Com és d'estrany el fred dels últims dies i què hi té a veure el canvi climàtic?

Molt pocs episodis, fins i tot del segle passat, han registrat un fred tan intens a l'abril

i
Miquel Bernis
4 min
Fruiters regats per intentar protegir les flors aquest cap de setmana a Ivars d'Urgell

BarcelonaLes glaçades tardanes no són un fenomen estrany, però l'episodi dels últims dies ha sigut realment destacable. 124 de les 153 estacions del Meteocat amb més de deu anys de dades han batut el seu rècord del mes d'abril. Si busquem sèries una mica més llargues, els precedents de temperatures tan baixes al quart mes de l'any són escassos.

A Lleida, amb dades des del 1960, només hi ha hagut dues nits d'abril més fredes que la de dissabte a diumenge, cap d'elles durant el segle XXI. Cal anar fins al 21 d'abril del 1991 i fins al 13 d'abril del 1986 per trobar temperatures algunes dècimes més baixes als -1,8 ºC de diumenge. Si hi afegim els últims deu dies del mes de març, la cosa no canvia gaire. Curiosament, el 21 de març del 2018 es va arribar a -1,3 ºC a Lleida, però el següent precedent d'una temperatura inferior a -1 ºC ja és del 1985. A l'aeroport de Girona, el rècord d'abril no va caure per una sola dècima: el precedent en aquest cas també és del 1986, però es van produir temperatures molt similars el 1996 i el 2001.

Aquest diumenge l'anomalia de temperatura al conjunt de Catalunya va arribar a ser de -7,4 ºC, si s'agafa com a referència les dades dels últims tretze anys. La mitjana de les mínimes segons els càlculs de la secció de meteorologia de l'ARA va ser de -2,4 graus, la més baixa com a mínim des del 2009 per més de dos graus de diferència. Segons l'AEMET la matinada de diumenge va ser la més freda d'un dia d'abril al conjunt de Catalunya com a mínim des del 1940.

Temperatura mínima diària a Catalunya

No hi ha hagut gaires dies en l'última dècada en què la temperatura s'hagi allunyat tant de la normalitat. L'última vegada que hi va haver una temperatura tan estanyament baixa a Catalunya va ser amb l'episodi de fred prematur de finals d'octubre del 2018. Llavors l'anomalia va arribar als 8 graus. Per la part alta, el 3 de febrer del 2020 va haver-hi 7,8 graus més dels que caldria esperar.

Anomalia diària de la temperatura mitjana a Catalunya
Mitjana de les temperatures mitjanes diàries a partir de dades de 87 observatoris de l'SMC

El canvi climàtic

Quines implicacions té el canvi climàtic en tot plegat? El primer que cal dir és que les glaçades tardanes eren més freqüents abans que ara. Les dades mostren amb claredat que el fet que es baixés sota zero en una ciutat com Lleida més tard del 15 de març passava amb més freqüència fa algunes dècades que no pas en les últimes.

Glaçades a partir del 15 de març a Lleida per anys
Nombre de dies amb temperatura mínima igual o inferior a zero graus

Com ja hem vist, però, aquest episodi de fred és bastant excepcional, fins i tot si es té en compte el context de fa quatre o cinc dècades en què el fred era més habitual, i hi ha un aspecte clau del canvi climàtic que el fa més perjudicial per a l'agricultura: durant les últimes dècades les floracions i les maduracions s'han avançat. Avui dia, una glaçada que arribi l'1 d'abril es troba els arbres més florits que fa 30 o 40 anys.

Això se sap gràcies a la dedicació d'alguns observadors fenològics com Josep Borrell de la Serra d'Almos, que durant dècades han estat anotant dades de floració, maduració, caiguda de fulles o arribada d'ocells. Avui sabem que de mitjana les peres maduren 40 dies abans del que ho feien fa quatre dècades; els albercocs, 28; els préssecs, 22, i les pomes, 21. Les oliveres floreixen 20 dies abans que fa 45 anys. Això fa que ara una glaçada l'1 d'abril sigui molt més perjudicial que una glaçada l'1 d'abril de fa algunes dècades. Des del 2013, el Meteocat fa un treball molt exhaustiu de seguiment de la fenologia, amb una extensa xarxa d'observadors pendents dels canvis a la natura.

L'altra idea de com el canvi climàtic pot haver estat present en aquest episodi de fred anòmal és més incerta i més complexa. Des de fa alguns anys, alguns estudis apunten que el corrent en jet podria estar alentint-se. El corrent en jet és un passadís de vents que es produeix en latituds mitjanes i a una altura d’uns 10 quilòmetres. Es tracta d’un corrent que es mou d’oest a est i que és bàsicament fruit de la diferència de temperatura entre les latituds polars i les tropicals.

Quan el corrent en jet s’alenteix, són més fàcils els moviments d’aire entre latituds; és a dir, és més fàcil que l’aire fred se’n vagi a latituds més baixes i que l’aire càlid s’enfili cap a indrets pròxims al cercle polar àrtic. El fet que l’Àrtic s’escalfi més de pressa que la resta del planeta provoca que la diferència de temperatura entre els pols i les latituds tropicals també disminueixi, i això ens portaria a un escenari amb un corrent en jet més feble i amb més ondulacions. Un temps més caòtic que podria afavorir les situacions de temperatures extremes, fins i tot les de fred intens.

És impossible determinar si el canvi climàtic ha tingut alguna cosa a veure en concret amb l'episodi de fred actual, però sí que és veritat que en els últims anys hem tingut finals d'hivern prou caòtics, amb marços més freds que els febrers i nevades a cotes baixes tardanes. El 20 de març del 2018 van caure fins a 12 cm de neu al Tibidabo, en la que va ser una de les nevades més tardanes de la història de l'Observatori Fabra. El 2020 i el 2021 les temperatures mitjanes de març van ser iguals o més baixes que les de febrer en el conjunt de Catalunya. I l'any passat, a mitjans de març i d'abril va haver-hi també dos episodis de temperatures molt baixes per a l'època. El d'abril va ser especialment destacable, i va provocar anomalies de temperatura de més de 5 graus els dies 16 i 17.

stats