El darrer “somni” del Rodríguez de la Fuente menorquí

CiutadellaDe petit, Antoni Escandell volia ser Félix Rodríguez de la Fuente i fer feina amb ell. Un ‘somni’ que el tràgic accident aeri patit el 1980 a Alaska pel divulgador burgalès va frustrar, però que no va ser més que l’estímul que confirmà la vertadera vocació del naturalista i realitzador menorquí. “Els meus pares i concos sempre han contat que a tres anys ja tenia inquietud per la fauna, els ocells i la biodiversitat”, explica Escandell, que a 63 anys encara se sent motivat per impulsar projectes audiovisuals i divulgatius sobre la natura. El darrer, nascut amb el canvi d’any, es diu faunix.tv, una plataforma gratuïta on aboca bona part dels seus coneixements i el material enregistrat durant dècades. Des dels 65 capítols del Balears salvatge d’IB3 als documentals emesos per TV3, el Nàufrags de l’Evolució sobre la sargantana endèmica de l’illa de l’Aire doblement premiat als Estats Units i el Life in cold blood, filmat conjuntament amb Richard Attenborough per a la BBC britànica, entre d’altres.

Tot va començar quan, a 35 anys, a casa li regalaren una videocàmera domèstica “i vaig començar a fer pràctiques”. Després arribà una Canon, amb la qual començà a filmar la flora i fauna menorquina. Així que aprengué a editar, a locutar i, una vegada passat per tot, va muntar la productora. El seu primer treball, recorda, va ser un documental sobre la història natural de Menorca, patrocinat pel Consell Insular i l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). Però el posterior pas a les televisions autonòmiques va costar, especialment a IB3, fins que Jaume Garau convencé la direcció de l’Ens Públic de la necessitat d’incloure-hi un programa de natura. L’embrió del que avui en dia és Faunix.

Patrimoni natural de les Illes

“Fa quasi deu anys que ho tenia al cap”, explica. Des que el 2009 aconseguí amb la seva productora Paleârtica Films que IB3 li contractàs els primers capítols, no ha aturat de donar forma a continguts sobre el patrimoni natural de les Illes. “Però entre que entregues una sèrie i et garanteixen la següent sempre hi ha un impàs. Així que vaig pensar a posar en marxa un canal específic. Llavors la tècnica no ho permetia, però ara sí i ho he volgut impulsar”, afegeix.

Justament ara: “Estic a punt de jubilar-me i vull deixar la família al marge d’aquest caprici. Però no dubt a dur-lo a terme perquè entenc que és una necessitat per a la ciutadania”, diu Escandell, qui pensa tocar la porta de l’Administració perquè li doni suport. En qualsevol cas, ho té clar: “Duc 60 anys captivat per aquest món i, d’una o altra manera, ho tiraré endavant”.

La idea d’Escandell és “aprofitar tot l’ingent material gravat durant més de 20 anys i, a la vegada, ajudar a difondre el patrimoni natural entre els joves i la gent gran, que sí que ha vist com era la Menorca de 50 anys enrere”. Els primers capítols, de 15 minuts de durada, estan presentats per ell mateix i formen part d’un curs d’observació d’aus que mostra el seu esperit d’ornitòleg. Els continguts són en català, si bé la intenció d’Escandell és oferir-los també properament en castellà i anglès. “També començarem a fer entrevistes”, apunta, “amb l’objectiu d’apropar el llenguatge científic dels tècnics i experts perquè la majoria de la ciutadania el pugui entendre”.

El caràcter marcadament didàctic dels vídeos pretén atreure l’atenció de les escoles. “Els professors que m’han contactat ho veuen una excel·lent idea per donar a conèixer entre els seus alumnes els valors naturals que són essencials per a la vida”, diu: “Les imatges són propietat de Paleârtica, però realment pertanyen a tota la societat. Vull treure-les a la llum perquè tothom les senti com a pròpies. El patrimoni natural és de tots i l’hem de cuidar”.

El format, entén, és molt més adequat per al tipus de consum actual, dominat per la immediatesa de les xarxes socials. “Ja pots fer un documental de 52 minuts, com els que hem elaborat amb Paleârtica, que ara cada espectador el mirarà sols una mitjana de set minuts”, sosté. Per açò, creu en l’efectivitat de Faunix, “no com un canal d’entreteniment, sinó d’utilitat pública i adreçat sobretot a les noves generacions”.

“No podríem viure sense natura”, explica Escandell als estudiants, als quals sensibilitza en les seves xerrades sobre la necessitat de mantenir els recursos: “Com que sembla que mai no s’esgotaran, en continuam abusant, i així es van perdent els valors, els espais, la fauna i les espècies”. Quan va a les escoles i es troba davant els estudiants, els ho demana: “Si la resta de les Illes Balears estiguessin plenes de formigó i asfalt, de ciment, però també de doblers, on aniríeu a viure? I n’hi ha que em responen que anirien a Mallorca o a Eivissa a agafar els doblers i els durien cap a Menorca. Jo els responc que amb asfalt i doblers no n’hi ha prou, perquè no hi ha vida”.

També els serveix un altre exemple. “Si cada poble fos un poal d’aigua, per molt que ampliàssim les canonades o n’augmentàssim la pressió, ja no n’hi cabria més. I és el que passa amb les Illes. Vivim amb limitacions biogeogràfiques, que ens condicionen i fan més complicada qualsevol regeneració. Si es cremàs Menorca, se’n perdrien tots els ecosistemes, però si el mateix passa al continent, és possible renovar-ne les espècies i la superfície cremada”. Així que “hem d’aturar i propiciar l’equilibri just entre els vehicles, el turisme, la natura i l’economia”. A partir d’ara ja no els ho dirà només a l’aula. Els alumnes també el podran veure i escoltar a Faunix.