EDUCACIÓ
Societat 25/02/2019

Front comú de la concertada contra els “atacs” al seu model educatiu

Centres religiosos i laics s’anunciaran junts per primer cop reivindicant-se davant l’escola pública

Laia Vicens
3 min
Alumnes de la Salle Comtal fent un examen en una imatge d’arxiu.

BarcelonaTres de cada deu alumnes catalans entre P3 i batxillerat estudien en un centre concertat, és a dir, de gestió privada però finançat parcialment per la Generalitat. Alguns d’aquests col·legis són religiosos, d’altres laics, però aquest any aparcaran les seves diferències per anunciar-se per primera vegada de manera conjunta en la preinscripció escolar, que comença el 29 de març i s’allargarà fins al 9 d’abril. Segons ha sabut l’ARA, les quatre patronals de l’escola concertada estan preparant una campanya unitària per tot el país per reivindicar la seva tasca i el seu model educatiu. Una iniciativa que arriba després del que consideren “atacs” d’alguns sectors i organitzacions de la comunitat educativa que els acusen de no escolaritzar alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i de rebre més finançament i ajudes públiques de les que els pertocarien pels alumnes que tenen.

Fonts de les patronals consultades per l’ARA expliquen que la campanya està a les beceroles i falta, per exemple, decidir l’eslògan. Tot i això, asseguren que el front comú que estan cuinant no serà per “enfrontar-se a l’escola pública”. “Una bona escola pública és necessària per al país. No anem en contra seu ni en contra del Govern. Només volem dir que existim”, afirmen fonts de la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament (FCCE). Des d’aquesta organització, que aglutina uns 150 centres (la majoria concertats, però també n’hi ha de privats i de no reglats), lamenten que fa uns anys que se senten “pressionats” perquè des d’algunes entitats i sindicats “intenten denigrar” l’escola concertada. Ara volen fer pinya per donar a conèixer la seva tasca d’escolarització.

Les quatre patronals, unides

La campanya, doncs, vol posar en relleu que s’uniran escoles religioses i laiques en “defensa de l’educació del país”. Les dues organitzacions més importants de les concertades també formen part d’aquest front unitari. Es tracta de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que agrupa uns 250.000 alumnes en 400 centres (aproximadament el 60% del sector de la concertada), i l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), que aplega un centenar d’escoles laiques. Fonts de la FECC critiquen que les campanyes de màrqueting educatiu per atreure nous alumnes han derivat en “atacs constants” al conjunt de l’escola concertada. “Volem reforçar la nostra autoestima”, asseguren.

En la preinscripció de l’any passat, la patronal de les escoles concertades religioses ja va denunciar que hi havia ajuntaments que, en una “campanya paral·lela”, feien una crida a matricular exclusivament en escoles públiques, un fet que consideraven “profundament injust”. La Confederació Cristiana d’AMPAs de Catalunya també va lamentar aquests fets, que va dir que “menyspreen les comunitats educatives” de les escoles concertades i “condicionen la llibertat d’elecció” de les famílies.

La primera campanya en marxa

Hi ha municipis on les concertades ja s’anuncien conjuntament. A Igualada, un grup de centres han iniciat aquest any la campanya Gràcies, en què agraeixen la confiança de les famílies en anuncis a la premsa i en plafons publicitaris. “Gràcies pel meu futur”, “Gràcies pel que aprenc” o “Gràcies per la meva escola” són alguns dels lemes d’una campanya que té el suport de les sis escoles religioses de la ciutat i de dues més de laiques (dos centres concertats laics no han format part de la campanya). La iniciativa arriba després que les cinc escoles públiques del municipi fessin l’any passat una campanya unitària per la preinscripció.

La concertada representa el 31% de l’alumnat d’infantil, primària, ESO i batxillerat a Catalunya. El 3% són alumnes de centres privats, i la resta, el 66%, van a l’escola pública. Quan falta un mes per la preinscripció, els centres carreguen piles per captar l’atenció i la confiança del màxim nombre de famílies.

stats