Entre les esperances i el desencís

Deu fer un quart de segle que em dedic a observar els moviments de la cultura d’aquestes Illes amb una especial atenció a les polítiques culturals. He escoltat amics que opinen que hem de tenir més esment a la creació i a les activitats que en deriven que no a les iniciatives de les administracions públiques o els responsables de les polítiques culturals. No crec que sigui qüestió de més o menys atenció a les unes o a les altres, però estic tan convençuda que un país necessita els creadors de cultura com un projecte cultural i unes iniciatives públiques dissenyades amb criteri perquè es pugui fer fort, consistent i atractiu culturalment parlant.

En aquests 25 anys, no record un projecte cultural ben dissenyat que hagi nascut del Govern, dels consells insulars o dels ajuntaments principals (conec millor el de Palma i els dels municipis de Mallorca que no els de les altres illes, que no desconec). I ben dissenyat no en conec cap, ni a curt, ni a mitjan, ni a llarg termini, amb una dotació pressupostària suficient, amb un estudi de l’estat de la qüestió, amb objectius a assolir, amb línies d’actuació dirigides a l’enfortiment i l’estímul de cadascun dels àmbits i dirigides també a la vertebració de tot el sector, com a condició essencial per fer sòlida la cultura del territori.

Crec que només he sentit el ressò de l’aposta que es va fer a Palma en temps del batle Ramon Aguiló, i en certa mesura de l’època en què Damià Pons estava al capdavant de Cultura al Consell de Mallorca, però són ressons que cada vegada han quedat més llunyans, i ara els contemplam com a oasis dins un desert.

Il·lusions insatisfetes

En el moment de començar el seu mandat, Bauzá anuncià que posaria “les autopistes de l’educació”, i millor no recordar com va anar la cosa. Cadascun dels partits d’esquerres que ara fan part del Govern prometeren que la cultura estaria entre les seves grans apostes. La gent que hi treballa i la que la hi continua es va fer il·lusions. Al marge de donar a la llengua l’estatus que es mereix, que en això sí que s’ha notat el canvi:, nou mesos després que les forces d’esquerres s’hagin fet càrrec de les principals institucions, no hi ha projecte cultural i alguns aspectes estan pitjor que quan governava arreu el PP. Ara ja gairebé ningú creu que sorgeixi un projecte cultural de mirada àmplia i profunda, ara el que s’espera és que almanco es posi fil a l’agulla a una dinamització, que si no fos perquè els diferents sectors fan el que poden per si mateixos per organitzar activitats, el panorama cultural seria inhòspit.

Si hi ha una àrea que ha estat la gran damnificada de la remodelació de l’Executiu presidit per Francina Armengol és, sens dubte, la de Cultura. El fet de posar al capdavant de la Conselleria qui n’era la secretària general tècnica, Ruth Mateu, que des del moment de la presa de possessió del càrrec admeté conèixer poc o gens el sector cultural, no demostra precisament una aposta del Govern per incrementar l’acció cultural. I més si tenim en compte que persones que han treballat els mesos passats amb qui ara és consellera asseguren que sovint es queixava que la Conselleria feia massa esforços en Cultura. S’ha de dir que de fora ningú no ho va notar.

Tenint en compte que la Direcció General de Cultura d’aquesta conselleria multifuncional quasi no s’ha estrenaten aquesta legislatura, tot fa pensar que es pot seguir la línia del PP, amb un Institut d’Estudis Baleàrics amb tot el poder i els doblers. A l’equip de la Conselleria que fins fa dos dies era de Participació, Transparència i Cultura, i ara és de Transparència, Esports i Cultura, hi ha hagut guanyadors i perdedors del que diuen que era una batalla campal. Transparència guanya perquè, segons diuen els companys de partit de la nova consellera, serà molt bona en aquest àmbit, perquè va ser un testimoni clau en el cas de la llauna de Cola-Cao (vaja!), i també guanya Esports perquè Ruth Mateu ha assegurat que serà plat fort de la seva gestió. Cultura no guanya, i el que més m’agradaria és que se’ns demostràs el contrari.

El comunicat de la Miró

Rep un comunicat conjunt de l’Ajuntament de Palma i la Fundació Pilar i Joan Miró, posterior a la primera roda de premsa del nou director. El titular és sorprenent: “Miró torna a la Fundació” (Se n’havia anat? L’havien perdut?). Però encara sorprenen més les declaracions de Francisco Copado, quan diu que la línia expositiva per als propers anys es basarà “a recuperar la figura de Miró i posar-la en valor”. Excels, si és que el director i Cort creuen que ho necessita.

El Solleric apaga llums

La inauguració de Guillem Nadal al Casal Solleric va començar a les 19 h (diuen que per una equivocació). A les 20.15 h començaren a apagar els llums i poc després ja no hi deixaven entrar ningú. “No ens paguen hores extra, així que tothom cap a casa”, va dir un treballador de la casa. I com que no hi ha direcció ni se l’espera, content no se’n va anar ni un. Fent amics.

Recomanació: Més enllà de l’Art Brunch també hi ha vida.