Escoles amb alumnes en desigualtat de condicions: “El mèrit acadèmic és una trampa”

PalmaA l’hora d’accedir a una beca o a una feina es té en compte com és l’aspirant en aquell moment i el que ha fet, però no els obstacles que ha superat per aconseguir-ho. Una persona que té la vida assegurada d’ençà que va néixer tindrà menys dificultats per arribar a la universitat que una altra en situació vulnerable, amb condició d’immigrant, que no ha tingut habitació pròpia mai o que ha hagut de fer feina per pagar-se la vida mentre estudiava. “Hem de premiar l’excel·lència en algun moment, perquè moltes vegades no ve per anar a repàs, sinó per una constància i una cultura de l’esforç que s’ha de valorar. No parl només de l’esforç d’estudiar, sinó davant la vida, allò que et permet tirar endavant”, va dir el conseller d’Educació, Antoni Vera, a la darrera entrevista que va concedir a l’ARA Balears. Es pot equiparar l’esforç de tothom? “El mèrit acadèmic és una trampa, perquè no avalues mèrits, sinó resultats, amb els quals s’avalua l’esforç. Un alumne ric i un de família humil no estan en igualtat”, diu el doctor en Pedagogia per la UIB, Pep Lluís Oliver.

La intel·ligència, entesa com a “construcció natural”, és “una entelèquia, perquè es construeix a partir del llenguatge, l’experiència, les expectatives familiars i l’entorn”, diu Oliver. Fatou Bayo és una jove de 22 anys que va arribar a Mallorca amb quatre. Es va criar a Son Gotleu, una barriada amb una taxa alta d’absentisme i abandonament acadèmic prematur. Ara com ara, està acabant un màster en pràctica legal a la University of Law d’Anglaterra, amb la meta d’accedir al cos d’advocats de l’Estat a Anglaterra i Gal·les. A la seva classe al CEIP Gabriel Vallseca (ara CEIPIESO) eren 30 alumnes, però només cinc varen accedir a estudis superiors.

Bayo considera “molt injust” que s’equipari l’esforç i el mèrit en persones que han tingut vides molt diferents. “Hi ha una teoria que m’agrada molt, que és la de la vulnerabilitat. Defensa que tots som vulnerables en aquesta societat. Però el que ens diferencia és la resiliència. Què fa que algunes persones en tinguin més que d’altres? Els recursos”, diu. Es refereix a la memòria col·lectiva, formar part d’un grup, però també a recursos fonamentals com l’econòmic, l’educatiu i el suport familiar.

En el seu cas, els pares la podien ajudar perquè tenien estudis, tot i no dominar el català. “El pare és molt bo amb els números i la mare havia estat professora d’anglès. Tanmateix, crec que, com que vaig créixer sense poder recórrer a ells sempre que volgués, vaig aprendre a ser molt independent i rarament demanava ajuda encara que la necessités. Era una cosa automàtica, inconscient”, explica. A casa, compartia habitació amb la germana petita i no tenia un espai concret per a l’estudi. Anava a la biblioteca o es posava al menjador.

Tenir cura de les persones

L’IES Josep Sureda i Blanes rep alumnes de Son Gotleu i de la zona del Rafal. Quasi el 50% dels que arriben acaben quart d’ESO, passen a Batxillerat, i d’aquests, la meitat titulen. Aproximadament 25 alumnes de mitjana. El director José Antonio Erustes considera que el problema no són els mèrits ni la capacitat de l’alumne, sinó l’entorn familiar. “Hi ha nuclis molt vulnerables, molt preocupats pels estudis i futur dels fills, i d’altres que no. I això vol dir fracàs assegurat”. Tot i ser conscient de les dificultats del seu alumnat, té una posició clara. “No podem ser condescendents, perquè el món real és comparatiu. No els hi podem dir ‘pobrets’, sinó que els hem d’animar a seguir. Dins l’institut tenen un oasi, estan cuidats i tenen tot el material disponible”, exposa.

El sociòleg i antropòleg Àlex Miquel explica que, en la societat actual, “només els que estan damunt, poden continuar damunt”. “Per impedir la rebel·lió es crea la noció que el mèrit, l’estudi i l’esforç són fonamentals, amb la idea que qualsevol individu pot arribar a qualsevol lloc, quan això no hi ha cap realitat històrica que ens ho demostri”, argumenta. Les persones amb contextos complexes que aconsegueixen objectius acadèmics i laborals més ambiciosos “són una anècdota que s’eleva a la categoria absoluta, com per dir ‘vivim en una societat democràtica, i tothom pot arribar on vol’. Però això no s’ho creen ni els que ho defensen”, diu.

Son Cladera també és una barriada vulnerable i amb un elevat percentatge de nouvinguts. L’IESSon Cladera ha aconseguit que el 60% dels alumnes arribin a quart d’ESO. El director, Manu Blanco, exposa que l’Administració lluita per corregir les desigualtats entre els alumnes a través d’ajudes, programes i recursos. Tot i que assegura que el centre treballa de valent per afavorir la igualtat d’oportunitats i l’equitat, considera que “l’esforç, el sacrifici i el mèrit s’ha d’exigir a tothom per igual”, independentment del seu origen. 

Ara bé, els exemples testimonials entren en conflicte amb aquesta idea. “Som la primera de la meva família a entrar a la universitat i la primera advocada. Si mires el meu currículum, pot semblar que fa 50 anys que treball. Hi ha molt d’esforç i sacrifici darrere dels meus mèrits i èxits”, exposa Bayo.

L’exalumna del Gabriel Vallseca es dirigeix a les persones que, com ella en el seu moment, lluiten per vèncer els estigmes, les barreres socials i el pes d’unes convencions que semblen decidir qui pot arribar lluny i qui no. “Ningú diu que el camí sigui fàcil, senzill o ràpid. No pots controlar sempre com et sents mentre el recorres, però sí que pots controlar què fas amb aquestes emocions. Les aprofites per créixer i avançar? O et rendeixes i et quedes on ets?”, anima.