‘Annus horribilis’?
El 2019, segons dades d’Eurostat, la renda agrària espanyola ha caigut un 8,6%
Les organitzacions agràries estatals qualifiquen l’any 2019 d’ annus horribilis. Els sindicats qualifiquen l’any passat com un temps de crisi brutal, per la caiguda dels preus en origen i les rendes dels agricultors, l’increment dels costos de producció, la desregulació dels mercats i l’eliminació de la preferència comunitària. El 2019, segons dades d’Eurostat, la renda agrària espanyola ha caigut un 8,6%. Davant això, els agricultors demanen el reconeixement del caràcter estratègic del sector com a productor d’aliments de qualitat, saludables i suficients, vertebrador del territori, garantia d’un medi natural sostenible enfront del canvi climàtic i fre del despoblament. Per a ells, la defensa d’un model social i professional d’agricultura, fort i que garanteixi el relleu generacional, hauria de ser una qüestió d’estat.
El preu de la llet
El sistema lacti insular descansa sobre la sobreexplotació del treball pagès
A les Balears hi ha dades que confirmen aquesta impressió xereca. El preu de la llet a les Illes continua sent una cosa important, sobretot a Menorca. A l’Estat, el novembre passat, el preu de la llet es va situar en una mitjana de 0,34 cèntims el litre, amb un increment del 3,03%. A les Balears, però, un cop més els vents hi bufen en contra: a les Illes el preu de la llet ha davallat al llarg del 2019, passant de 0,337 cèntims el desembre del 2018 a 0,331 cèntims el novembre del 2019, sempre per davall la mitjana estatal. A Menorca el preu ha estat encara un poc més baix. La conclusió que se’n pot treure és que el sistema lacti insular descansa, en tot o en part, sobre la sobreexplotació del treball pagès. I que aquesta característica és la que força el seu replegament progressiu davant les produccions làcties foranes.
Els darrers per la coa
Balears ha rebut 20 milions de la PAC sobre els 4.116 milions del total espanyol
El Ministeri d’Agricultura, a través del FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària), ha fet públics els resultats de la campanya del 2019 de pagament de les ajudes de la PAC. Segons aquestes dades, les Balears han rebut 20 milions d’euros sobre els 4.116 milions del total espanyol. Les Illes Balears tenen més agricultors sol·licitants de la PAC (5.495) que no Madrid (4.697), la Rioja (5.104) o Cantàbria (4.408), però així i tot són la comunitat que rep menys recursos, ja que l’import mitjà per agricultor sols és de 2.294 euros, davant imports mitjans molt més elevats com ara a Castella i Lleó (6.708 euros), Aragó (5.974 euros) o Extremadura (5.069 euros), amb una mitjana estatal de 3.695 euros per agricultor, molt per damunt de la mitjana balear. Una altra conclusió: Madrid (i no Brussel·les) castiga amb duresa les Illes, ja que la distribució dels imports de la PAC la decideix l’estat membre.
Formatge de Son Jover
Tota la producció està venuda en el mercat de proximitat
Pel que fa als aliments, una cosa és l’origen i una altra la qualitat. Cap producte alimentari pot pensar que s’assegurarà el mercat tan sols certificant el seu origen. L’element definitiu en aquest combat és la qualitat, encara que certs aspectes de la qualitat es poden veure afavorits per la proximitat. A Son Jover, a les faldes del puig de Santa Magdalena d’Inca, tot això ho tenen ben entès i continuen apostant per la qualitat en l’elaboració formatgera. L’ovella roja mallorquina i l’agricultura ecològica són opcions sòlides d’aquesta explotació familiar. Però al costat d’això també hi ha la voluntat de fer un bon formatge, elaborat des de la major exigència artesana: formatges tous, semicurats i curats, d’ovella i de cabra. El resultat és exitós: tota la producció està venuda en el mercat de proximitat i no basta per atendre la demanda.
Vi escumós de les Balears
El 76% del vi escumós amb DO de les Illes és elaborat a la DO Binissalem
Segons l’Iqua (Institut de Qualitat Agroalimentària), a la campanya 2017-2018 es varen comercialitzar 18.300 litres de vi escumós de les denominacions d’origen Binissalem i Pla i Llevant, i així les vendes d’aquest producte es varen incrementar un 16% en relació amb la campanya anterior. El 76% del vi escumós amb denominació d’origen de les Illes és elaborat a la denominació d’origen Binissalem. Dins el context d’un cert descens del consum de vi escumós a les llars de tot l’Estat, ja que l’any 2018 el consum va disminuir un 9,5%, els escumosos balears amb denominació d’origen, per contra, milloren la seva presència en el mercat insular, amb una xifra avui modesta però que a poc a poc va guanyant un espai que és possible consolidar en les properes campanyes.
