Com Esporles ha frenat el conflicte per l’aigua entre els que en gasten massa i els que no en tenen

PalmaEls habitatges situats a la part més alta de les urbanitzacions de les Rotgetes i Jardín de Flores obrien l'aixeta i, en alguns casos, no hi sortia ni una gota d'aigua. Mentrestant, altres domicilis de la zona arribaven a consumir fins a 8.000 litres d'aigua en un sol dia. Aquesta és la situació que va obligar l'Ajuntament d'Esporles a adoptar unes restriccions sense precedents per garantir el repartiment d'un recurs cada vegada més escàs.

Les primeres dades indiquen que les mesures han tingut un efecte gairebé immediat. Dels cinc vials que presentaven problemes greus de subministrament, quatre ja han recuperat la normalitat i el cinquè ha millorat de manera notable. "La situació des de la setmana passada a ara és una millora progressiva. Cada dia hem tingut més informació i això ens ha permès prendre mesures correctives", resumeix el batle d’Esporles, Josep Ferrà.

La informació ha arribat gràcies als nous comptadors digitals. Fins ara, el consum només es podia conèixer quan un operari llegia manualment els comptadors cada tres mesos. Quan n'arribaven les dades, el problema ja havia passat. Ara, en canvi, la telemetria permet controlar el consum de cada habitatge pràcticament en temps real. Aquest sistema genera una alarma automàtica quan un habitatge supera el límit establert –340 litres diaris per persona– i permet actuar-hi de seguida. El Consistori no sanciona automàticament els grans consums, sinó que estudia cada cas durant dues o tres setmanes per comprovar si es tracta d'un consum puntual, com ara omplir un aljub, o d'un ús habitual molt superior al permès.

Una xarxa tensionada per una minoria

Gràcies a aquest sistema, els serveis municipals varen detectar habitatges que superaven els 6.000 litres en només dotze hores i un domicili que va arribar als 8.000 litres en un sol dia. Alguns propietaris han justificat aquests pics perquè aprofitaven la recuperació del subministrament per omplir els dipòsits particulars després de diversos dies sense aigua; en altres casos, l'Ajuntament també ha detectat fuites o sistemes de reg automàtic que continuaven funcionant.

Segons les dades municipals, entre un 10% i un 20% dels habitatges concentren els consums més elevats, relacionats sobretot amb piscines, jardins, gespes i l'omplida d'aljubs. Entre l'abril i el juny, el consum global de les Rotgetes i Jardín de Flores gairebé triplica el de la resta del municipi.

De moment, l'Ajuntament no ha imposat cap sanció ni ha tallat el subministrament a cap habitatge. Els primers dies es va limitar a enviar avisos als domicilis que superaven els límits i, segons Ferrà, la resposta va ser immediata. "El balanç és molt positiu. Amb només la meitat dels comptadors monitorats ja hem recuperat quatre dels cinc vials afectats". El problema afecta exclusivament les urbanitzacions de les Rotgetes i Jardín de Flores, que disposen d'una xarxa d'abastiment independent de la resta del municipi. "És com si fossin dos pobles diferents", explica el batle.

Aquest sistema funcionava amb dos pous, però el de menys capacitat va quedar inutilitzat després d'una tempesta que el va esfondrar. Tot i això, Josep Ferrà insisteix que el problema no és només la manca d'infraestructures. Durant bona part de l'any el servei funciona amb normalitat i és a l'estiu quan la demanda es dispara.

El consum i la gravetat

Però el problema no és només la quantitat d'aigua que es consumeix, sinó també com circula per la xarxa. L'abastiment funciona per gravetat: els habitatges situats a les parts més baixes continuen rebent aigua mentre que els carrers més elevats perden pressió fins al punt de quedar pràcticament sense subministrament. Quan l'Ajuntament va començar a intervenir hi havia cinc vials afectats: dos no tenien aigua i tres més patien una pressió molt baixa. Després de les primeres restriccions, els tres carrers amb poca pressió varen recuperar el servei i també ho va fer un dels dos que estaven completament sense aigua. Només el vial 9 continua presentant dificultats, tot i que ja hi ha habitatges que poden omplir els seus aljubs gràcies als talls programats que concentren la pressió de la xarxa dos dies per setmana.

Ferrà explica que alguns veïns han criticat les restriccions perquè consideren que poden consumir tota l'aigua que paguen o perquè rebutgen que l'Ajuntament monitori els seus consums. "Ho consideren una mesura gairebé comunista", apunta. Però també assegura que la majoria dels residents han acabat donant suport a les mesures després de recuperar el subministrament.

L'objectiu, hi insisteix el batle, no és sancionar sinó garantir que tothom tingui accés a l'aigua. "Quan tinguem el 100% dels comptadors monitorats, esperam poder retirar aquests talls puntuals i subministrar aigua amb normalitat a tots els habitatges", afirma. Si no és suficient, adverteix, l'Ajuntament mantindrà les restriccions i, si cal, començarà a aplicar sancions i talls de subministrament als habitatges reincidents.

Per al Consistori, aquesta crisi també ha deixat una lliçó de futur. Els comptadors digitals no només han servit per gestionar una emergència, sinó que han evidenciat que una minoria de grans consumidors pot posar en risc l'abastiment de tota una urbanització. Per això, encara que la situació es normalitzi a la tardor, l'Ajuntament d’Esporles es planteja continuar amb les mesures de contenció perquè, en paraules del batle, l’aigua pugui arribar "a tothom" i no tant a qui més en gasta.