir més temps lliure per llegir. Els llibres que m’acompanyaran els propers dies són els diaris de Susan Sontag i, potser és un tòpic, però he tornat a La Pesta d’Albert Camus. També estic amb el darrer llibre de Marta Peirano, qui vindrà a Es Baluard més endavant. Sempre tenc alguna cosa de poesia entre mans. És una lectura diferent, amb un poema hi pots estar tres dies. Ara estic, entre d’altres, amb les obres completes d’Alejandra Pizarnik.

El meu tarannà és tranquil, però ara estic en alerta, perquè les coses canvien constantment. Hem de preguntar-nos si tornar a la normalitat és tornar on érem. Hem de ser empàtics perquè són moments molt difícils. Però hem de ser molt autocrítics: No som un virus per al món?