Les Balears ja han perdut 1.997 milions d'euros per l'estat d'alarma

Les mesures contra el coronavirus han fet que el Producte Interior Brut caigui un 6,1%

L'economia de les Balears acumula pèrdues de 1.997 milions d'euros d'ençà que començà la pandèmia del coronavirus a mitjan mes de març, una xifra que representa el 6,1% del Producte Interior Brut (PIB) anual de l'Arxipèlag, segons ha indicat la Fundació Impulsa en una nota.

L'entitat assenyala que durant les tres primeres setmanes de maig el volum de pèrdues ha estat d'uns 150 milions d'euros, i que la generació de valor setmanal és un 36% inferior a la que correspondria habitualment durant aquest mes, un percentatge que a final d'abril arribà a superar el 38%.

La Fundació Impulsa ha assenyalat que el perfil estacional de l'activitat econòmica de l'Arxipèlag, que creix a mesura que el calendari avança cap als mesos d'estiu, augmenta el cost d'oportunitat associat al reinici i condicions operatives de l'activitat en l'àmbit del turisme. Però "no es pot obviar que la resposta tant de l'oferta com de la demanda a l'aixecament de les restriccions encara és molt incerta, ja que tant les empreses com les famílies veuran afectada la seva capacitat d'inversió i consum respecte del moment anterior a aquesta crisi", ha apuntat el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. Per això, considera "necessari situar la viabilitat empresarial entre els principals fronts d'actuació per tal de donar una resposta integral a aquesta crisi".

L'entitat destaca que la resposta a l'emergència econòmica ha posat a disposició de les empreses recursos addicionals per fer front a la paralització total o parcial de les operacions, però que "seran necessaris nous recursos que acompanyin la reorientació de les unitats des de mesures de contingència econòmica pròpies d'una resposta proactiva".

Per això, "estam treballant en una nova actuació orientada a abordar el risc financer amb el qual les empreses de les Illes, en els seus àmbits respectius d'actuació, estan afrontant noves decisions d'endeutament i d'inversió, necessàries no tan sols per subsistir, sinó també per reorientar-se", exposa Riera.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF