Educació ha gastat deu milions d'euros de més pel covid-19 durant el primer trimestre

PalmaLa Conselleria d'Educació ha gastat més de deu milions d'euros més a causa del covid-19, segons ha informat el conseller Martí March aquest dimarts al Parlament balear. Segons ha explicat, aquesta despesa derivada de la pandèmia s'ha destinat sobretot a les substitucions, la dotació d'espais, la neteja, el material de protecció i els ajuts de menjador. A més, conseller ha destacat la inversió que s'ha fet en nous professors per a la pública i la concertada (un total de 560) i ha detallat que en els primers tres mesos es varen substituir més de 2.000 docents. En aquest punt, ha reivindicat els "2.000 milions d'euros per a Educació" dels fons covid-19 del govern d'Espanya com una resposta "clau a la situació".

March ha valorat el curs educatiu actual positivament "malgrat les errades, les incerteses, i els entrebancs". Amb tot, ha matisat que se n'haurà de fer una valoració més profunda quan s'acabi. Necessitam més reflexió", ha afegit. Al llarg de la seva intervenció, ha fet un resum de les polítiques bàsiques que s'han emprès enguany i ha tret pit pel fet que hi hagi hagut molt pocs contagis dins les escoles i instituts. Ha defensat que "hi ha hagut planificació i una continuïtat amb les polítiques i els recursos que no ha generat desorientació a la comunitat educativa".

Pel que fa a l'aplicació de l'escenari B dels plans de contingència, que comportava la semipresencialitat a partir de segon de l'ESO, March ha admès "l'error d'haver aprofundit poc en l'escenari al principi", però al mateix temps ha considerat que "ha estat un encert per aportar seguretat als centres" i que, a més, "ha permès crear 2.000 grups nous". laRespecte de semipresincialitat el conseller ha fet autocrítica i ha assenyalat que "és evident que tenim un element de millora". Per tal de veure l'evolució de l'ensenyament semitelemàtic, la inspecció educativa està fent un estudi del primer trimestre.

En l'àmbit pedagògic, Martí March ha assegurat que "els resultats de tots els cursos durant el primer trimestre han millorat a Primària i això segurament té a veure amb la davallada de ràtios". Per contra, ha admès que a Secundària "és on tenim més problemes, encara que la feina que s'hi està fent és important", ha afegit. L'impacte del confinament encara hi és i, amb vista als anys vinents, "caldrà fer tots els esforços per recuperar no només l'aprenentatge lectiu, sinó també el social i emocional", ha defensat. Aquest punt "és el principal repte, ocupació i preocupació per acabar el curs 2020 i planejar el 2021-2022".

Reconeixements i crítiques de l'oposició

"Les coses s'han fet bé, els protocols estan funcionant i dir el contrari seria posar en dubte la feina que ha fet tota la comunitat educativa", ha reconegut la portaveu de Ciutadans, Patrícia Guasp. Ha recordat que el seu grup parlamentari va donar suport al Govern perquè no s'endarrerís l'inici de curs, i ha criticat les "mancances de l'educació en línia". "No es varen fer els deures a l'estiu i aquesta situació genera més bretxa digital i més bretxa social", ha defensat. Guasp ha afirmat que aquesta situació pot generar encara més abandonament escolar.

Per part del Partit Popular (PP), Núria Riera ha criticat que el conseller repassàs el curs. "Que vingui el mes de març a contar-nos el que ha estat el primer trimestre no cal, ja ho sabem. No ens ha aportat res, això només ha servit per perquè es faci la foto", ha defensat. La diputada ha retret a March la "manca de previsió", el fet de no haver posat en marxa mesures de conciliació, no haver fet cribratges massius als centres ni una PCR a tot el professorat abans de començar el curs. Per part de Vox, Jorge Campos ha centrat pràcticament tota la seva exposició a criticar el model lingüístic de les Illes Balears.

Maria Antònia Sureda, portaveu d'El Pi, ha dit que "s'ha fet molta feina ben feta", però ha destacat mancances com la manca de professors de suport educatiu. "S'han abaixat les ràtios, però a canvi de què? Que els especialistes es converteixin en tutors. S'han anat incrementant, però no basta", ha assenyalat. D'altra banda, ha demanat que es posin auxiliars administratius als centres per poder ajudar els equips directius en la burocràcia, i ha criticat que en matèria digital encara hi ha deficiències, com ara que no totes les aules disposen de webcams per poder fer l'ensenyament semipresencial de qualitat.

"Hi ha aspectes millorables, però és just reconèixer l'esforç dels membres del Govern per dur aquest vaixell en un moment molt difícil". Així ha començat la seva intervenció Albert Castells, de Més per Menorca. Per contra, ha criticat l'exposició de March per ser "excessivament triomfalista, perquè no tot ha anat tan bé". En concret, ha defensat que a l'estiu "es va perdre l'oportunitat de fer una planificació, que es va pagar amb un començament de curs amb improvisació". Com els altres grups, ha subratllat que "la semipresencialitat deixa molt a desitjar: cadascú s'ho ha anat muntant com ha pogut".

Per part dels socis de govern, per part de MÉS per Mallorca, Joan Mas ha afirmat que les respostes de la Conselleria "han estat eficaces i eficients, i ho hem de dir". "Hi ha marge de millora i estam contents que ho sàpiguen i que hi estiguin fent feina", ha afegit. Mas ha mostrat preocupació sobretot per aquells adolescents que estan fent segon de Batxillerat semipresencial: "És un tema delicat perquè l'alumnat s'ha de presentar a les proves per accedir a la universitat i hi hem d'estar damunt". També ha reclamat que el covid-19 es consideri malaltia professional per als docents.

"Hi havia molta por que les escoles fossin un focus de contagi i no ha estat així", ha dit la portaveu d'Unides Podem, Glòria Santiago. En la línia dels socis ecosobiranistes, han defensat que "s'ha actuat bé i a temps", però al mateix temps han reclamat que s'avanci en infraestructures educatives i que es treballi per la fidelització del professorat a Eivissa. "És una cosa molt seriosa. Continua havent-hi molts problemes per la manca de professors", ha reblat.