El moment dolç de les DO

EnòlegLes denominacions d’origen viuen un moment relativament dolç. Per una part es manté la percepció que els vins emparats dins una DO són productes de més qualitat i que passen uns estrictes controls per part dels consells reguladors. Això es pot comprovar si hom revisa les dades de vendes dels darrers anys. Segons les dades oficials de l’estat espanyol que he pogut analitzar, en la campanya 2013/2014 es varen vendre 1.172,2 milions de litres de vins de DO, un 2.8 % més respecte de l’any anterior. Al voltant del 57 % es va vendre al mercat interior i un 43% a l’exterior. En els darrers 20 anys, els vins de l’estat amb denominació d’origen protegida ha crescut en vendes una mitjana anual del 0,9 %, un 0,4 % al mercat interior i un 1,7 % a l’exterior. Per altra banda, fa uns anys la Unió Europea va decidir fer passar uns exàmens a totes les DO per comprovar si encara complien amb les exigències de vins singulars i de qualitat -hem de dir que quasi totes les Denominacions de l’estat l’han passat amb bona nota i les dues de les Illes Balears passaren l’examen sense cap problema.

Però no tot són flors i violes. Internament hi ha alguns temes importants que no s’estan resolent i que estan provocant discussions entre els cellers i ruptures significatives dins algunes denominacions d’origen. Un dels principals problemes és el debat que hi ha entre les grans empreses, que solen tenir un concepte més industrial i consideren que la DO ha d’emparar tots els vins que es fan i que no s’han de fer distincions per zones ni tampoc per terrers, i els petits o mitjans elaboradors, que consideren un error estandarditzar el tipus de vi que es fa a la DO i es queixen que s’han relaxat els controls de qualitat, que s’està homogeneïtzant a la baixa, cosa que provoca que hi hagi una única marca col·lectiva per a vins de preus i qualitat molt diferents. Consideren imprescindible distingir les zones, els sòls, les vinyes i els vins; és a dir, anar cap a un sistema com el de Bordeus o Borgonya. Aquesta discussió ja ha provocat petits terratrèmols ben significatius. Al Penedès, productors de cava com Albet i Noya, Mas Comtal, AT Roca, Loxarel, etc. han sortit de la Denominació Cava hi han llançat una marca nova anomenada Clàssic Penedès per reivindicar un escumós lligat a un territori. A la DO Rueda hi va haver un bon embolic a causa de la destitució de tres tastadors del comitè de tast -eren els més exigents-, per aconseguir baixar el nivell i poder qualificar més vins. I aquestes setmanes la notícia més sonada dins el sector és la sortida del celler Artadi, un dels més prestigiosos de l’estat, de la “totpoderosa” DOC Rioja.

Pel que fa a Mallorca, on tenim les úniques dues Denominacions d’origen de la Comunitat, ens trobam que la majoria de nous cellers no s’inscriuen dins cap DO, sinó a la indicació vi de la Terra de Mallorca. Això passa per diversos motius: primer, perquè molts volen tenir la possibilitat de comprar raïm a qualsevol punt de l’illa i dins una denominació d’origen això no és possible; el segon motiu, perquè pertànyer a una DO comporta una despesa i un control més elevats que alguns creuen excessiu; i el tercer, i més important, actualment per molts cellers mallorquins és imprescindible posar a l’etiqueta el nom de Mallorca -tothom coneix Mallorca i, per tant, això dóna visibilitat, en canvi consideren que DO Binissalem o DO Pla i Llevant no aporta res.

Els consells reguladors han d’intentar captar aquests nous cellers, seduir-los amb un projecte de futur sense renunciar als principis de qualitat i de singularitat dels vins de cada zona. Seria un greu error intentar captar cellers baixant les condicions de qualitat, ja que provocaria en un futur no gaire llunyà el desprestigi de la zona. Els consells reguladors han de seguir fent feina en dos àmbits. Per una part, haurien potenciar la plantació i la promoció de varietats locals com ara el Callet, Fogoneu, Mantonegro, Prensal, Giró ros, Gorgollassa i, també, ajudar a l’experimentació amb altres varietats locals que estan en perill d’extinció. Aquest és el principal aspecte que ens diferencia de la resta de vins mediterranis i per tant s’hauria de treballar conjuntament en aquesta línia. Per una altra part, s’hauria de fer una més promoció dels productes, tant internament com a l’exterior, augmentar el pressupost de promoció i dur a terme actuacions que tinguin un impacte més gran en el consumidor final, coordinat-se amb altres productes alimentaris d’indicacions geogràfiques de qualitat i amb l’Administració.

Visita recomanada

Presentació DO Pla i Llevant a Palma

Aquest dijous, 18 de febrer, hi ha la presentació de la DO Pla i Llevant de Mallorca a Palma, concretament a l’hotel Valparaiso, des de les 17 h fins a les 21 h. En lloc de recomanar un vi, us aconsell que aneu al Valparaiso i tasteu, només per 5 euros, tots els cellers de la DO. Aquesta és la millor manera de conèixer els seus vins i de descobrir nous cellers. La DO està formada per 67 viticultors i 13 cellers (Pere Seda, Miquel Gelabert, Toni Gelabert, Can Majoral, Armero i Adrover, Miquel Oliver, Vi Rei, Can Coleto, Bordoy, Cas Beato, Vidauba, i Es Fangar) amb un total de 444,53 ha de vinya, una producció de 2.088.070 kg de raïm i unes vendes del 2015 que pugen a 5.333.651,45 euros.