La Diada per la Llengua escalfa motors: "És hora de sortir al carrer, no només per salvar la llengua i la cultura, sinó per salvar el país"
L'OCB i Joves de Mallorca per la Llengua animen la població a participar aquest dissabte en la jornada de reivindicació en defensa del català
PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) i Joves de Mallorca per la Llengua animen la població a sortir al carrer aquest dissabte per la Diada per la Llengua "no només per salvar el català i la cultura, sinó per salvar el país". La plaça Nova, a Santa Maria, serà l’escenari de la jornada de reivindicació en defensa de la llengua catalana. Sota el lema ‘Sí a la llengua - per Mallorca!’ davant un "context polític hostil", les entitats fan una crida massiva a la ciutadania per denunciar diverses problemàtiques que “amenacen el futur del català a les Balears”, ha explicat el president de l'OCB, Antoni Llabrés.
Segons Llabrés, enguany “torna a ser necessari sortir al carrer davant el context polític hostil”. En aquest sentit, les entitats critiquen l'actitud del PP durant els seus dos anys de legislatura i l’acusen d'utilitzar la llengua com a "moneda de canvi als seus pactes indecents amb els seus socis preferents", l'extrema dreta: “Lamentam que el PP no s'alineï amb la resta de forces democràtiques i quedi al marge del consens estatutari i doni suport a un discurs d'odi”, ha expressat Llabrés.
Un altre punt clau de la protesta és la vinculació entre la defensa de la llengua i la sostenibilitat del territori. Les entitats alerten de la massificació turística i critiquen que, malgrat un discurs de "contenció", el Govern impulsa un augment de turistes, creuers i vols, amb un impacte negatiu en la cultura i la llengua pròpies i qualifiquen les mesures de l'equip de Prohens de "diametralment oposades al que Mallorca necessita".
En aquesta línia s'ha pronunciat el portaveu de Joves per la Llengua, Josep Buades, qui ha reivindicat la necessitat d'un canvi de model turístic, econòmic i social. "Sense aquest no podem aspirar a la plena normalització de la nostra llengua ni a un futur digne per a nosaltres i els que vindran", ha advertit.
Decisions polítiques que són passes enrere
D'altra banda, han fet referència al català en l'educació, un àmbit on, a parer seu, "Vox ha posat la diana" en els consensos aconseguits en les darreres dècades en què el català "havia aconseguit cotes de normalitat més elevades". Denuncien el Pla de segregació lingüística que va impulsar el Govern, condicionat per l'extrema dreta, però que ara torna a proposar-se “de manera independent” tot i haver estat rebutjat l'any passat per la majoria dels centres educatius.
La regressió en la normalització lingüística al sector públic "també és motiu per sortir al carrer”, explica Llabrés. Assenyala que a Palma, empreses municipals com EMAYA i l’EMT comencen a prescindir del català per raons ideològiques, i fins i tot s'exigeix l'anglès, mentre que la llengua pròpia és considerada un mèrit. En matèria de sanitat, critiquen l'eliminació del requisit lingüístic, que impedeix als ciutadans triar la llengua en què volen ser atesos i denuncien que les darreres places amb exigència de català es van cobrir completament, cosa que “demostra que la reiterada d’aquest requisit tenia una intenció ideològica”, manifesta el president de l’OCB.
Pel que fa al sistema de comunicació, reclamen que IB3 continuï sent un model de televisió en català i demanen que el segon canal de TVE a Catalunya (2Cat) tingui continguts propis de les Balears, amb un canal estatal de domini públic. També insten els poders públics a continuar pressionant pel plurilingüisme en l'àmbit estatal i a aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea.
Subratllen la importància de protegir el patrimoni i la cultura i proposen activitats per fomentar l'ús social de la llengua i revertir la pèrdua d'ús per la manca de polítiques d'acollida lingüística dels nouvinguts.
Llabrés defensa que per a la normalització lingüística "calen polítiques i un canvi de model econòmic i social", i asseguren que els joves estan més presents que mai en la lluita pel català. Malgrat la fragilitat de la situació lingüística, amb un terç de la població amb el català com a llengua inicial i habitual, constaten que mai hi ha hagut tanta consciència sobre la seva importància, amb un augment de socis a l'OCB i un moment àlgid per a Joves per la Llengua.
Una gran ballada popular
Enguany la Diada per la Llengua posarà sobre la taula la importància de la cultura popular amb una gran ballada. "La cultura popular ha d'estar viva i no pot ser un element de folklore o una peça de museu", ha assenyalat Buades.
D'aquesta manera, la jornada reivindicativa convoca una ballada popular "multitudinària i sense precedents" amb la participació de milers de balladors per defensar, celebrar i reivindicar la llengua i cultura pròpies.
Així, la gran ballada començarà a les 16.30 hores amb les actuacions de diversos grups com Ramellets, Càrritx i Esclafits i Castanyetes i, a les 19.30 hores tindrà lloc l'acte central. Després, continuarà la Diada amb Al-Mayurqa, Sarau Alcudienc i Es Revetlers. Aquests grups es repartiran en dos escenaris.
L'acte central tindrà els xeremiers, els parlaments de Josep Buades i Antoni Llabrés i la interpretació de La Balanguera, amb Victorí Planells i Natalia Tascón.