Expulsat per acusacions (sense demostrar) de vincles terroristes i d'adoctrinar menors
L'advocat dels dos activistes marroquins detinguts a Reus i a Vilanova i la Geltrú presenta un recurs a l'Audiència Nacional
ReusL'advocat dels dos activistes marroquins detinguts aquest dimarts a Reus i a Vilanova i la Geltrú, Ivan Aybar, va presentar ahir mateix un recurs a l'Audiència Nacional per intentar suspendre les dues ordres d'expulsió. Però també té un altre objectiu clar: que almenys algun jutge revisi aquest cas. Els seus clients, Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, són des d'ahir a la nit a la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda, a Barcelona, "amb una incertesa absoluta", segons denuncia el lletrat. El procés contra Mohamed Said, activista amb un fort vincle a Reus, va començar el 5 d'agost, quan li van notificar que, tot i que fa 30 anys que viu a Catalunya, no li concedirien la nacionalitat espanyola i, a més, havien iniciat contra ell un procés d'expulsió arran de la seva radicalització religiosa. Said, acompanyat pel seu representant legal, va presentar al·legacions i va demanar més informació sobre aquestes acusacions, però no va servir de res. Dimarts el van detenir i el següent pas més previsible és l'expulsió del país. "En l'ordre d'expulsió no hi ha cap prova", lamenta el lletrat, que recorda que es tracta d'un text redactat pel Cos Nacional de Policia que no té el vistiplau de cap jutge, però que sí que té l'aval del ministeri de l'Interior, que és qui autoritza l'expatriació.
El que sí que surt a l'ordre d'expulsió, a la qual ha tingut accés el diari ARA, són acusacions molt greus que presenten Said com un religiós radical que hauria traçat una estratègia per adoctrinar els joves marroquins i implantar la llei islàmica. Aquesta possibilitat contrasta amb l'arrelament de Said a la societat catalana, que l'ha portat a rebre el suport i la solidaritat de persones i institucions com el Parlament de Catalunya i l'Ajuntament de Reus, així com de diferents sindicats i associacions, inclosa la Unitat contra el Feixisme i el Racisme, on encara milita. Totes les acusacions de la policia espanyola apareixen al document d'expulsió sense aportar cap prova i, com a molt, en alguns casos citen alguna declaració pública de Said que tampoc no acaba de demostrar la imputació.
Un dels arguments per defensar la seva expulsió, per exemple, és que Said defensa que "la xaria o la llei islàmica s'ha de complir per sobre de qualsevol altra norma", però el text no diu ni quan ni com ha defensat aquest punt de vista. En el document, la policia també afirma que Said "té vincles amb individus radicals relacionats amb el terrorisme" i aporta com a prova que una vegada va defensar la innocència de Mohamed Attaouil, que va ser president del Centre Cultural Islàmic Imam Malik i vicepresident de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (Ucidcat), i sobre qui també pesa una ordre d'expulsió. Attaouil serà més difícil d'expulsar perquè l'Estat ja li havia concedit la nacionalitat espanyola.
L'ordre d'expulsió també diu que Said "ha fet durant anys proselitisme i reclutament, especialment amb els col·lectius més vulnerables i manipulables", i posa com a exemple, sense aportar tampoc cap prova, el cas dels menors marroquins no acompanyats, a qui Said "adoctrina amb el salafisme més radical".
El document també assegura que Said defensa que les dones "són inferiors" i que han de portar burca, i adverteix que aquest activista "és un dels principals referents a Espanya del salafisme més ortodox". En aquest sentit, l'argumentari sosté que Said hauria creat l'Associació per a la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom) per "promoure la victimització del col·lectiu musulmà i presentar les institucions públiques com a enemigues de l'islam". Finalment, el text també defensa que "durant els últims mesos de 2021", Said va "intentar donar una imatge d'integració i moderació per adquirir la nacionalitat espanyola" i després "poder-se introduir en l'esfera política i així difondre el seu posicionament radical des d'una posició de més poder".
Les entitats que defensen la innocència de Said i d'Amarouch Azbir han convocat diferents protestes "contra les expulsions racistes". Aquest dimecres al vespre, unes 250 persones entre amics i companys de militància de Said s'han concentrat davant de l'Ajuntament de Reus per demanar la seva llibertat i han acusat el govern de l'Estat d'haver fet unes "expulsions dissuasòries" per evitar la militància social.
