Societat 28/11/2020

Entitats ecologistes alerten que les pedreres ja han consumit 118 hectàrees a Mallorca

Terraferida, Assemblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu sa Garrigueta Rassa i Bloc per Felanitx denuncien "un 'boom' de graveres"

Ara Balears
4 min
Imatge de l'acte de protesta d'aquest dissabte a Porreres

PalmaLes entitats ecologistes Terraferida, Assemblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu sa Garrigueta Rassa i Bloc per Felanitx han denunciat aquest dissabte el "boom de pedreres" que assota Mallorca actualment i que ja ha consumit 118 hectàrees de territori. Després d'analitzar l'estat de les graveres de l'illa, aquest dissabte dematí han fet públics els primers resultats en un acte de protesta a Porreres.

Per fer l'estudi, s'han utilitzat les ortofotografies que ofereix el visor públic de l'IDEIB que van des de l'any 1956 fins al 2018. Segons l'escala de les imatges preses, cada píxel representa 1,75 m. Així, amb un recompte de píxels que ocupen les graveres a cada imatge, s'ha pogut extreure la superfície que ocupen. Les graveres analitzades han estat Serra de la Mesquida/Monti-sion (Porreres), Tofla (Alaró) i Can Sentes/Can Gallet (Felanitx).

Ara, les entitats adverteixen en un comunicat que aquests espais, tot i trobar-se les tres dins espais protegits com a ANEI, han passat de devorar una superfície de 26,3 hectàrees l'any 1984 a 118,5 hectàrees l'any 2018. De fet, només durant la darrera dècada 2008-2018, han consumit 20 hectàrees de territori.

Per graveres, els ecologistes diuen que la més gran de Mallorca és la de Monti-sion. Aquesta ha passat d'ocupar una superfície de 13,6 hectàrees l'any 1984 a 64,8 el 2018. Sols en els darrers 20 anys hauria doblat la superfície explotada. La Serra de la Mesquida havia baixat l'activitat al mínim i, de fet, va ser expedientada per explotar il·legalment la zona protegida, però el 2016 presentà un pla de restauració que els permet explotar la cara nord de la Serra.

Evolució de la superfície ocupada per les pedreres

El permís obtingut autoritza l'extracció de 90.000 tones/any fins al 2080 i consumir 33,7 ha més de muntanya protegida. Si continua l'extracció, haurà arribat a consumir prop de 100 hectàrees de muntanya, molt més que tot el poble de Porreres, que té 64 hectàrees d'extensió.

Per altra banda, la de Tofla, a Alaró, està explotada per Cemex i ha passat d'ocupar 7,9 hectàrees el 1984 a 26,8 l'any 2018, segons l'estudi de les entitats, i això que el poble d'Alaró té 48 hectàrees. Ha devorat la serra de Bellveure 42 anys i, després de 2 anys inactiva, tramiten nou període d'explotació per a 82 anys, encara que sigui ANEI, Lloc d'Interès Geològic, Patrimoni de la Unesco i ZEPA, afegeixen els ecologistes.

Evolució en hectàrees consumides per tres pedreres de Mallorca

A Felanitx es troba la pedrera de Can Sentes, que han reactivat "coincidint amb les grans obres públiques en marxa", diuen les entitats. La pedrera acumula desenes de denúncies de veïns, del GOB i de l'Ajuntament per tota classe d'irregularitats. Entre el 1989 i el 2018 ha triplicat l'extensió i ha arribat a les 27 hectàrees l'any 2018. En aquest cas, no disposen d'imatges més actuals, però asseguren que és probable que ja superi les 30 hectàrees, fet que la convertiria en la segona gravera activa més gran de Mallorca.

A banda d'aquestes, hi ha la d'Establiments, a Palma, que podria reobrir 15 anys després de tancar i obtenir permís per explotar 30 anys més via pla de restauració. Els veïns de la zona s'han mobilitzat i temen que la pedrera podria acollir escòries de la incineradora.

"Actitud permissiva" de l'Administració

Per tot això, alerten d'un "nou boom de graveres dins espais protegits a Mallorca". "El gran volum d'obra pública i privada dels darrers anys ha reactivat pedreres amb nul·la o baixa activitat els darrers anys o ha accelerat el ritme d'explotació de les ja actives, que estan aconseguint nous permisos d'explotació per dècades mitjançant plans de restauració", indiquen.

Segons els ecologistes, la Direcció General d'Indústria té una "actitud permissiva" davant aquestes actuacions, atès que "es limita a tramitar el que hi arriba, sense cap qüestionament de l'impacte de les graveres i sense prendre mesures davant els incompliments reiterats". Així, demanen al Govern "mesures per frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca, redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres urbans, prioritzar la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic".

stats