Denuncien la devaluació de les notes de català a Secundària i a Batxillerat

PalmaNova polèmica lingüística a les Balears. L'STEI ha expressat un desacord rotund amb la proposta de la Conselleria de Cultura del Govern d'actualitzar les homologacions dels títols d'ESO i Batxillerat amb els certificats oficials de català. La iniciativa preveu rebaixar del 8 al 7 la nota mínima necessària per obtenir un nivell B2 a Secundària i un C1 a Batxillerat.

El sindicat denuncia que aquesta mesura s'empara en l'adaptació al nou sistema de qualificacions qualitatives, però considera que, en realitat, suposa una nova cessió del Govern del Partit Popular a les exigències de Vox per "devaluar i menystenir" la llengua catalana a les Illes Balears. Segons l'STEI, la decisió contrasta amb els indicadors que apunten a una pèrdua progressiva del nivell de coneixement del català entre l’alumnat any rere any.

A finals de l'any passat, el Ple del Consell Social de la Llengua Catalana, l'òrgan consultiu de referència en política lingüística a les Illes Balears, va donar llum verda a un paquet de mesures urgents per frenar la pèrdua d'ús del català. El document, elaborat per la Comissió de Planificació Lingüística, va tirar endavant amb 21 vots favorables, mentre que 24 membres –majoritàriament vinculats al Partit Popular– s'hi varen abstenir i Vox hi va votar en contra.

La davallada del català a les Balears es constata en múltiples àmbits, des del sistema educatiu fins a la universitat, passant pel món laboral i els serveis públics. En el cas de la Universitat de les Illes Balears (UIB), els informes interns han evidenciat una presència insuficient del català tant en la docència com en l'activitat investigadora durant els darrers anys. Davant aquest escenari, el Consell de Govern de la UIB ha aprovat el nou Pla de llengües 2026-2030, que fixa les línies estratègiques per reforçar-ne l'ús en el futur immediat.

Pel que fa a l'educació obligatòria, els resultats de les proves de l'Institut per a l'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) corresponents al curs 2024-2025 confirmen un retrocés significatiu del nivell de català entre l'alumnat. A segon d'ESO, la mitjana ha caigut 15 punts, amb davallades especialment accentuades a Menorca i a les Pitiüses, on el descens supera els 20 punts i afecta tant la comprensió com l'ús habitual de la llengua dins l'aula.

Paral·lelament, el procés de segregació lingüística a les aules de les Illes continua guanyant presència. Amb vista al curs 2025-2026, un total de 19 centres educatius –tots de la xarxa concertada– han demanat incorporar-se al Pla pilot de lliure elecció de centre, conegut com a Pla de segregació lingüística. La xifra representa un augment notable respecte del curs anterior, quan només 11 centres s'hi havien sumat.

Nova ordre

La nova ordre de la Conselleria de Cultura, segons critica l'STEI, també introdueix una flexibilització dels requisits per a l'homologació dels certificats de català en el cas d'alumnes que hagin cursat part dels seus estudis fora dels territoris de parla catalana. Per al sindicat, aquesta mesura contribueix igualment a rebaixar el nivell d'exigència en l'aprenentatge de la llengua pròpia.

Fonts de l'STEI consideren que aquesta proposta s'inscriu en una estratègia de minorització del català dins l'àmbit educatiu i alerten que el Govern balear actua condicionat per les posicions de l'extrema dreta contràries a la presència i a un aprenentatge sòlid del català a l'ensenyament.

El sindicat ha anunciat que combatrà aquesta iniciativa a tots els espais de negociació pertinents i que utilitzarà totes les eines al seu abast per defensar els drets dels catalanoparlants i el prestigi de la llengua catalana en el sistema educatiu.