Experts alerten que la meitat de les masses d’aigua subterrània de les Illes es troben en mal estat ambiental
En el marc del programa d’activitats de l’Acadèmia del Clima, l’associació Pla de Mallorca XXI ha organitzat avui a Lloret una jornada de debat sobre l’aigua
PalmaL’associació Pla de Mallorca XXI ha organitzat aquest dissabte, 29 de novembre, al Convent dels Dominics de Lloret de Vistalegre una jornada de debat dedicada a analitzar la situació de l’aigua al Pla de Mallorca, un dels reptes ambientals més urgents que afronta avui el territori.
La jornada forma part de les activitats programades per l’Acadèmia del Clima –nascuda el mes d’octubre amb l’objectiu de conscienciar i formar la ciutadania envers el canvi climàtic i els reptes que implica i per impulsar noves idees per avançar en una transició ecològica justa– i ha reunit experts, entitats i representants institucionals en un espai de reflexió col·lectiva sobre la situació actual d’un recurs tan essencial com és l’aigua i que es troba cada vegada més amenaçat per la sequera, la pressió sobre els aqüífers i l’impacte del canvi climàtic.
Segons ha explicat durant la jornada Cels Garcia, catedràtic del Departament de Geografia de la UIB i investigador principal del grup consolidat d’R+D+I de Recursos Hídrics i Estudis Urbans, actualment fins a 38 masses d’aigua subterrània de les Illes Balears (el 43,7%) es troben en mal estat quantitatiu, la qual cosa vol dir que han perdut volum, i que, per tant, hi ha menys aigua disponible. Es considera en bon estat quantitatiu aquella massa on l'explotació actual no superi el 80% del recurs disponible, de manera que l’explotació per damunt d’aquest percentatge n'evidencia el mal estat.
Garcia ha afegit que, a més, l’estat químic indica que hi ha una xifra fins i tot superior de masses d’aigua en mal estat. L'estat químic de les masses d'aigua subterrània es defineix a partir de la concentració de nitrats, clorurs i substàncies. En aquest sentit, ha detallat que municipis com Algaida, Lloret i, especialment, Petra tenen valors de nitrats i clorurs molt superiors als límits legals en les aigües subterrànies. De fet, segons ha afegit l’expert, la meitat de les masses d'aigua subterrània es troben en mal estat ambiental.
Segons ha indicat l'expert, el problema és que les planificacions del Pla hidrològic “es fan partint del supòsit que tenim disponible el 100% de l'aigua, mentre que realment aquesta disponibilitat és del 50%”. Pel que fa a les EDAR del Pla de Mallorca, l’expert ha afirmat que l’efluent que la majoria de les depuradores aboca als torrents presenta valors de clorurs superiors als 250, fet que dificulta l’ús d'aquestes aigües per recarregar aqüífers.
Per part seva, el director general de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, Joan Calafat, ha compartit en bona mesura la diagnosi de Garcia i, per exemple, ha assegurat que la unitat hídrica del Pla “ha tingut una tendència durant els darrers anys que ja el posa en una situació d’emergència”. “Estam a un 44% de disponibilitat d'aigua a octubre del 2025. No podem estar tranquils”, ha advertit el director.
Calafat s’ha referit també al marc legislatiu actual –marcat per la redacció del nou Pla hidrològic– i les futures polítiques de gestió de l’aigua. Ha indicat que el Pla hidrològic s’ha de fonamentar a millorar-ne l’eficiència, garantir els recursos i gestionar la demanda, i amb mesures per evitar la contaminació i per impulsar la regeneració de l'aigua.
Actualment, estan en període de consulta els documents inicials de la revisió de quart cicle de planificació hidrològica de les Illes Balears (2028 - 2033). Amb aquests documents s’inicia el procés de revisió del Pla hidrològic vigent, un procés que haurà de culminar abans del 31 de desembre de 2027 amb l’aprovació definitiva del Pla hidrològic de les Illes Balears. Respecte del Pla hidrològic, Cels Garcia ha apuntat que les dades relatives a aquest quart cicle de la planificació hidrològica evidencien un empitjorament de les masses subterrànies respecte de l’anterior cicle.
Després de les ponències de Cels Garcia i de Joan Calafat, hi ha hagut una taula de debat en la qual Miquel Coll, president d’Apaema; Tomeu Vilafranca, president d’Hidrobal, i Biel Vicenç, biòleg i investigador, han intercanviat opinions i anàlisis sobre els reptes als quals s’enfronta el Pla de Mallorca per la progressiva pèrdua dels recursos hídrics i la seva gestió. Així, han advertit de les dificultats existents per la potabilització de l’aigua a la comarca i han plantejat que l’agricultura i la ramaderia ecològiques poden contribuir a millorar tant l’estat ambiental de les masses d’aigua subterrànies com el d’aquest recurs en general.
El documental El camí de l’aigua, de Miquel Micer i Pep Cirer –en el qual els autors parlen dels negatius efectes de l’activitat humana en els llits dels torrents tant per a l’agricultura com per al medi en general–, ha completat una intensa jornada de feina i debat sobre l’aigua i la necessitat d’una gestió més respectuosa d’aquest recurs per garantir-ne el futur.
La presidenta de la Mancomunitat del Pla, Joana Maria Pascual Sansó, ha estat l’encarregada de tancar la jornada, a la qual han assistit representants de diferents ajuntaments del Pla i durant la qual s’ha posat en relleu la importància d’involucrar la ciutadania, el sector agrari i les institucions en un debat que afecta el futur del territori i que requereix responsabilitat compartida.
