Tot un estiu per cuinar junts

Passen pocs minuts de les 12 del migdia. És el mes de juliol i a fora fa una calor que fon l’asfalt. A casa la família Labòria Soto, a Terrassa, comencen a pensar què faran avui per dinar. “L’estiu és un bon moment per cuinar plegats, ens agrada molt i creiem que és un aprenentatge molt útil per als nens”, diu la Sílvia Soto. És mare de l’Alba, de 16 anys, el Guillem, de 12, i l’Èric, de 4. Juntament amb el seu marit, el Miquel Labòria, aprofiten els mesos de vacances escolars per fomentar l’afició a la gastronomia entre els seus fills. “Crec que la cuina és cultura i una manera d’aprendre molt útil, estic segura que els servirà molt el dia de demà”, assegura la Sílvia, que des del 2008 ha convertit la seva passió per la cuina en un blog amb molt d’èxit. Sota el títol Cuinetes, ella hi escriu receptes de tot tipus i hi té un apartat dedicat a la cuina per als més petits. “Hi escric plats fàcils de preparar, que es puguin cuinar amb les criatures sense gaire dificultat”, diu.

Avui a casa els Labòria Soto preparen un menú fresc, ideal per combatre la calorada que fa des de fa dies. “Farem una amanida caprese i un pastís fred de tonyina i salmó”, explica la mare. Els nens es posen el davantal i miren encuriosits els ingredients. Cadascú tindrà una tasca. El Guillem és el més cuinetes dels tres. “Faig un curs d’extraescolars de cuina -diu- perquè m’agrada molt, i allà he après moltes coses”. De fet, el seu plat estrella és un cuscús de verdures que fa les delícies de tota la família. Avui ell serà l’encarregat de preparar alguns dels ingredients del pastís fred, com els llagostins, i de cobrir amb maionesa les diferents capes del pastís. Mentrestant l’Alba s’encarrega de tallar els tomàquets i el formatge per a l’amanida i l’Èric ho col·loca tot en un platet, mentre de tant en tant, i dissimuladament, es menja una oliva del pot que té ben a prop.

Els pares ajuden i ho supervisen tot. “Introduint els nens a la cuina de ben petits hem vist que no han crescut amb manies. Els agrada molt tastar-ho tot i quan cuinen ells no hi ha el rebuig inicial cap a alguns aliments com les verdures”, explica la Sílvia.

L’antropòleg de la UOC Francesc Xavier Medina, expert en aquest tema, hi està d’acord. “Els nens que des de petits entren a la cuina i ajuden els pares tenen una relació molt bona i més directa amb els aliments. Saben què conté cada plat, com es fa, com s’ha transformat, i tenen menys problemes amb el menjar perquè han desenvolupat molt la curiositat”. Per a aquest antropòleg, és molt “positiu” que pares i fills cuinin junts i per això anima a aprofitar els mesos d’estiu, quan les famílies tenen més temps per estar tots plegats, per preparar junts el dinar o el sopar. “A la cuina els nens aprenen molt. En primer lloc entren en contacte amb una estança de la casa que és molt important i que els fa ser conscients de les seves obligacions domèstiques. D’altra banda, aprenen tot el que els seus pares els ensenyen dels aliments i la seva preparació, conceptes on es barregen la física, la química i la història, i també aprenen a organitzar-se i ser endreçats”.

Més responsables

A casa dels Labòria Soto han vist com tot això es convertia en realitat. Els tres germans col·laboren en la preparació del plat, cadascú amb les seves possibilitats, i els dos grans netegen i recullen el que han embrutat quan acaben de preparar-ho. L’Èric és el “mosso de cuina” de la família. “A ell, tot i que és petit, li agrada molt ajudar, té moltes ganes de fer coses i és veritat que se l’ha de controlar, perquè si et despistes podria fer un disbarat, però jo crec que també es tracta d’això, de donar llibertat perquè siguin creatius, i si s’equivoquen, doncs n’aprenen i la pròxima vegada sortirà millor”, diu la Sílvia. Per a Medina, “cuinar és un procés creatiu” i és molt beneficiós per als més petits. “És un procés de prova, d’assajos i de descobriment”, diu aquest expert, que creu que la millor manera d’introduir-los a la cuina és ensenyant-los receptes que els grans dominen. Al mateix temps, però, es pot deixar un cert marge per a la creativitat i la inventiva dels més petits, “perquè juguin una mica a la cuina però sempre amb un cert control”, aconsella.

Els Labòria Soto acaben de preparar el dinar i expliquen que al mes d’agost marxen de vacances a Cantonigròs. “Allà seguim cuinant junts però fem coses diferents”, explica la mare. “Anem molt a comprar a pagès, i ens agrada que els nens puguin veure l’origen dels aliments, d’on surten i saber quins són els de temporada”. Però per a això encara queden uns dies i ara cal menjar-se el que han preparat. “Això és el millor”, diu l’Alba, somrient.