Descobreixen a Cabrera un dels deserts marins més grans de les Balears

Es tracta d'una zona del fons on les algues han desaparegut i només queda roca pelada

El desert marí detectat a Cabrera. / DAN ABBOTT

La biòloga Julia Santana ha descobert al Parc Nacional de Cabrera un dels deserts marins més grans que s'han observat mai a les Balears. El va trobar fa pocs dies durant una sortida de la fundació Save The Med i el fotògraf Dan Abbott ho va documentar. Santana forma part del projecte Hidden Deserts que es dedica a estudiar aquests fenomens, també coneguts pel nom de blancalls. Es tracta de zones del fons on les algues desapareixen i només hi queda un desert marí sense vida, roca pelada.

A les Balears ja s'havia documentat l'avenç d'aquesta desertització subaquàtica, però aquest descobriment indica fins a quin punt pot ser de preocupant. En general es considera que al darrere d'aquest fenomen hi ha la sobrepesca, que delma els depredadors naturals dels eriçons de mar, que al seu torn es multipliquen sense fre fins a la superpoblació en punts molt concrets del fons marí. Les allaus d'eriçons engoleixen les algues de les roques sense deixar-los temps per regenerar-se. Però aquest problema no afecta només les algues: quan desapareixen també ho fan els peixos que viuen en aquest hàbitat. La biodiversitat cau en picat. El fenomen és gairebé irreversible de manera natural i és una amenaça present a tot el món. 

El punt afectat que ara s'ha documentat està ubicat entre el mig metre i els sis metres de fondària, segons explica el biòleg de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, Jordi Boada, i coordinador del  projecte sobre deserts marins a Observadors de la Mar. Però Cabrera és una àrea marina protegida i això fa pensar als especialistes que la sobrepesca no seria l'únic factor que ha originat la desertització. Boada apunta que a les Illes Medes i altres zones on no es pot pescar també han observat el fenomen. "Això ens fa pensar que encara hi ha coses que desconeixem sobre el funcionament dels deserts marins", reconeix l'investigador.

Les Illes Balears es desertitzen sota l’aigua

Segons un estudi del qual Boada és l’autor principal, fet conjuntament entre el Centre d’estudis Avançats de Blanes (CEAB - CSIC) i la Universitat de Barcelona, les illes de la Mediterrània són més vulnerables als blancalls per la manca natural de nutrients de les aigües marines insulars. No tenen les grans aportacions de nutrients que, al continent, els rius recullen terra endins i transporten fins a la mar. Per això, a les Balears, on no hi ha rius, l’aigua té menys nutrients i les algues també i, per tant, els eriçons n’han de menjar més per sobreviure. Això empeny l’avanç dels blancalls.

OBSERVADORS DE LA MAR

UNA PLATAFORMA ON QUALSEVOL POT DOCUMENTAR ELS DESERTS MARINS

La plataforma digital de ciència ciutadana Observadores del Mar ( observadoresdelmar.es) ha posat en marxa un projecte per localitzar i seguir l’avanç dels blancalls submarins. Ciutadans aficionats a la mar i a la fotografia submarina col·laboren amb els investigadors en la vigilància d’espècies de fauna i flora marina, tant protegides com invasores. Els investigadors que hi participen, entre els quals es troba Jordi Boada, cerquen obtenir més dades per mesurar l’abundància dels blancalls, quina extensió tenen, les possibles causes de la seva aparició, com s’estenen i a quina velocitat ho fan. Les dades seran un gran avanç per trobar solucions contra l’amenaça dels deserts submarins.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF